El 13 de desembre de 2009 va deixar algunes xifres que permeten fer-se una idea de la magnitud del que va suposar la primera consulta independentista en l’àmbit comarcal. Per exemple, 35 municipis d’Osona hi van prendre part, es van emetre 48.593 vots que van suposar un 41% de participació, el sí a la independència va ser més que majoritari alçant-se fins al 97%, en una jornada en què també van poder anar a les urnes els majors de 16 anys i els immigrants empadronats a la comarca. D’entre totes aquestes xifres, però, qui era president d’Òmnium a Osona en aquelles dates i un dels grans impulsors de la consulta com és Jeroni Vinyet en destaca els més de 2.000 voluntaris que s’hi van implicar: “Ells van ser la clau de l’èxit. Molta gent que va ser imprescindible no ha sortit mai en cap foto”, recorda. Vinyet també deixa clar que no tenia res a veure “el que es veia de portes enfora i el que passava a dins de l’organització. Va ser una feina d’una exigència brutal en només dos mesos i d’entrada semblava impossible de fer. A Osona vam triomfar però l’èxit del procés també va tenir un cost personal molt elevat per a moltes persones”.
“Els voluntaris van ser la clau de l’èxit. Molta gent que va ser imprescindible no ha sortit mai en cap foto”
Jeroni Vinyet, president Òmnium Osona durant el 13-D i impulsor de les consultes
Amb aquesta idea coincideix una altra de les cares visibles de la consulta, Marçal Orri: “Tots érem voluntaris però funcionàvem com si treballéssim en una empresa. Això va ser un aspecte complicat, ja que era imprescindible ser molt escrupolós però aquesta exigència també va trencar relacions personals i va generar tensions”. Jeroni Vinyet, que fins i tot va ser escollit Osonenc de l’Any el 2009 pels lectors d’EL 9 NOU per la seva implicació en les consultes, apunta que el 13-D va significar un punt d’inflexió en l’agenda política catalana: “Res del que ha passat en l’última dècada s’entendria sense les consultes. Va servir per organitzar la societat, molta gent va entrar en contacte amb Òmnium i es va crear una base social convençuda i determinada. La independència de Catalunya s’aconseguirà, però no serà ni ràpida ni fàcil. El que tinc clar és que no tornarem enrere després de consolidar una gran massa social en el món independentista”.
Txevi Rovira, actual alcalde de Santa Eulàlia de Riuprimer, recorda bé la primera trobada al bar La Terra de Vic per començar a organitzar la consulta: “La gran novetat era que a diferència d’Arenys de Munt, nosaltres ho volíem fer a nivell comarcal. Vaig proposar que la plataforma es digués Osona Decideix, es va acceptar i la formula del nom es va repetir en altres territoris”. Rovira també destaca l’exigència imposada: “Ens trobàvem cada nit per avançar en l’organització de la consulta. La participació, que és sobretot el que buscàvem, va ser satisfactòria”.
“La gran novetat era que a diferència d’Arenys de Munt, nosaltres ho volíem fer a nivell comarcal. Vaig proposar que la plataforma es digués Osona Decideix, es va acceptar i la formula del nom es va repetir en altres territoris”
Txevi Rovira, membre d’Osona Decideix i actual alcalde de Santa Eulàlia de Riuprimer
Al Ripollès, el 13-D es va celebrar a només 6 dels 19 municipis –Pardines, Planoles, Ribes de Freser, Ripoll, Toses i Vallfogona–, i la participació comarcal va ser més baixa que a Osona, arribant al 27%. En la commemoració dels 10 anys del 13-D, Òmnium Osona prepara un acte que es farà el 17 de gener. Començarà amb la inauguració al Temple Romà de l’exposició “55 urnes per la llibertat”, i tot seguit l’acte es traslladarà al Seminari de Vic, que durant la consulta va ser el centre de coordinació de les votacions i s’hi van aplegar fins a 150 mitjans acreditats per cobrir la iniciativa, entre ells, desenes d’àmbit internacional.
