El Ter ha disminuït un 80% el cabal respecte a fa tres mesos

En alguns trams, com el que està canalitzat del riu Ges a Torelló, sota el pont de Can Pujades, es podria travessar d’una llera a l’altra, sense ni tan sols mullar-se la sola de les sabates. I aquesta imatge es repeteix en d’altres punts dels rius que passen per Osona i el Ripollès. I les dades en donen fe: segons l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), el cabal del riu Ter ha disminuït un 80% respecte a fa tres mesos i un 60% que el juliol de l’any passat. I això posa en alerta institucions i entitats que ja plantegen mesures per reduir l’ús de l’aigua. D’aquesta disminució del cabal del Ter també n’alerta el Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis (CERM). El coordinador del centre, Marc Ordeix, assegura que des que fa 20 anys van començar a fer seguiment de l’estat dels rius d’Osona i el Ripollès, “no havíem passat un any com aquest”, en què els rius porten tan poca aigua. Ordeix recorda que la primavera ja va ser “seca i calorosa” i la situació “ja ve d’un any anterior que ja va ser molt eixut”. Per exemple, diu, aquest juny les temperatures de l’aigua “no eren habituals, eren elevades per ser el Ter, i també els afluents”. Una de les causes és que no va nevar gaire, recorda Ordeix, per això s’ha escalfat més. El doctor en Biologia detalla que a la riera Major s’ha arribat a xifres d’entre 20 i 24 graus a l’aigua.

Les dades que consten al portal d’Aigua en Temps Real de l’ACA, que registra les xarxes de control i monitorització i les estacions d’aforament de l’ACA a Sant Joan, Ripoll, Torelló, les Masies de Roda i Vilanova de Sau, mostren com els cabals i el nivell dels rius es redueixen dia rere dia. El Ter portava 4,05 metres cúbics per segon el 20 de juliol de 2021 al seu pas per Ripoll, i un any després en són 0,163. Per exemple, a Sant Joan des de dilluns ha disminuït 0,1 metres cúbics cada dia i al Ges des de dimarts hi consta que al centre de Torelló no hi passa aigua, amb zero metres cúbics i el nivell es troba a -1,1 centímetres. A les Masies de Roda es diferencia el Gurri, amb un cabal de 0,188 metres cúbics per segon, i el Ter, amb 1,31. Pel que fa a l’embassament de Sau, des de diumenge ha reduït pràcticament un 1% la seva capacitat, ja que ha passat del 47,57 al 46,7 aquest dimecres.

Aquesta poca aigua “ens fa patir” perquè sumat a adobs que hi poden arribar a través dels camps fa que els rius estiguin “molt verds per les algues que es descomponen, creixen i es podreixen”. I aquí una altra de les problemàtiques de la sequera: hi ha el risc que per exemple els ànecs que s’ho mengen agafin botulisme, un fet que es va donar als rius Gurri i Mèder l’estiu del 2019. “Es troben bacteris que viuen amb poc oxigen i porten una toxina, com passa en les llaunes”, en alguna ocasió, apunta Ordeix. Per ara no ho han detectat, malgrat que el biòleg diu que han trobat dos ànecs morts a Manlleu, un fet que confien que sigui puntual.

Les conseqüències del canvi climàtic, però, ja es noten a les conques d’Osona i el Ripollès des de fa un temps, apunta Ordeix. Aquest augment de temperatura i la reducció del cabal fan que “els animalons que necessiten aigua per viure han anat canviant”, i assegura que ja pràcticament no hi ha truites de riu a Osona, ni a la riera Major, i que al Ripollès han disminuït. Des del CERM detallen que en llocs de la capçalera com Camprodon “antigament només hi havia truites i ara comença a dominar el barb i d’altres espècies”, algunes de les quals hi han portat els pescadors. I el canvi climàtic, remarca, portarà a la desaparició d’algunes espècies. A curt termini, assegura, es notarà més una tendència que ja han anat constatant els darrers anys: una reducció de les mides dels peixos. Un altre dels efectes és que la qualitat dels rius empitjora, assegura Ordeix, i de fet ja fa un parell d’anys que en tots els rius d’Osona i el Ripollès s’ha reduït entre un i dos graus sobre el 5, que és l’índex de qualitat.

Davant de tot plegat, des del CERM demanen la reducció del consum d’aigua i ja fa temps que porten a terme projectes per pal·liar la situació també a més llarg termini com la restauració dels boscos de ribera.