“El que fem malament amb el català és posar-hi la justícia pel mig”

El ple del Parlament va aprovar aquest dijous els pressupostos de la Generalitat per al 2022. El PSC hi va votar en contra. EL 9 NOU en parla amb la regidora i diputada manlleuenca Marta Moreta, que viu la seva tercera legislatura a la cambra catalana. El ple del Parlament aprova aquest dijous els pressupostos de la Generalitat per al 2022. No hi va haver sorpreses i van tirar endavant amb els vots a favor dels dos socis de govern i l’abstenció d’En Comú Podem. Vostès d’entrada s’havien obert a negociar, però hi van acabar votant en contra. Per què? No hem tingut l’oportunitat de dir-hi la nostra ni participar i considerem que no són els pressupostos que convenen a Catalunya. Estem a punt de publicar-ne uns d’alternatius. No era imprescindible, però, començar l’any amb pressupostos? Han d’arribar i s’han d’aprofitar, per exemple, els fons europeus Next Generation… Sí, era imprescindible. Salvador Illa ho ha dit per activa i per passiva i per això estàvem oberts a negociar. Els grups que governen la Generalitat han preferit tirar pel dret, sense tenir en compte el partit més votat a les eleccions. Com que no compartim prioritats ni hi hem fet aportacions, la nostra opció és dir que no. Han arribat a un acord el govern i En Comú Podem o Esquerra Republicana i En Comú Podem? ERC i En Comú Podem, però encara diria més: ERC i l’alcaldessa de Barcelona, la senyora Ada Colau. Ha estat un pacte polític de conveniència tant per ella com per Pere Aragonès. Encara que diguin que és conjunt i que són els pressupostos del conseller Giró, Junts no està content amb l’acord amb els comuns. Si la presidència de la Generalitat fos a les seves mans, el pacte s’hauria tancat amb el PSC? No ho sé, és especular, no tinc cap bola màgica, però almenys ens hauríem assegut a parlar. Tancar-nos la porta ja d’entrada és negar la realitat del país. Vostè viu el dia a dia dels passadissos al Parlament. Com definiria la relació entre els dos socis de govern? Caòtica. No hi ha cap més paraula. Per molt que ho vulguin emmascarar, no s’entenen, no són només dos grups, sinó tres, quatre... A dins de Junts hi ha moltes veus. Nosaltres pensem que no lliguen ni comparteixen objectius més enllà de la suposada independència, un xiclet que s’estira i s’estira i que no sé fins quan pretenen allargar. Osona forma part dels territoris a la cua en inversió per habitant. Les inversions previstes a la comarca són realment nefastes. El 2010, quan hi havia el president Montilla, van arribar 39 milions d’euros. El 2022 en seran 11. Això representa una reducció del 71%. Qualsevol dirigent de Junts o ERC que digui que els pressupostos del 2022 són bons per Osona està mentint. La inversió baixa també un 9% respecte al 2020. ERC i Junts comanden la Generalitat, però alhora són les formacions polítiques amb més alcaldies a Osona. No han pressionat prou? Realment costa d’explicar. Osona és un pol d’atracció econòmica en el camp agroalimentari i, per tant, s’hauria de percebre sempre un bon ritme d’empenta i inversió. No puc entendre que els dirigents de Junts i ERC es pleguin de braços, sense fer absolutament res. Que m’expliquin quina pressió han exercit els alcaldes, començant per Anna Erra, de l’Ajuntament de Vic, o Àlex Garrido, de Manlleu. Parlem de dues grans ciutats amb poquíssima inversió. Els comptes preveuen 4,3 milions d’euros de millores a l’Hospital Universitari de Vic, el nou institut de Gurb, el CAP de Tona o intervenir a la C-17. Què hi troba a faltar el PSC? Vam presentar moltes esmenes, sis de les quals focalitzades específicament a la comarca. D’entrada s’ha de dir que, per cada nova proposta, cal també trobar una baixa: si demanem fer el CAP de Centelles, per exemple, pot ser que s’hagi de posposar el de Caldes de Malavella. Això complica les coses, però amb bones anàlisis sempre és possible millorar. Nosaltres demanàvem l’ampliació del CAP del Remei, del de Torelló, dels mòduls de Centelles, la teulada del pavelló de Sant Hipòlit, el projecte de construcció de l’institut del Ter de Manlleu i la comissaria d’Osona nord, ubicada també a Manlleu. En Comú Podem ha fet bandera d’haver desencallat justament per a Manlleu més Mossos d’Esquadra de proximitat. Què en pensen? L’acord que van firmar ERC i En Comú Podem deia, textualment, dissenyar i desplegar un model de comissaries de proximitat. Quan? On? Ves a saber. La frase sona molt bé, però on són els diners per materialitzar-les? Sense pressupost ni any de desplegament no és una realitat. Han pactat fum. Estem en un moment de pandèmia, molt agònic en termes sanitaris i econòmics. Es planteja ampliar les comissaries de Mossos i reforçar les policies locals, d’acord, però no podem vendre-ho com una cosa immediata. És diputada d’un partit que actualment governa a Madrid i a la Diputació de Barcelona. Pot influir perquè s’agilitzi el desdoblament de l’R3? Aquí hem de parlar de la gran oportunitat que suposen els Jocs Olímpics d’Hivern Barcelona-Pirineus. Els hem d’aprofitar i que serveixin per portar a terme el desdoblament que fa tant temps que esperem. No només de Vic a Barcelona, sinó tota la línia R3, no ens podem descuidar la gent de Manlleu, Torelló, Ripoll, Puigcerdà... Hem d’apostar pels jocs de forma immediata, sense dilació ni consultes. El 1992 no hi va haver res de tot això, van tirar endavant i bé que van ser un èxit. Sí, però al Ripollès mateix hi ha veïns que no ho veuen clar. Ho haurien de demanar a gent que no sigui d’ERC, que està fent campanya perquè el territori digui que no. Fa poc vaig estar a Vielha i puc assegurar que alcaldes, regidors... Tothom està encantat amb la possibilitat d’acollir uns jocs olímpics. El que ens volen vendre no és real. Després del pacte entre ERC i Junts, el PSC va erigir un govern alternatiu. Per a què serveix? És una manera de fer oposició constructiva. Proposem alternatives de projectes, idees i redefinició d’inversions. Trepitgem territori, ens fem visibles i recollim les demandes de la gent. Però en què acaba millorant la vida d’aquestes persones? Sabent què volen podem influir en el govern i, siguin de més o menys magnitud, sovint arribem a acords. Nosaltres hi som per treballar, però l’altra banda també ens ha de voler escoltar. Una de les esmenes que vam presentar als pressupostos, per exemple, va ser per desencallar el projecte de construcció de l’institut del Ter de Manlleu. En teoria ja hauria d’estar acabat, l’exconseller Bargalló s’hi havia compromès en una visita a la ciutat, però no hi és. Jo mateixa vaig demanar a ERC i Junts que si us plau fessin pressió als representants dels seus partits al Parlament perquè tirés endavant. Què va passar? Que aquests mateixos grups hi van votar en contra. Des de l’Ajuntament no es van moure. Crec que és de rebut que la gent ho sàpiga. Marta Moreta és llicenciada en Pedagogia i diplomada en Magisteri. Diria que dins les aules hi ha un problema amb l’ús del català? No, aquest tema s’està polititzant interessadament. Primer de tot, hem d’entendre que arreu del territori no partim de la mateixa base: si te’n vas a qualsevol escola d’Osona, la majoria de nens i nenes parlaran en català. A l’àrea metropolitana de Barcelona és probable que predomini el castellà. Fins ara això no ha sigut un problema. La immersió lingüística ha donat bons resultats. Creiem que s’ha de reformular, perquè la realitat social canvia, però amb l’objectiu que cada centre mantingui l’autonomia i pugui decidir. El que fem malament entre tots és posar-hi la justícia pel mig. Els polítics hauríem de ser prou hàbils de no voler treure rèdit d’aquest debat. Pel que diu, però, vostè no està d’acord a blindar cap llengua. L’opció correcta serà la que prengui cada centre segons la seva realitat. Si ens mirem les proves de competències bàsiques en castellà, a Osona els resultats són fantàstics. Per què hem de tocar una cosa que funciona? Es van presentar a les eleccions del febrer passat amb Units per Avançar, grup liderat pel també osonenc Ramon Espadaler. Té recorregut, aquesta coalició? No ho sé. No n’hem parlat. Li haurien de demanar a ell. Comparteixen objectius? S’entenen bé? Ni bé ni malament, és un diputat com la resta. Tenim una relació fluida. A banda de viure la seva tercera legislatura al Parlament, vostè és també regidora a l’Ajuntament de Manlleu, on el PSC està a l’oposició. ERC i JxCat, que governen plegats, s’entenen millor que a la Generalitat? Jo crec que la situació s’assembla. Uns per una banda i els altres, per l’altra. Relació, relació no em sembla que en tinguin gaire. Ha afluixat el clima d’inseguretat que va eclosionar setmanes enrere? Hi ha hagut detencions i alguns delinqüents que han entrat a la presó, però això no farà desaparèixer el problema. Crec que hem de ser honestos i reconèixer que és difícil de resoldre. Nosaltres vam demanar que es fes una junta de seguretat i hi vam portar el subdelegat del govern. Ara aquest treball ha de continuar. Està molt bé posar sis càmeres, però en necessitaríem seixanta, més policia local, mesures concretes per seguir el narcotràfic... Ens fan falta tots els cossos de seguretat, i no deixar de treballar. Fins ara aquest tema l’hem portat amb un esclop i una espardenya. Falta un any i mig perquè s’acabi el mandat. Ja han engegat la maquinària de cara a les eleccions? No, la veritat és que no, n’hem de parlar tots els militants i simpatitzants del PSC a Manlleu. Tornarà a ser cap de llista? No ho sé. Abans hem d’escoltar i valorar el que ens digui la gent. S’hi prestaria, però? Si em donen suport i volen que hi sigui, hi seré.

“El que fem malament amb el català és posar-hi la justícia pel mig”

Resolta l’avaria de senyalització a l’R3 entre Sant Martí de Centelles i la Garriga

L’Oficina Tècnica de l’R3 es reuneix amb el Ministeri de Transports a Madrid

Retiren de circulació dos trens de l’R3 per pintades a Ribes de Freser

Restablert el servei de tren entre Vic i Centelles

LA PREGUNTA

Aprova els primers cent dies de Salvador Illa com a president de la Generalitat?

Tiroteig i fuga a Viladrau en un operatiu antidroga amb 800 quilos d'haixix

S'encén una furgoneta a la C-17 a Malla després d'una topada amb un cotxe

Detingut per atracar amb un ganivet dues gasolineres de Tona

L'exregidora de Roda Marina Quintana opta a presidir Aliança Catalana a Osona

Venut a Torelló el primer premi de la Loteria Nacional

Aquarius Cosmetic, Nandu Jubany, Clàudia Bayés, Roansa i Frigorífics Ferrer, guardonats amb els Premis Cambra Osona

Resolta l’avaria de senyalització a l'R3 entre Sant Martí de Centelles i la Garriga

Foc en una xemeneia al carrer Barri de Tona

La Farga de Bebié: la decadència d'una de les colònies tèxtils més grans del Ter