El Ripollès és la comarca de la província de Girona on menys habitatges es van construir i reformar l’any 2019. Així ho destaca l’informe anual sobre edificació del Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Girona. En dades, es van edificar 31 habitatges nous en tot el Ripollès, una xifra que és quasi la meitat que els 57 edificis que es van construir a la Cerdanya, la segona comarca amb menys edificació del rànquing.
I no és un fenomen nou, el Ripollès fa set anys consecutius que se situa a la cua. El punt més baix va ser el 2015, amb només vuit edificacions. Miquel Vendrell, president del Col·legi d’Aparelladors, alerta que la no renovació dels habitatges existents va en decrement del confort dels usuaris. A més, recull que la majoria dels habitatges anteriors al 2006 no compleixen, perquè no era obligació, els mínims d’eficiència energètica i sostenibilitat. “I el que és més important, tot edifici requereix d’intervencions de manteniment, com a mínim, per evitar-ne la degradació”, explica Vendrell, referint-se a les poques reformes que es fan al Ripollès. “Econòmicament, la no renovació del parc urbà porta a una depreciació del valor de l’edifici i del seu entorn”, afegeix.
L’arquitecte Rafel Pujol fa 42 anys que té el despatx obert a Camprodon i reconeix que, malauradament, fa poc més d’una dècada que l’edificació a la comarca no para de baixar. Tal com afirma Pujol, l’informe del Col·legi evidencia que la construcció ha anat decreixent des del 2008 a totes les comarques gironines. “Particularment, el 2017 i el 2018 van ser els pitjors anys. La tendència des de finals del 2018 i durant el 2019 ha anat a millor, i es preveu que continuï el 2020”, diu Lluc Sanz, arquitecte del despatx de Pujol. De fet, el 2019, al Ripollès es van visar més metres que el 2018 (vegeu quadre superior). Van ser 17.319 metres quadrats, un 51,6% més que l’any anterior, en un total de 40 habitatges (un 90,5% més). Alhora, es van obrir 87 expedients. Ripoll va incrementar el nombre d’habitatges en un 900%, passant d’1 a 10 de visats, i la superfície va pujar de 1.924 metres quadrats a 5.848.
El Col·legi d’Aparelladors de Girona no disposa de dades concloents que atribueixin el descens d’habitatges nous a la comarca a una causa explícita. L’evidència, paral·lelament a la falta d’inversió urbanística, és que el Ripollès fa anys que pateix l’èxode rural dels seus nuclis urbans. Per mirar de frenar el fenomen, alguns ajuntaments de la zona ja duen a terme plans per aconseguir més població. L’any passat, l’Ajuntament de Sant Joan de les Abadesses, per exemple, va posar en marxa una campanya per atreure gent a viure al poble, que es va fer viral. Contra tot pronòstic, es van adonar que el més difícil no era trobar feina a la comarca, sinó habitatge confortable al poble. Ramon Roqué, alcalde del municipi, posa en relleu que tot i que l’Ajuntament és proactiu i ha col·laborat en la rehabilitació de gairebé 40 pisos socials, la crisi ha frenat la capacitat d’inversió dels particulars. En la mateixa línia, l’Ajuntament de Ripoll fa un any que disposa d’un programa que facilita habitatge assequible a joves i famílies amb rendes baixes. Amb aquesta iniciativa, s’adquireixen i reformen pisos antics amb l’objectiu que les noves generacions es quedin al poble.
Pisos de lloguer assequible a Ripoll
L’Ajuntament de Ripoll disposa d’habitatge assequible. El ripollès Roger Maideu fa encara no un mes que s’ha traslladat en un dels pisos reformats pel consistori i n’està content. “Ara estic pagant menys diners de lloguer per mi sol que el que pagava a Barcelona per una habitació”, diu, mentre assegura que ha apostat per la qualitat de vida i veu amb bons ulls la iniciativa.
{{ comment.text }}