El Ter, en mínims històrics

El cabal del Ter registra un dels seus mínims històrics en aquesta època de l’any. El nivell de l’aigua a l’altura de Ripoll ha caigut a cotes que no es donaven des de 1931, però la quantitat que desemboca al pantà de Sau encara és molt inferior a conseqüència de les captacions. Les causes d’aquesta situació es troben en la falta de pluges d’aquest any, però els experts també qüestionen com es gestionen els recursos hídrics. Un any després que el Ter sortís de mare en molts punts del seu curs fins a Sau, a conseqüència de les pluges provocades per la cua de l’huracà Leslie, la situació del riu és diametralment oposada. Encara no s’han restablert molts dels danys provocats per una de les cinc inundacions més importants dels darrers 101 anys i ara mateix un episodi similar seria impensable. Sobretot perquè aleshores plovia sobre mullat, en un any excepcional quant a precipitacions, que va provocar que tota l’aigua que queia baixés riu avall. Aquest 2019, en canvi, ha estat extremadament sec i des de l’estiu que la Generalitat ha activat el nivell de prealerta per sequera en tota la zona que engloba Osona, el Ripollès i el Moianès. “Aquestes sequeres o pluges intenses ja s’han donat altres vegades”, aclareix Marc Ordeix, coordinador del Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis, si bé actualment “els episodis extrems es donen amb més freqüència a tot el Mediterrani”. A principis del segle passat hi va haver diversos períodes de sequera i el registre més baix que es conserva del pas del Ter per Ripoll en aquesta època de l’any és de 0,29m3 per segon el 1918. El riu ara ja porta diverses setmanes en mínims històrics. El cabal més baix registrat a Sant Joan en aquest mes d’octubre és d’1,39m3/seg i a Ripoll, d’1,52. És la xifra més baixa des de l’1,32 de 1931, perquè sempre ha estat per sobre dels 2, a excepció dels 1,66 que es van registrar el 2007. El Ter és un riu nivopluvial, que s’alimenta tant de la neu acumulada a les capçaleres del seu curs i afluents com de les pluges que es registren al seu recorregut. Per això presenta dues èpoques crítiques al llarg de l’any, una entre juliol i agost i una altra al gener, que sol ser un mes sec i la neu encara no es fon. La principal causa de la situació actual és que “hi ha una manca important de pluges a la capçalera”, assenyala el professor de la Universitat de Lleida Jordi Tuset, que ressalta que en els nou primers mesos de l’any “a tot el país hi ha un dèficit de precipitació. I la situació s’agreuja més al Prepirineu, al massís del Montseny i al Pirineu de Girona”. Les xifres de precipitació acumulada entre juliol i setembre a Ulldeter (231,3 l/m2) i Queralbs (224,4) no difereixen gaire dels anys anteriors però, en canvi, més avall és molt diferent. Els 174 litres de Sant Quirze o els 121 de Torelló són gairebé la meitat i una tercera part, respectivament, dels recollits l’any passat per les mateixes dates. Ordeix apunta també altres causes, com l’abandonament de terres de conreu i la gestió dels boscos, on “hi neixen espècies de poc valor ecològic que absorbeixen molta aigua”, però també la gestió dels recursos hídrics que “és el que fa anys que denunciem”, segons Ginesta Mary, presidenta del Grup de Defensa del Ter. Les captacions per l’aigua de boca, usos industrials, agrícoles i ramaders, provoquen que el cabal del riu sovint encara sigui inferior més avall. Pel pantà de Sau, després que part d’aquestes captacions hagin tornat pel Gurri, hi han arribat a entrar només 0,5m3/seg i l’embassament està al 50% de la seva capacitat, com fa dos anys. Arran de l’aiguat de l’any passat es va arribar als 1.624m3 i van haver d’obrir les comportes.

El Ter, en mínims històrics

Malmeten de nit el camí de vianants de l’entrada de l’Esquirol

L’apagada d’antenes 2G i 3G provoca problemes de cobertura

“Les persones acostumen a estar poc orientades a la productivitat real de l’empresa”

“Se’m considera més vell del que jo em sento”

LA PREGUNTA

Comparteix la decisió dels docents de rebutjar el preacord i tornar a les vagues?

La família d’una difunta, atrapada al cementiri després de l’enterrament

Judit Sardà pren possessió com a alcaldessa de Tona, encara amb retrets de Josep Salom

Ripoll, una de les poques estacions de Catalunya on es pot netejar de grafits els trens

Tres excursionistes ferits a Vilanova de Sau i Llanars

Oda a la bardissa, la planta que dona nom al projecte a les Berengueres d'Oló

Operatiu a Calldetenes per un delicte de tràfic de persones

La C-17, tallada tres quarts d'hora a Gurb, en sentit nord, en una nova protesta dels treballadors de Pascual

El treballadors de Leche Pascual tallaran diumenge la C-17 a Gurb

Detingut a Taradell per transportar mig miler de plantes de marihuana

Ripoll avisa de les restriccions de mobilitat que comportarà el pas del Tour