Segueix i camina al costat de les persones, però no és un gos. Es deixa fer carícies, però no és un gat. És en Cru-cru, un porc de granja que deu el seu nom al soroll que va fer quan el van trobar abandonat al costat de la casa de Ca l’Agnès, a Tona. Fa poc més d’una setmana, la Susanna Sitjar va anar a donar menjar als cavalls acompanyada dels seus gossos, i tan uns com els altres la van alertar que en una zona propera de canyissars hi havia algun element estrany. Des de la distància i en un primer moment, “vaig pensar que es tractava d’un altre gos”, però el color rosaci de l’animal, els moviments que feia i la dimensió el van delatar: era un porc de granja d’uns cinc o sis mesos, mascle i d’uns 70 quilos de pes.
La primera reacció va ser trucar a les granges veïnes, moltes d’elles amb explotacions porcines, però cap ramader trobava a faltar cap porc ni hi havia indicis que es pogués haver escapat. Amb aquest escenari, Sitjar es va acostar al porc –que va reaccionar amb un afable soroll que es podria traduir com a cru-cru–, i li va donar aigua. El següent pas va ser trucar a la Policia Local, que va dir que ja passarien a mirar-s’ho. El dia s’anava consumint, ningú reclamava el porc i per no deixar-lo abandonat, “el vaig posar en un dels camps de la residència canina que a l’hivern no tinc ocupat per gossos”.
En aquest ampli espai verd en Cru-cru ha demostrat totes les seves habilitats socials i s’ha guanyat la simpatia de tothom que se li acosta. “És molt manyac”, assegura Sitjar, un fet que fa evident que l’animal ha estat criat des de petit entre humans. I és que en Cru-cru menja de la mà de les persones sense mossegar, es deixa tocar sense cap mena de rebuig al contacte i té comportaments més propis d’un animal domèstic que no d’un de granja. “Segurament es devia fer massa gros i qui el tenia a casa se’n va voler desempallegar”, lamenta Sitjar, mentre en Cru-cru corre amunt i avall pels camps de la residència Equcan, un espai pensat per a gossos però a on el porc s’ha adaptat a la perfecció.
En paral·lel, van continuar els tràmits per intentar localitzar el propietari o algú que se’n fes responsable. La Policia Local els va derivar en un primer moment als Agents Rurals, però aquests “ens van dir que com que no era fauna salvatge s’havia de tractar com un animal abandonat”. Per tant, era responsabilitat municipal. També van fer la consulta a les oficines que el departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural té a Vic i la resposta va ser clara: o es troba alguna persona o entitat que el vulgui adoptar i acollir o l’altre opció és el sacrifici. Sitjar l’ha acollit i cuidat aquests dies, “però no me’l puc quedar més enllà de l’1 de març”, ja que en aquesta data començarà la temporada alta de la residència canina i els terrenys quedaran ocupats pels gossos que hi arriben de manera temporal mentre els seus propietaris estan de vacances o tenen compromisos concrets. Així doncs, en Cru-cru busca casa i l’hauria de trobar abans no acabi el mes de febrer.
Després d’haver-lo cuidat durant les últimes setmanes, Sitjar té clar que el porc seria perfecte per una granja-escola, “perquè és molt dòcil i sociable”. Una altra opció que ha sondejat és si pot ser acollit per algun dels santuaris d’animals que hi ha a Osona i el Ripollès. Tot i els esforços fets fins ara i després de trucar moltes portes no hi ha hagut sort. “Si s’ha de traslladar o fer algun tràmit ho farem, però volem que estigui bé”, explica Sitjar mentre fa una crida a trobar un lloc perquè en Cru-cru pugui continuar sent feliç.
{{ comment.text }}