Quan va entrar en vigor a l’Estat espanyol la controvertida Llei de l’Habitatge, al maig de l’any passat, a Catalunya es van declarar 140 municipis com a zones tensionades. A Osona tenen aquesta qualificació: Vic, Manlleu, Torelló, Calldetenes i Tona. L’abril d’aquest any se n’han declarat 131 més a Catalunya. A Osona s’hi han afegit: Sant Quirze de Besora, Sant Pere de Torelló, l’Esquirol, Folgueroles, Taradell, Seva i Centelles. La declaració de zona tensionada afecta els municipis de més de 2.000 habitants que compleixin requisits com ara: que les persones o famílies dediquin més del 30% dels seus ingressos a pagar el lloguer o l’hipoteca, incloses les despeses de subministraments bàsics; i que el preu de lloguer o de compra dels habitatges hagi experimentat en els darrers cinc anys un increment acumulat d’almenys tres punts per sobre de l’IPC.
Com afecta als petits i grans tenidors?
A l’hora d’aplicar la contenció de les rendes, es distingeix entre grans i petits tenidors. El gran tenidor és aquella persona física o jurídica que és titular, dins d’una àrea tensionada, de cinc o més immobles d’ús residencial, o bé si la suma de les superfícies útils d’aquests immobles és igual o superior a 1.500m2. Es considera petit tenidor aquell qui, dins d’una àrea tensionada, tingui menys de cinc immobles d’ús residencial.
A més, cal considerar també diversos supòsits, tot ells tenint en compte que l’habitatge es troba en una zona tensionada:
En el cas que l’arrendador de l’habitatge sigui un petit tenidor, en un nou contracte la renda de lloguer no podrà excedir la darrera renda de l’últim contracte que hagi estat vigent els darrers cinc anys (una vegada aplicada la clàusula d’actualització anual de la renda d’aquell contracte anterior).
Quan l’habitatge no ha estat arrendat com a domicili habitual en els darrers cinc anys, s’aplicarà el nou índex de referència de lloguer; la renda haurà d’estar entre els marges que ofereix l’aplicació i no podrà superar el marge superior. En cas que l’aplicació no ofereixi cap índex, s’entendrà que la renda pactada entre les parts és lliure. Aquesta condició s’aplica tant al gran com al petit tenidor.
Quan l’arrendador és un gran tenidor i, a més, l’habitatge ha estat arrendat com a domicili habitual en algun moment durant els darrers cinc anys, cal calcular dues rendes: La primera és la darrera renda del contracte d’arrendament vigent els últims cinc anys, una vegada aplicada la clàusula d’actualització anual. I, a la vegada, cal mirar que aquest import no excedeixi el límit màxim del preu aplicable d’acord amb el sistema d’índex de preus. En aquest cas, cal aplicar al nou contracte el menor dels dos imports. En el cas que l’aplicació no ofereixi cap índex, caldrà aplicar la regla de càlcul de la renda segons el contracte anterior. En aquest enllaç s’hi pot trobar més informació.
Si ets propietari, a Fingest et podem ajudar
Davant de la limitació dels preus de lloguer en zones tensionades, la millor opció pels propietaris d’immobles és la venda dels habitatges. A Fingest comptem amb una experiència de més de 30 anys en el sector dels béns immobles, per tant, coneixem a la perfecció el mercat a la comarca. Si ets propietari d’habitatge/es posem a la teva disposició un assessorament adequat a les lleis actuals, per tal de poder-te resoldre tots els dubtes que puguis tenir sobre qualsevol tema relacionat amb el teu patrimoni immobiliari. Aquí et podem ajudar.
Com treballem?
Per a nosaltres el més important és poder ajudar i acompanyar als nostres clients des de l’inici al final de cada operació, passant per trobar un bon finançament adequat a les seves condicions econòmiques i tractant-les individualment gràcies a un servei integral, aportant valors que ens diferencien de la competència: Tracte familiar, transparent, honest, professional… en definitiva: un equip humà enfocat al servei de les persones.
A Fingest oferim serveis de gestoria immobiliària. A més portem a terme el que es coneix com a Home staging: millora de l’aspecte de les llars que es posen a la venda per revaloritzar-les i aconseguir el millor preu Muh Home staging by Fingest. També som pioners en visites 360 a la comarca.
La situació a Catalunya i a l’Estat en el context de la nova llei
Es compleix el primer any de l’entrada en vigor a Espanya de la controvertida Llei de l’habitatge, i les xifres no són del tot les esperades: es salda amb 40.000 pisos menys de lloguer a Espanya i amb la previsió que al llarg d’aquest exercici desapareguin del mercat 60.000 habitatges més, dels quals el 40% seran a Catalunya. En aquests moments, aquesta és l’única comunitat autònoma que està aplicant el control de preus que permet aquesta normativa.
A més, l’evolució dels preus han continuat creixent. Concretament, el preu mitjà del lloguer a Espanya era de 906 euros el 2022, mentre que el 2023 va tancar als 1.002 euros, un increment que es deu “principalment al desajust entre l’oferta i la demanda”, expliquen des de El Observatorio del Alquiler, creat per la Fundación Alquiler Seguro i la Universitat Rey Juan Carlos, que a més, preveu que al llarg d’aquest 2024 els preus continuaran pujant fins a assolir una mitjana de 1.069 euros, fet que suposa un increment del 6,68%.
També, i segons les dades de la Federación Nacional de Asociaciones Inmobiliarias (FAI), l’oferta d’habitatge per a lloguer habitual ha caigut un 30,5% des de l’entrada en vigor per la fugida de propietaris d’habitatge tradicional (majoritàriament petits propietaris). D’altra banda, la firma de taxació UVE Valoraciones apunta que l’oferta d’habitatge de lloguer ha caigut a mínims històrics i està un 28% per sota de la que hi havia el 2020. Des de la patronal de promotors APCE adverteixen que la Llei d’Habitatge produeix un resultat contrari a l’esperat, com ho denuncia la pràctica totalitat d’actors del sector, i apunta que a Catalunya va provocar la retirada del 30 % de l’oferta.
{{ comment.text }}