Autora: Roser Reixach
Uns greus successos dels quals no es va arribar a aclarir qui en van ser els autors materials van enterbolir la societat osonenca ara fa 70 anys. L’escenari dels fets va ser La Vila d’Alpens, una masia situada al nord del terme municipal de Lluçà, prop de la pista forestal que comunica Santa Eulàlia de Puig-oriol amb Alpens. Un indret on el 15 d’octubre de 1949 van ser assassinats mossèn Llorenç Vilacís Viñets, director del col·legi de Sant Miquel dels Sants des del 1939 i catedràtic del Seminari, i el matrimoni format per Josep Barniol Reixach i Enriqueta Tubau Planadecursach. Com a conseqüència hi va haver uns quants detinguts considerats còmplices o encobridors dels maquis, a qui s’atribuïa aquesta acció, i el pes de l’acusació va recaure especialment en Marcel·lí Massana, encara que també es va assenyalar com a responsable Ramon Vila, Caracremada.
El relat recollit en diferents documents judicials explica que el matrimoni Barniol Tubau havia convidat mossèn Vilacís a passar el cap de setmana en aquesta finca, de la qual ells eren propietaris, i que cap a quarts de 7 de la tarda cinc persones armades amb metralletes i pistoles es van presentar a la masia on trobaren un dels fills de la parella. A aquest, després de ser interrogat sobre el parador dels seus pares, el van tancar, amb els masovers i uns altres d’una casa veïna, a la masoveria del costat. Dos fills més, que van arribar més tard amb els seus pares i el mossèn, van ser reclosos igualment al mateix lloc. Durant tota la nit, però, no hi va haver cap moviment i ningú es va assabentar del que havia succeït fins l’endemà.
Cap a quarts de 6 del matí els masovers van decidir sortir de la casa on havien estat confinats, després d’assegurar-se que no hi havia tràfec pels voltants, i va ser llavors que van descobrir els cossos sense vida del matrimoni i el mossèn. Es va fer un reconeixement a tota la casa i no es va trobar a faltar res, ni diners, ni joies, ni la quantitat en efectiu que portava damunt l’amo de la finca.
Aquest succés va causar una gran commoció a la comarca i va tenir un notori ressò a la premsa. La Revista Taradell, població d’on era originari el mossèn, li va dedicar un número extraordinari al mes de novembre. El setmanari Ausona obria l’edició del 22 d’octubre amb aquests titulars a primera plana: “Caído por Dios y por España. El entierro del Rdo Lorenzo Vilacís fue unánime manifestación de simpatía por el mártir y rotunda condenación de su alevoso asesinato”. A l’interior hi havia nombrosos escrits de repulsa i de record per al sacerdot, i un article de l’anomenada “Guardia de Franco en Vich” equiparava el crim amb els assassinats ocorreguts durant la Guerra Civil: “En nuestro lenguaje a eso lo llamamos un vil asesinato, al estilo marxista y exactamente igual a los que ocurrieron por nuestras carreteras durante la dominación roja. Cayeron vilmente asesinados por las armas de los sin Dios y sin Patria!”.
També es remarcava la gran manifestació de dol que hi hagué a l’enterrament de Mn. Vilacís dos dies més tard, en un acte que se celebrà a Taradell, després que el seguici es trobés inicialment a Vic. El fèretre, procedent de Santa Eulàlia de Puig-oriol, arribà primer al col·legi de Sant Miquel dels Sants, i la presidència del dol va estar encapçalada pel llavors alcalde Joan Puigcerver i una representació del Bisbat. Per altra part el matrimoni Barniol va ser enterrat a Alpens en presència també d’autoritats diverses. Per alguns investigadors del cas, l’episodi podria haver estat una revenja relacionada amb l’època de la Guerra Civil. Segons aquesta hipòtesi, durant el conflicte, les terres de La Vila d’Alpens havien estat ocupades per parcers i una vegada finalitzat aquest els amos haurien denunciat els ocupants, alguns dels quals havien estat jutjats i condemnats a presó, i algun fins i tot executat.
En pocs dies es van detenir diverses persones domiciliades a Santa Eulàlia de Puig-oriol, Sora, la Quar, Gironella i Tuixent i s’acusà Marcel·lí Massana de ser-ne el cap visible. Un any després, però, es va decretar la llibertat per a tots els acusats “al no existir indicios racionales de culpabilidad”, excepte per a Massana. Per aquest motiu el govern espanyol en va sol·licitar l’extradició a França. Detingut i jutjat a Tolosa el 1951, la resolució judicial va considerar desfavorable aquesta demanda. Aquell mateix any la CNT justificava el crim presentant-lo com una acció antifeixista.
