“El solar buit dels pisos de Can Garcia és per a Manlleu un gran repte de transformació de l’Erm”

Després de tres mandats al consistori, un com a regidor i dos d’alcalde, Àlex Garrido assegura que el 2023 no optarà a la reelecció. En aquesta entrevista, un extracte de la del programa ‘Angle obert’, explica per què i repassa els principals projectes a completar. Que un polític anunciï amb antelació quin serà el seu últim mandat i ho acabi complint s’està convertint en l’excepció, però vostè té clar que el 2023 no es tornarà a presentar. Vaig dir des del primer moment que el meu objectiu era acomplir com a màxim dos mandats. Això s’acabarà d’aquí a 20 mesos i em refermo en les meves paraules. És bo que hi hagi relleu. Si em preguntessin si el projecte ha acabat, diria que no: tenim idees per seguir avançant i transformant la ciutat, però no tinc cap previsió de fer-me enrere. Per què ho té tan clar? Mai he construït el meu projecte vital pensant només en el servei públic. És un plaer i un honor ser l’alcalde de la ciutat que estimes, però la vida va molt més enllà de l’activitat política. Amb aquests dos mandats i el primer, de regidor, se n’ha desencantat? Soc llicenciat en Ciències Polítiques, l’interès per allò públic sempre ha estat al meu costat, però en aquest trajecte de gairebé 12 anys sí que hi ha hagut moments que m’he sentit desil·lusionat de la política i les misèries que pot arribar a contenir. Tot i això, a la vida miro d’agafar sempre allò positiu. Em quedo amb els elements que em fan sentir orgullós d’haver optat per aquest camí durant un temps. En quins moments s’ha desencantat? No tot el que et desagrada s’ha de dir a nivell públic, però sí que t’adones que el joc polític pot comportar moltes misèries. Es refereix al xoc entre partits o a dins mateix d’ERC, que és el seu? Insisteixo: en política a vegades hi ha persones que tenen moltes ambicions. Això es pot traduir en situacions desagradables. El que em va passar a mi fa un any forma part d’aquestes misèries intrínseques. A hores d’ara sap com es va acabar difonent el vídeo on se’l veia havent begut més del compte? No, ni hi he donat més voltes. Vaig prendre la decisió de passar pàgina. En els moments difícils, cal aixecar el cap, continuar endavant i, si pot ser, amb encara més energia i il·lusió. Em sento encoratjat per seguir fent d’alcalde fins que arribin les eleccions i ja no formi part de la candidatura. Que es viralitzessin aquelles imatges ha estat decisiu per no tornar-se a presentar? No, estava decidit d’abans, i m’agradaria fer un apunt: els últims han estat uns anys molt complicats, fins i tot esgotadors. Durant el primer mandat per mi va ser molt important viure en primera línia de foc polític el procés d’emancipació nacional, però alhora va suposar un desgast, molta tensió… I repercussions jurídiques que afortunadament en el meu cas han quedat en no-res, però que per a altres persones ja en coneixem prou l’exemple. El 2019 encaràvem un nou mandat que hauria estat expansiu i de grans transformacions a Manlleu, havíem fet bona feina de contenció pressupostària i hi arribàvem amb un ajuntament molt sanejat, però de cop i volta esclata un virus a tot el món i canvien les prioritats, t’has d’adaptar a unes dificultats enormes a nivell econòmic, de tancament de comerços i empreses… Tampoc podem obviar l’impacte emocional que ha deixat la pandèmia en gran part de la població. Fer front a tot això suposa un desgast polític i personal. Per què a Vic i Manlleu costa tant redreçar els indicadors epidemiològics? Hi ha un sector de la població, entre els 20 i aproximadament els 37 o 38 anys, que no percep un risc en la Covid i, per tant, no té cap urgència a vacunar-se. Això és un problema. També hi ha hagut una incidència elevada de casos pels índexs de pobresa que tenim a les nostres ciutats i, sobretot, en barris molt concrets on en relativament poc espai viu un nombre important de persones. Es refereix a l’Erm? Sí. No ho faig amb cap voluntat d’estigmatització, senzillament és el barri amb més concentració de població de Manlleu. Hi ha blocs on conviuen moltes persones. Això facilita la circulació del virus. A vostè altres vegades li havíem sentit dir que li agradaria formar part de les llistes d’ERC al Parlament. Ja no és així? Està bastant descartat. Per què? Porto pràcticament 12 anys dedicant-me a la política. No he estat mai una persona que entengui aquesta activitat com una gran muntanya que s’ha d’anar escalant per arribar a un cim, ni tampoc he creat el meu projecte vital i professional entorn d’això. Tinc altres interessos que m’agradaria explorar. Però en algun moment sí que s’ho havia plantejat. Què ha canviat? La vida dona moltes voltes. A cada moment has de fer el que et ve de gust. Ara tinc ganes de gaudir el que em queda d’alcaldia i després allunyar-me d’aquest món, almenys durant una temporada. Han començat a treballar el relleu? Sí, és obvi. L’executiva local ja ha posat algun nom a sobre la taula. Si pogués triar vostè, qui li agradaria que li agafés el testimoni? No ho diré. Sí que en alguna reunió he expressat el meu humil parer, però la decisió pertoca al partit. Pensa en algú que ja forma part del consistori? Hem posat diferents noms a sobre la taula. Alguns que potser estan a dins del consistori i d’altres que no. El pacte amb JxCat arribarà fins al final del mandat? Esperem que sí. La relació és bona. No som el mateix partit, però fem una suma constructiva que reverteix positivament a la ciutat. Esquiven les picabaralles que sí que veiem a escala nacional? Del que passi a la resta de Catalunya en podem tenir opinió, i ens pot agradar més o menys, però el que ens agermana i uneix és el projecte de transformar i millorar Manlleu. Però el 2017 van trencar el pacte amb el PSC pel context nacional... Era un context absolutament excepcional. El que va passar aquell octubre és tan històric i extraordinari que penso que no podem agafar-ho d’exemple. Ara fa l’efecte que hi torna a haver bona sintonia, amb el PSC... No crec que s’hagi perdut mai, almenys en termes personals. Igual que amb la CUP, ens uneix la voluntat de millorar Manlleu. Les picabaralles a vegades són més aviat teatrals; formen part del joc del ple municipal, però en realitat hi ha una relació de respecte mutu i fins i tot simpatia. Li agradaria tornar a tenir Marta Moreta o Antoni Poyato a l’equip de govern? Tenim un bon equip de govern, amb molts projectes per culminar els propers mesos. El que passi a partir del 2023 ho haurà de decidir qui estigui a l’Ajuntament i al capdavant del partit. Els ha sorprès el tarannà del regidor no adscrit Paco Zambrana? No, amb en Francesc el coneixíem de fa molts anys. Ha estat treballador de l’àrea de policia durant gairebé quatre dècades. És una molt bona persona i tot just ara ha entrat en contacte amb les dinàmiques polítiques. Vota sempre al costat del govern. Li hem d’agrair que comparteixi la nostra visió i les nostres polítiques, però és d’un altre partit. Com més experiència, millor podrà desenvolupar la tasca política. El gran projecte d’aquest mandat és el porta a porta? N’hi ha hagut moltes, de grans obres. Malgrat el virus no hem deixat de culminar projectes importants. Aquesta setmana s’ha aprovat la segona fase de les obres de Can Puget, on s’ubicarà l’Escola de Música; hem acabat l’estructura escenotècnica del Teatre Centre, el carril bici de l’avinguda de Roma... El porta a porta també és un projecte d’una magnitud important: Manlleu esdevé prova pilot i entoma el lideratge entre els municipis catalans de característiques similars. Ser els primers ens ha d’aportar una dosi d’orgull. També té riscos. Han hagut de convocar el concurs per adjudicar el servei dues vegades. Vam rebre consultes de diferents empreses interessades en la licitació. Això ens va fer adonar que el projecte era de tal magnitud, i que hi havia tants pocs casos a observar, que més valia prevenir. Vam modificar els plecs de clàusules a temps. Hem fet ben fet. Quan començaran? I amb indústries i comerços? Sí, pel febrer, però simultàniament anirem fent campanya informativa entre la primera part de la població on es començaran a recollir els residus domèstics. Cap a finals de juliol iniciaríem la segona fase. S’atreviria a dir que tancaran el mandat amb el POUM aprovat definitivament? Espero que sí. Ens ha costat moltíssim. La revisió de les cotes d’inundabilitat que marcava l’ACA també va fer aturar el projecte i recomençar-lo. Ara tenim unes altres mesures que ens permeten fer moltes més coses i converteixen en viables propostes que abans haurien decaigut. El 4 de novembre s’acaba el període de presentació d’al·legacions. En paral·lel, mantenim contacte directe amb Urbanisme de la Generalitat perquè ens accelerin al màxim l’aprovació definitiva. Com condiciona tot això la resolució del conflicte per l’antiga caserna de la Guàrdia Civil? L’acord que vam tancar amb el Ministeri fa una divisió de l’espai: canviarem la tipologia urbanística per posar-ne una part a la venda i l’altra quedarà per a l’Ajuntament sense cap mena de cost. Hi projectem un equipament municipal, hem de veure si habitatges per a joves, per a persones grans tutelades… D’entrada, la nostra intenció era anar a Urbanisme i fer una modificació puntual del planejament actual, el PGOU del 1988. Des de la Generalitat ens van dir que no és factible, i que caldria incorporar això en l’aprovació definitiva del POUM. Això frena l’acord? No. El Ministeri ja pot començar a enderrocar l’edifici. Però els habitatges no seran una realitat a curt termini. Tampoc ho haguessin estat de l’altra manera. Fer un equipament municipal implica la redacció del projecte, licitació d’obres, tenir els diners… Aquests pisos no formaven part de les prioritats del mandat, que també les hem hagut de modificar a causa de la pandèmia. Quin grau de responsabilitat té l’equip de govern en el fet que no tinguin el nou POUM aprovat? Si analitzem què passa als municipis del nostre país, els POUM ja solen trigar entre sis i set anys. Entrarem dins la normalitat. Això no vol dir que ens haguem de felicitar, perquè els tràmits burocràtics, tots en general, haurien de ser molt més senzills. Que hem comès errors? Probablement sí, però crec que en les decisions fonamentals, com aturar el pla per fer un altre estudi d’inundabilitat, el temps ens ha acabat donant la raó. Ara tenim moltes més opcions de creixement de la nostra ciutat. En la compra dels terrenys de General Cable per part d’Electro-Jet, quin paper hi va tenir l’Ajuntament? Des del minut zero ens vam posar a disposició de Prysmian per buscar persones interessades a ocupar aquesta zona industrial i vam parlar amb la Generalitat perquè les coses fossin el màxim de fàcils des de l’administració. A escala municipal, hem rebaixat la plusvàlua a la meitat. Aquest element, que alguns ens critiquen, ha estat determinant per a l’acord. Es pot dir que d’entrada l’Ajuntament perdrà diners, però el que guanyarà amb permisos d’obres serà molt superior, igual que l’activitat que es generarà a la planta i l’impacte en llocs de treball a la nostra ciutat. No ens podem quedar amb la mirada tan curta. Ja s’ha acostumat a veure l’skyline de Manlleu sense els pisos de Can Garcia? Des del primer dia. Crec que la major part de la població està satisfeta que ja siguin definitivament a terra. El sòl és de la Generalitat, però ara ens pertoca pensar què pot acollir aquest espai. Què hi veuria? L’antic solar dels pisos de Can Garcia és per a Manlleu també un gran repte de transformació del barri de l’Erm. Altra vegada hem d’actuar amb mirada llarga. M’imagino una part de l’espai, per exemple, com una residència universitària. Què transforma més un barri o municipi que la gent jove? L’any que ve comencen estudis universitaris a la nostra ciutat, cal que tinguem allotjament, per què no a l’Erm? El Teatre Centre quedarà acabat aquest mandat? Una de les coses que m’ha ensenyat la política és no fixar mai dates concretes. Ara ja comencem la licitació del projecte de l’última fase. Si no l’acabem el 2022, espero fer-ho almenys el primer trimestre del 2023.

“El solar buit dels pisos de Can Garcia és per a Manlleu un gran repte de transformació de l’Erm”

Més revisions i cribatges en el nou protocol pediàtric

El 80% dels osonencs estan “molt” o “bastant” contents de viure al seu municipi

‘Pedra seca’ de Marc Ballús, una altra exposició del cicle ‘Mirades’ a Vic

Afectacions a l’R3 entre Centelles i Balenyà per l’atropellament d’una persona

LA PREGUNTA

Com serà la presidència de Donald Trump?

Incendi a l'exterior d'una nau a Vic

Mor a 88 anys l'activista i mestre xocolater Quim Capdevila

El gos policia de Vic enxampa dos homes amb 300 grams d'haixix i bitllets

Un motorista resulta ferit en un accident a la C-17

El Vaticà intervé la congregació de monges de la catedral de Vic

Es manté l'alerta per fred intens i s'anuncien possibles nevades per dijous

Condemnat un veí del Lluçanès per matar d'un tret un gat fer, un felí autòcton i protegit

Moren els escultors vigatans Joan Seguranyes i Miquel Vilà

Els 'nens de Pa Negre', 15 anys després