Elisenda Carrasco té 10 anys i té el trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat (TDAH). La van diagnosticar durant la pandèmia, la mateixa setmana en què va començar el confinament, el març de 2020. “Anem com bojos per obtenir tota la informació possible i per poder-la ajudar.” Així ho expliquen els seus pares, que denuncien una manca sistemàtica d’informació i de formació professional sobre aquests trastorns. “Des que va començar l’escola la nostra filla no parlava bé, però des del centre no paraven de dir-nos que tan sols era un retard maduratiu.” Van visitar logopedes i van acudir al Centre de Desenvolupament i Atenció Precoç Tris Tras, però afirmen que l’única resposta que van rebre va ser que la nena “encara era petita”.
La família va començar llavors un procés de recerca que els va empènyer a acudir a la sanitat privada, a Barcelona. Ara mateix es troben en un procés d’estudis genètics per comprendre el trastorn de la seva filla.
“Ningú ens ha dit que tenim dret a certes ajudes, la quantitat d’informació que tens depèn sempre de l’assistent social que t’atén.” Els pares denuncien que “la societat d’avui dia és molt cruel”, i que s’ha de donar a conèixer el TDAH “tal com és, sense falsos mites”.
