El llançament del nanosatèl·lit català Enxaneta s’ha traduït aquesta setmana en desenes de notícies als mitjans de comunicació, infografies i taules d’experts analitzant què representa la posada en òrbita d’un aparell de la mida d’una capsa de sabates que ha d’obrar de revulsiu per fer arribar connectivitat a zones de Catalunya actualment sense cobertura, preveure grans desastres naturals, ajudar l’agricultura o gestionar l’aigua de manera més eficient. Només en mitja hora, Twitter va registrar dilluns 600 piulades amb l’etiqueta #Enxaneta i centenars de persones van seguir telemàticament el seu llançament des d’un cosmòdrom del Kazakhstan. La particularitat del cas de l’enginyera vigatana Mireia Colina és que ho va fer al CosmoCaixa, al costat del conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública, ja que ha participat al projecte com a experta. Això certifica que la trajectòria l’avala –gairebé dues dècades treballant a empreses d’alta tecnologia i institucions com l’Agència Espacial Europea– i que el seu nom és un dels que s’ha de tenir en compte a l’hora de parlar sobre el sector aeroespacial català.
“No sabíem què podríem fer amb els telèfons intel·ligents fins que els vam tenir a les mans, igual amb els ordinadors. No és que abans es visqués malament, sinó que internet i el desenvolupament tecnològic ens han demostrat que som capaços de molt més, de fer coses brutals”, explica Colina. Amb aquesta mateixa idea destaca que el llançament de l’Enxaneta no culmina res, perquè és a partir d’ara que el nanosatèl·lit esdevindrà motor de noves feines i empreses gràcies a les dades que recopila estant a 500 quilòmetres de la Terra: “Hem de posar en valor que Catalunya és pionera en l’estratègia NewSpace. Estem contribuint a generar una indústria de l’internet de les coses, amb companyies que sabran satisfer necessitats o oferir funcionalitats que ara ni tan sols ens imaginem”. Segons el govern de la Generalitat, això es concretarà en una nova economia d’alt valor afegit que els propers quatre anys s’espera que generi 1.200 llocs de treball i 280 milions d’euros de facturació.
Tan exòtic com parlar d’un sector molt majoritàriament desconegut ho és repassar la trajectòria de Colina. Quan va acabar COU, hauria volgut fer aeronàutica, però només podia ser a Madrid i llavors no la convencia anar-se’n tan lluny de casa, de manera que es va matricular a Enginyeria de Telecomunicacions. A quart de carrera, una assignatura d’Astronomia la va fascinar: “Vaig descobrir que m’agradava molt, però també he de dir que sempre m’he mogut més per reptes que interès. Soc d’obrir un aparell quan no funciona i mirar-me’l i remirar-me’l fins a descobrir per què”. En acabar els estudis a la UPC, va continuar formant-se a Itàlia i es va incorporar a un centre de recerca desenvolupant rellotges de molta alta precisió, imprescindibles per als satèl·lits de navegació. Després va arribar un contracte amb l’empresa barcelonina Indra i, a continuació, dos anys treballant al centre tecnològic que l’Agència Espacial Europea té a Holanda, des d’on es porta el pes de la majoria de missions. El 2008 Colina tornava novament a Vic. Des de llavors ha treballat a diverses companyies catalanes del sector aeroespacial. A l’actual, GTD, explica que la seva feina consisteix “a fer possibles oportunitats”: “Estudiem projectes espanyols o de l’Agència Europea en què les capacitats de la nostra empresa siguin rellevants, i sobretot la manera d’assolir-los. El millor de tot és que són tan grans que no els pot fer mai una sola empresa, ni un centre de recerca ni un país, i entre moltes persones unint esforços aquí i allà es va muntant el trencaclosques”.
Des de fora, sense coneixements d’un sector que està previst que creixi exponencialment, el que explica Colina pot semblar ciència-ficció. Desenvolupament de software per a seguiment dels llançadors al port espacial europeu, telecomunicacions, observació de la Terra… Però ella encarna el que descriu: que a Catalunya hi ha molta fusta per al sector espacial. “Les nostres universitats són excel·lents, t’obren portes a escala internacional”, assegura Colina, “a més a més som un país ple de start-ups que es dediquen a això, igual que empreses referents arreu del món”. Des del seu punt de vista, hi ha camp per córrer, i això ha de ser també un al·licient per a les noves generacions: “No cal que pensin en la NASA, han de saber que poden aspirar a treballar a dins del sector espacial a Catalunya, perquè realment és molt bo”.
Una altra iniciativa que lidera Colina és la branca a Barcelona de l’associació Women in Aerospace Europe, que té per objectiu visibilitzar les dones que treballen al sector i generar vocacions femenines en un àmbit que continua sent molt masculí. Els reptes no l’espanten. Un altre, que requereix esforç i ella exercita cada dia, passa per desidealitzar el sector espacial: “L’hem d’humanitzar, demostrar que projectes utòpics poden ser reals i grans oportunitats”.
