Els costos i el tractament dels residus van ser el punt més candent del ple del Consell d’Alcaldes i Alcaldesses que es va celebrar aquest dimarts al Casal de Cultura de Ribes. Una sessió plenària que va començar amb quaranta minuts de retard perquè no hi havia el quòrum suficient. Només van assistir-hi 7 dels 19 alcaldes de la comarca, el mínim perquè se celebrés. Tot i això, la carpeta relativa als residus va generar interès i la previsió de costos es va aprovar per unanimitat.
La cap de l’àrea de Territori i Sostenibilitat, Elisabet Muntadas, va desglossar les xifres. I va ser molt clara: “Passen els anys i les comparatives de residus es mouen poc. Cal fer actuacions per millorar la recollida selectiva.” Muntadas va dir que cal premiar els veïns que reciclen i sancionar, “com amb les multes de velocitat”, els que es neguen a pujar al carro. També va recordar, en aquest sentit, que els ajuntaments tenen a disposició agents cívics que es podrien dedicar a fer inspeccions. I és que si no es prenen mesures i s’incrementen els índexs de recollida selectiva, caldrà augmentar la taxa de residus.
La previsió de costos pel 2023 no és gaire esperançadora. S’arribarà a 3,7 milions d’euros, la qual cosa suposa un creixement del 8% respecte a l’exercici actual. Les despeses es divideixen en tres blocs. Un és el manteniment de l’abocador clausurat Ripollès-3 (522.912 euros) i, en concret, la gestió i transport dels lixiviats que se’n deriven. Se’n cuida l’empresa Ecoimsa, de Barcelona, i, segons Muntadas, “els costos se’ns han multiplicat per dos”, perquè hi ha molt amoni i “poques companyies en fan el tractament”. A més a més, com que hi influeix la climatologia, és difícil comptar amb previsions fidedignes sobre els lixiviats. Un segon bloc correspon al tractament de la fracció resta, l’orgànica i els trastos (673.864 euros), que es porten a l’abocador d’Orís. En el primer cas, el preu d’entrada per tona a l’equipament és ara mateix de 136,90 euros. “El cànon de la Generalitat s’ha anat incrementant, i continuarà en la mateixa línia, perquè es vol que els ajuntaments facin més accions encaminades a reduir el rebuig i recollir més selectiva”, argumentava Muntadas. La despesa més elevada se l’emporta, tot i això, la recollida de deixalles (2,5 milions d’euros).
Tal com desgranava EL 9 NOU del 12 d’agost, el Ripollès registra índex de reciclatge (51%) per sobre de la mitjana de Catalunya (46,6%), però amb xifres molt modestes en comparació amb Osona (69%) o el Berguedà (68%).
L’alcalde de Molló, Pep Coma (Junts), va apuntar durant la sessió de dimarts que cal avançar cap a sistemes per reciclar més, com el porta a porta, però va admetre que és difícil en pobles “rurals i turístics”. És per això que va dir que s’ha d’ampliar el ventall d’opcions. A Molló, per exemple, han instal·lat càmeres de videovigilància als compactadors per saber qui recicla i qui no i, d’aquesta manera, “sancionar”.
