El vigatà Joel Vidal Soler, geògraf, està acabant el màster i a principis de juliol començarà a fer pràctiques al Consorci d’Espais Naturals del Ripollès. Això implica que cada dia hauria de desplaçar-se fins a Ribes per anar a treballar i, en comptes de viatges amb el cotxe amunt i avall, ha optat per buscar allotjament al poble o a Ripoll i rodalia. Dilluns ho explicava en una piulada a Twitter que van compartir gairebé 600 persones, i que ell havia escrit amb l’objectiu de trobar un lloc on quedar-se després que no hi hagi hagut sort a través de portals immobiliaris, el boca-orella o fent córrer la veu amb amics i familiars.
Des de llavors li han arribat algunes propostes, però de moment encara no té resolt on s’allotjarà. I que costaria no ha sigut cap sorpresa. Vidal diu que ja d’entrada s’esperava “preus pels núvols” i poca oferta, perquè és conscient que en comarques de muntanya i pobles relativament petits o no hi ha habitatge o “els propietaris a vegades són reticents a llogar-los, prefereixen tenir-los buits”. Una realitat que es repeteix a molts municipis en risc de despoblament.
Ell en pot parlar com a jove a la recerca de pis, però també des de la seva formació en geografia: “Les polítiques de l’administració s’han enfocat malament. Sovint s’han dedicat a promoure el turisme, que al final el que genera són llocs de treball estacionals. A muntanya s’hi hauria d’afavorir la petita indústria vinculada al territori, com les galetes Birba de Camprodon, i el sector rural, que amb la pandèmia s’ha acabat de demostrar que és essencial i el tenim molt castigat”.
Al darrere d’aquesta idea hi ha l’esperit d’un vertader equilibri territorial que contribueixi a fixar la gent al Pallars, el Priorat o el Ripollès en comptes d’empènyer-la a marxar per falta d’oportunitats i de serveis que sempre sembla que estiguin a la corda fluixa.
Vidal hi aportarà el seu granet de sorra a partir del mes que ve des del Consorci d’Espais Naturals, treballant amb eines informàtiques per classificar el territori segons el tipus de sòl, el clima, la vegetació… Mapes i més mapes, el que sempre li ha agradat, ja des de petit. Dibuixar-los i millorar-los és també una manera d’explicar Catalunya i generar coneixement que sigui útil a l’hora de prendre decisions i acompassar dos països, el rural i l’urbà, que fa massa temps que ballen a destemps.
