El plaer d’enfangar-se

Quan ho explica Jan Madrenas, donar forma a una peça de ceràmica al torn pot semblar no gaire complicat. El bloc de fang va prenent forma, amb les mans o fins i tot amb el colze: “Tot el que pugui fer amb els meus mitjans, millor que amb una eina... l’eina posa una separació entre jo i el fang”, explica. L’escolten atentament mig centenar de persones, dissabte a primera hora de la tarda, en les carpes-taller del Keramic, a l’idíl·lic part de les Set Fonts de Sant Julià de Vilatorta. És clar que una cosa és veure com ho fa un ceramista professional com Jan Madrenas, i l’altra posar-s’hi un mateix. I d’això es tractava. Sota el nom de Torneja’t, es proposava als assistents de distribuir-se en els diferents torns i provar-ho. El plaer d’enfangar-se i intentar donar forma a una peça. “La ceràmica no té límits, d’edat ni de coneixement”, explicava Núria Nofrarias, tècnica en interiorisme i disseny ceràmic i directora artística del Keramik. En família, en la major part de casos, tothom va intentar amb més o menys encert fer la seva creació amb fang, amb algun consell expert. Entre aquests hi havia Empar Moliner, que havia fet de presentadora de l’acte i que també es va asseure al torn. “En el meu cas, un torn per a esquerrans que gira al revés dels altres”, precisava. L’escriptora i comunicadora es confessava absolutament inexperta, però enamorada de la ceràmica: “Són artesans que fan coses boniques però des de la quotidianitat, partint d’allò que es necessitava. “Veus treballar gent com Jan Madrenas i és algú que es connecta amb la terra”, explicava encara amb les mans enfangades. Potser és per aquesta connexió que Nofrarias assegura que cada vegada són més les persones que ho proven: “Fa uns anys que està a l’alça, als països nòrdics i també al sud de França, i ens arriba aquesta tendència”. Per això el Keramik, durant tota la jornada, té aquests tallers com una de les seves principals ofertes, al costat de la fira amb parades. Qui atreu moltes mirades és també Salvador Capdevila. El seu pare, Joan Capdevila, va ser l’últim terrissaire de Sant Julià, d’una nissaga de cinc generacions. Ell no va seguir l’ofici, i tampoc s’hi dedica habitualment, però en conserva totes les habilitats: “Ja m’ho deia el pare, que això és com anar en bicicleta, que no es perd mai”. I efectivament, fa anar amb absoluta traça un torn de peu: aquí no hi ha motor que el faci girar, sinó que és el mateix terrissaire el que el manté rodant. “Una tortura, perquè no es pot deixar afluixar”, confessa Capdevila. El seu pare encara hi havia treballat habitualment, tot i que més endavant ja va disposar de torns de motor. Sí que li agrada de veure que hi ha gent a qui li agrada, i que encara que sigui com a afició el gust per donar forma al fang i treure’n una peça no es perdrà. Keramik, que es defineix com una festa, ha agafat el relleu i ha reconvertit l’antiga Fira del Tupí de Sant Julià, donant més protagonisme a les demostracions i la pràctica, per popularitzar-la. Enfangar-se per fer una peça continua essent un plaer. https://youtu.be/VoQ2nWnd_NU

El plaer d’enfangar-se

Més de 220 balladors a la 82a edició de l’Aplec de la Rosa a Lurdes i al Castell de Tona

Centelles recupera la música del Ball del Pi

Olost recupera la trobada gegantera després de 10 anys

Sant Julià, epicentre caramellaire del país

LA PREGUNTA

Aprova el preacord salarial del Govern amb els docents?

El ‘do’ de trobar aigua sota terra

La família d’una difunta, atrapada al cementiri després de l’enterrament

“Venim de pagès i ningú ens ha de convèncer de treballar amb xip local”

Operatiu a Calldetenes per un delicte de tràfic de persones

Manlleu estrena un mural gegant de Pilarin Bayés que converteix la ciutat en una enciclopèdia visual

Operatiu de la Guàrdia Civil a Vic per delictes econòmics

Incendi a l'adoberia de Can Macara de Vic

Protesta a Vic per plantar cara al Plater

Ja són dues les persones mortes en l'accident de dimecres a la C-17 a Ripoll

L’enxampen amb 17 embolcalls de cocaïna a Vic