El tsunami d’una addicció

“Tinc ganes de consumir.” Jordi Martínez ha verbalitzat aquesta frase en reiterades ocasions durant el seu procés de rehabilitació. Va començar a consumir cocaïna de jove quan anava de festa. Això va anar a més fins a convertir-se en una addicció. Després d’un any de consum desenfrenat, Martínez va ingressar en un centre de rehabilitació. “És un tsunami familiar, és un trencament perquè el món et cau a sobre”, explica la seva parella, Anna Cortinas, que l’ha acompanyat en aquest procés. De fet, aquestes ganes de consumir les hi ha expressat abans, durant i després de passar pel centre. “Què fas? Què li dius? Al principi, se m’activaven totes les alarmes”, recorda ella. Tancava portes, amagava les claus del cotxe, li apagava el mòbil o amagava els moneders perquè no pogués aconseguir-ne. Amb el temps i l’experiència, ha après que aquesta no era la manera de reaccionar. De fet, això encara el neguitejava més a ell i li venien més ganes de prendre droga. A més, tal com relata Cortinas, “quan tenen ganes de consumir ja fa temps que han pres la decisió de fer-ho”. Aquest aprenentatge, però, l’ha fet a misses dites. No va començar a tenir eines fins que Martínez no va entrar al centre. Llavors, ella va poder participar en una teràpia familiar sistèmica, que els va permetre treballar l’addicció com a parella, fins a com ho havien de tractar amb el seu primer fill. Allà també va poder disposar de mitja hora amb les psicòlogues que atenien el seu company. “Ens van deixar clar quin era el paper de cadascú. Jo era la seva parella, no li havia de fer de salvavides. La vida se l’havia de salvar ell”, apunta. Això, però, va ser una excepció del procés. Generalment, “ningú demana com vas, com et sents o què necessites com a parella”, explica ella, remarcant que el procés “implica tota la família”. Havia normalitzat tota mena de situacions i “la meva vida havia quedat anul·lada per la d’en Jordi. Només estava pendent d’ell, la seva addicció i quan la liava per arreglar-ho”, afegeix. Durant aquest procés de rehabilitació, Cortinas, doncs, s’ha sentit com “la trista figura del pessebre”. Per tot plegat, reivindica que les famílies han de tenir un paper actiu i formar part del tractament. Quan Martínez va tornar del centre havia fet un treball d’empoderament, autoseguretat i autoestima. Però ella no n’havia fet cap: “A mi ningú em va ensenyar com havia d’acompanyar-lo. N’he anat aprenent en el dia a dia”. Passat un temps, per tant, si ell verbalitza que té ganes de consumir, ella s’ho pren amb més serenitat, lluny d’aquelles reaccions d’alarma. Tot i que Martínez ja va rebre l’alta, es considera una persona addicta que ha fet el procés de rehabilitació i actualment no està actiu. “Això va amb tu fins al final”, subratlla ell, mentre que Cortinas afegeix que és “una malaltia mental crònica que no es cura”. La parella de Sant Feliu Sasserra ho explica així en les trobades que organitza l’Associació de Familiars de Malalts Mentals d’Osona (affmo), des de fa uns vuit anys. Aquest grup de suport es reuneix cada 15 dies i només hi assisteixen els familiars, a més de testimonis que han superat l’addicció, en primera persona i com a acompanyant. Cortinas els deixa molt clar que “el procés de rehabilitació és molt dur, sobretot per la família, que estem en un segon pla”. “No prenem les decisions, sempre anem a remolc de què decideix el malalt”, afegeix. “A través de les seves experiències, intentem que es donin eines entre ells perquè puguin ajudar a sortir de la problemàtica i alhora cuidar-se ells mateixos”, relata Judit Castany, psicòloga que coordina aquests grups. Actualment, n’hi ha dos formats per 28 famílies cadascun. Parlen d’addiccions a l’alcohol, marihuana i cocaïna. La psicòloga remarca la importància de tots els testimonis i que “és un procés d’aprenentatge en equip”. S’hi treballa molt la culpabilitat i que és un problema que “s’ha de posar sobre la taula” i no amagar-lo. Castany també apunta que la part més dura és abans i després de l’ingrés. Sigui com sigui, la psicòloga subratlla que en aquests grups de suport es produeixen canvis: “I un canvi a les famílies canvia els pacients”.

El tsunami d’una addicció

Que hem explicat a El 9 Informatiu d’aquest dimecres, 4 de març?

L’art de la paciència al jardí dels bonsais de Santi Vivet

Pimec pronostica per al 2026 un creixement a la Catalunya Central per sota de la mitjana catalana

Quatre clubs osonencs al Campionat de Catalunya de patinatge artístic a Granollers

LA PREGUNTA

Creu que l’absentisme és un dels principals problemes del mercat laboral?

Atropellament mortal a la plaça Divina Pastora de Vic

Doble accident de camions a la C-17 i la C-25 a Gurb

El proper dissabte tanca el Mercadona de Torelló

Mor una dona en caure des d'un vuitè pis a Vic

Una parella de Tona queda atrapada a Tailàndia després que la connexió via Qatar es cancel·lés pel conflicte al Golf

Demanen més de trenta anys de presó per a cadascun dels acusats de l'atac a la comissaria de Vic

Es fa passar per un treballador del banc i roba 25.000 euros a dues persones grans de Barcelona

Sis restaurants recomanats per la Guia Michelin a Osona i el Ripollès

Detenen dos treballadors de la Vall de Núria pel robatori de la caixa forta

Quin és el perfil professional més buscat per les empreses d'Osona?