El primer informe social de la Generalitat aporta dades com el cost de la vida per municipis i l’impacte de la Intel·ligència Artificial (IA). Aquestes són algunes de la trentena de valors nous i propis que ha recollit aquest treball, segons ha afirmat el seu coordinador, Guillem Vidal, que també és el cap de l’Oficina del Pla Pilot per Implementar la Renda Bàsica Universal.
El document, que duu per títol ‘Informe social de Catalunya 2025: Diagnòstic d’un país en transformació’, fa una “radiografia” de la situació actual amb les “fortaleses i les febleses”, ha apuntat Vidal. Per la seva part, el president del Govern, Salvador Illa, ha vinculat els “reptes” que planteja l’estudi a aconseguir “un millor finançament autonòmic”.
L’estudi, presentat aquest dimarts, ha trobat “una major pressió” del cost de la vida a les zones urbanes, encara que també apunta que en localitats “amb rendes baixes”, fins i tot amb costos més moderats poden implicar taxes d’esforç superiors al 100 %, amb una pressió material molt més intensa. En aquest sentit, concreta comarques de Ponent i el sud de Catalunya.
L’informe també detalla que “una part rellevant” de la població “no pot sostenir la despesa habitual i queda exposada a qualsevol xoc” com poden ser imprevistos. D’aquesta manera, segons l’anàlisi, la situació pot derivar en “endeutament, retallada de consum essencial o deteriorament material”.
Pel que fa al “grau d’exposició de la IA”, tal com ho ha definit Vidal, el document calcula que un 15,3% dels treballadors duen a terme tasques en què aquesta tecnologia podria automatitzar-les més del 50%. Professions com, per exemple, empleats numèrics i d’oficines en general, informació al client, desenvolupadors i analistes de programari i aplicacions.
Mentre que, per contra, sectors com el de la construcció, atenció personal i serveis de salut i personal de neteja no es veuen tan afectats.
Habitatge i pobresa infantil
Vidal ha situat com a “punts crítics” l’habitatge i la pobresa infantil. Precisament, la pobresa és un “fenomen persistent”, malgrat el creixement econòmic experimentat els darrers anys. “Hi ha famílies que no ho noten per l’increment del cost de la vida i l’habitatge”, ha reblat.
En aquest punt ha posat l’accent en la vulnerabilitat dels més petits, ja que, segons ha precisat, entre 2015 i 2025, la taxa de pobresa infantil ha passat del 30,4 % al 36,5 %, amb una incidència elevada en les llars monoparentals i les d’origen estranger.
Vidal ha reconegut que hi ha ajudes per aquest col·lectiu que no arriben, apuntat com una possibilitat la manca d’informació dels usuaris. Ha definit subvencions com el complement d’ajuda per a la infància (CAPI), encara que ha reconegut que n’hi ha d’altres que “no estan del tot desplegades”.
Tot plegat, ve condicionat en part per la distribució de la renda a Catalunya, ja que l’informe sosté que “el 10% més ric acumula gairebé el 60 % del patrimoni total”, deu vegades més que el 50% més pobre (5,8%).
A la vegada, ha recalcat la pèrdua mitjana de poder adquisitiu de les llars d’un 3,3% entre 2008 i 2023. En aquesta línia, també ha indicat que “el codi postal segueix determinant l’esperança de vida”, amb diferències de fins a 11 anys.
Capacitat de reducció de la desigualtat
Vidal ha subratllat que el sistema de protecció social és del 30,9%, “un dels més elevats” dels últims anys, sense comptar l’època del Covid. D’aquest percentatge, les pensions representen el 72%.
El responsable de l’informe insisteix que “no és un catàleg” de mesures ni tampoc és “tancat” per suggerir polítiques publiques. De fet, ha puntualitzat que això forma part d’un “segon pas” que ha de dur a terme el Govern.
El treball és una de les dues feines que duu a terme l’Oficina del Pla Pilot per Implementar la Renda Bàsica Universal. Per una banda, hi ha aquests informes socials, que espera es publiquin cada any o cada dos anys, i per l’altra, “l’actualització del pilot” que confia “en breu” donar més detalls.
Alhora, ha detallat que “s’està treballant” en la finestreta única de l’ingrés mínim vital i la renda garantida ciutadana.
Finançament autonòmic
El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha justificat l’impuls d’aquest informe per “basar” les polítiques amb el “rigor” que aporten les dades. “La manera d’atendre els reptes” que recull el document “necessitem recursos i aquests venen, entre altres, d’un millor finançament autonòmic”.
Illa s’ha mostrat “content i orgullós” que hagi sortit una proposta des de Catalunya “després de 12 anys que tothom dir que s’ha de fer i ningú fa res”.
Illa ha reclamat que sorgeixi un debat “seré i amb arguments” i que “no esverada i amb tòpics”. Per una altra part, ha mencionat la necessitat de pressupostos i ha defensat “el compromís” per aconseguir un comptes nous.
D’altra banda, la consellera de Drets Socials, Mònica Martínez Bravo, ha posat de relleu que les herències també generaran “una divisió” social de la població, així com “l’envelliment demogràfic genera escletxes i la pobresa infantil”. Martínez Bravo considera que “s’han de redoblar els esforços” des d’una òptica de modernitzar i redimensionar l’estat del benestar.
Condol pels morts de Manlleu Ha estat en el context d’aquesta presentació que el president del Govern ha mostrat el condol per les morts dels joves en l’incendi d’aquesta passada matinada en un pis de Manlleu. Illa ho ha qualificat de “drama” i que “ha commocionat” tothom.
