Fa dues setmanes, l’Ajuntament de Molló es queixava que la màquina llevaneu no havia netejat la C-38 –que depèn del Departament de Territori–. En canvi, la Diputació de Girona sí que havia enviat la llevaneu a la GIV-5225, tot i que les dues carreteres estan una al costat de l’altra. Amb el fort temporal de neu de dimarts, que va deixar gruixos de fins a 30 centímetres a Molló, el municipi de la Vall de Camprodon va patir un altre episodi surrealista.
Durant 19 hores, els nuclis d’Espinavell i Fabert van estar sense subministrament elèctric. L’alcalde, Josep Coma, relatava que a partir de dimarts al migdia ja van notar petites interrupcions “en què la llum marxava durant 20 o 30 segons i tornava”. El tall més prolongat a Molló el van tenir a les 5 de la tarda i va durar uns 40 minuts. Mentre que al nucli principal i el veïnat de Favars sí que van recuperar la llum, la situació era més dramàtica a Espinavell, Fabert, Ginestosa i altres pobles de la vall com Camprodon o Llanars, que a les 7 del vespre encara no tenien electricitat.
L’Ajuntament va donar l’avís a Endesa, que va localitzar l’avaria l’endemà al matí. “Sembla ser que un aïllador entre Molló i Espinavell ha petat”, deia Coma. Durant la matinada, gran part de la vall va recuperar la llum, però no així Espinavell i Fabert, en què no va tornar fins a les 11.50 de dimecres.
Una de les afectades per aquest tall elèctric va ser la propietària del restaurant Can Jordi d’Espinavell, Eva Martínez-Picó. Sortosament, el seu establiment només obre de dijous a diumenge, però “tenim càmeres, neveres i congeladors amb el menjar i es posa en perill la cadena de fred si estàs moltes hores sense llum”. El fred i la cura de no obrir-los va impedir que hi hagués mals majors. Martínez-Picó, que viu amb la seva parella, té la casa a sobre el restaurant –és el mateix habitatge– i assegurava que, tot i no tenir calefacció, a l’interior de la casa no van baixar d’entre 11 i 13 graus de temperatura, perquè “vam fer una inversió en finestres i la calor es conserva bé”. A més a més, les cases de la zona solen tenir estufes de llenya i hi ha gent que té làmpades de càmping gas. També van poder cuinar, ja que la seva cuina funciona amb gas, mentre que la del seu pare, que viu en una casa al costat, sí que és elèctrica.
Coma explicava que la cobertura de telefonia mòbil va anar marxant de forma intermitent, ja que els repetidors també funcionen amb electricitat. Curiosament, dimecres al matí a Molló hi havia llum, però no cobertura. I a Espinavell, ni una cosa ni l’altra. “Ara tot s’endolla. Som molt dependents de l’electricitat”, apuntava Martínez-Picó, que va aprofitar el dia per treure la neu de davant de casa en fins a cinc ocasions, va llegir i va fer fotos del paisatge. “El trauma és la sensació d’incomunicació: sense internet, telèfon, ràdio, televisió ni wi-fi”, lamentava. Per exemple, dimecres al matí va poder treballar una estona amb l’ordinador portàtil perquè encara tenia bateria, “però només podia escriure sense consultar cap tema”. 19 hores sense llum donen per a moltes aventures.
{{ comment.text }}