El destí, o el seu instint, li han permès tenir una jubilació daurada en una explotació ramadera de Manlleu. El nom no ha transcendit per no perjudicar la seva tranquil·litat. Ara viu en una zona tancada i aviat, quan torni la tranquil·litat i s’hagi familiaritzat amb l’espai, pasturarà a l’aire lliure.
És el premi a una gesta poc habitual fruit d’una àmplia mobilització. És aquesta una història molt humana, protagonitzada per animals i amb final feliç.
El protagonista és un simple toro d’escorxador que es va voler escapar del corredor de la mort. Quan estava a punt de ser sacrificat en un escorxador d’O Porriño (Pontevedra), el passat 28 de desembre, va saltar una tanca metàl·lica d’1,5 metres i va començar a córrer. Aquest brau mestís de 3 anys va deixar en aquell moment de ser un toro anònim per convertir-se en Tame.
Va esquivar durant 26 hores aquells que el volien caçar: una vintena d’agents de la Guàrdia Civil, sis policies, deu treballadors de l’escorxador o diferents veïns amb cavalls. Només un tret amb sedants va permetre capturar-lo.
La història i la llarga captura de Tame no va passar desapercebuda i algunes televisions se’n van fer ressò. El vídeo de la seva captura s’ha pogut veure a internet i algunes cadenes internacional s’han interessat per la història.
Un cop capturat, les xarxes socials (especialment Twitter i Facebook) van començar a mobilitzar-se. Un ampli moviment demanava l’indult del brau, que continuava a les instal·lacions de l’escorxador sense saber com acabaria la seva història. A la petició hi van accedir els propietaris.
Però només el cine permet resoldre una trama en pocs segons. Llavors començava una autèntica gimcana legal. “La llei no considera que un animal pugui sortir viu d’un escorxador”, explica la directora de la Fundació Altarriba, Matilde Figueroa. Aquesta entitat animalista amb seu a Barcelona, però amb arrels osonenques, va assumir la salvació de Tame.
Després de quatre mesos de gestions entre Xunta de Galícia i Generalitat, el brau ha arribat a Catalunya i s’ha instal·lat en una explotació de Manlleu. Figueroa creu que era la millor opció per una bèstia que el moviment animalista ja el veu com alguna cosa més: “És la demostració que els animals són capaços de percebre les coses. No va marxar per fam. Va fugir perquè tenia por”, expliquen des de la Fundació Altarriba, que han engegat una campanya d’apadrinament del brau a un euro cada setmana.
