El tancament forçós del sector de la restauració a causa del coronavirus va comportar en el cas del sector de l’oví i cabrum una saturació del mercat i una baixada de preus molt important. A molts petits productors ni se’ls recollien els xais o els compraven per sota el preu de cost. Les organitzacions agràries han demanat ajuts específics, però el cert és que en el sector del xai s’ha trobat una oportunitat real amb la venda directa.
Aquest cop no els ha fet por i molts petits productors del sector de la carn i la llet d’ovella i cabra van optar per la venda directa al consumidor quan, amb la pandèmia, van veure com o no es recollien els xais o se’ls pagaven a molt baix preu. “I resulta que la gent hi estava interessada perquè està anant bé”, diu Franc Molins, de l’associació de pastors del Moianès. Ha estat com si el sector s’empoderés finalment, diu Abel Peraire, que té un ramat d’unes 700 ovelles, escorxador propi a la finca i ja feia venda directa. “La pandèmia ha donat l’oportunitat als que han volgut aixecar-se del sofà i no deixar que els intermediaris decideixin si s’emporten els xais o no”. I és que el preu al ramader que “habitualment es pagava a 7 euros al quilo, un preu que ja no és suficient, va baixar a 3,90 o 4 euros el quilo”, diu Molins.
El mateix explica Ramon Bach, veterinari i secretari de l’ANCRI (Associació Nacional de Criadors d’Oví de Raça Ripollesa) i amb un ramat de 200 ovelles. “Molts ramaders es van trobar que no els recollien els xais i aquests anaven creixent de 12 a 40 quilos. Tenen sortida per a un sector”, diu, però com afegeix Judit Ordeig, de Sobremunt i amb un ramat de 250 ovelles i una quarantena de recria, les setmanes de més que no van anar a l’escorxador “mengen més i gasten més”. Al final, diu Ordeig, cansada que “em prenguessin el pèl, ja fa dos anys vaig canviar d’intermediari, però ara tampoc se’ls quedaven. Així que ella com molts d’altres van optar per portar-los ells mateixos a l’escorxador i a un carnisser que els talla segons les demandes prèvies dels clients. El resultat: gairebé ha hagut de dir que cal esperar al mes que ve.
Ara bé, el sector pensa que ara cal mantenir aquest servei esperant, com diu Molins, “que la gent entengui que és positiu comprar al costat de casa i sense intermediaris” i per això busquen maneres d’organitzar-se. Hi ha hagut intents com la web comuna de la pagesiaacasa d’Unió de Pagesos i d’altres, i ara “toca posar-ho en comú i buscar sinergies”, diuen. Un dels esculls continua sent, però, la necessitat de tenir escorxadors mòbils –a Moià estan a punt de poder-ne tenir un a l’espera del reclamat escorxador de baixa capacitat “que ja té un terreny adscrit”–, però “ens trobem sempre amb la lentitud del Departament de Salut, no tant del DARP”, diuen Bach i Molins. Per Bach, “falta bona voluntat”. Ara mateix a Osona i el Ripollès només es mata als escorxadors de Manlleu i Ripoll.
A Catalunya, cada any es maten 1,3 milions de xais, però els ramats catalans actuals en sumen només prop de 400.000. Els altres “venen de la resta de l’Estat, així que no és veritat que la gent no consumeixi xai”, diu Bach, i Molins conclou que cal “sí o sí plantejar l’economia del sector d’una altra manera, perquè hi guanyaria el consumidor i el ramader”. Sembla que tot i la Covid-19, el xai pot haver trobat el camí de la comercialització justa.
El sector boví resisteix tot i la baixada de les vendes destinades a la restauració
El sector boví ha perdut vendes d’algunes peces, com filets i entrecots, que anaven destinades al sector de la restauració, però en canvi la resta de peces s’han continuat venent tant o més. Segons el director general del grup Viñas, el principal productor a Osona, que tenen des de la cria de l’animal fins a la seva comercialització, tot el mercat de la restauració “ha quedat aturat”. Creu que es podrà recuperar una part de cara a l’estiu per a consum del turisme espanyol, tot i que hi ha “molt material congelat a l’espera que els restaurants tornin a obrir i s’haurà de veure com anirà el preu”. “En el nostre cas”, diu, això “afecta ara entre un 20% i un 30% de la facturació, que esperem recuperar tot i que en previsió hem posposat alguna nova inversió”. Ara bé, la cadena de subministrament no s’ha trencat i la cabana de boví es manté més o menys igual que fa tres mesos.
Potser qui més ho ha notat, explica Martí Orriols, gerent de la Federació de Vaca Bruna dels Pirineus, són els “que venen els vedells al deslletament”, tot i que reconeix que la majoria es venen a la tardor i que hi ha força ramaders que ja se’ls engreixen ells. Segons les dades de l’Observatori del DARP, el preu del quilo canal de vedell frisó menor de 300 quilos va caure un 5,81% en comparació amb el mes d’abril del últims cinc anys (2015-2019).
En la vedella, hi ha entre el 15% i el 17% que és el que té més valor i sovint el que té més sortida als restaurants tot i que també va en funció dels països, segons explica Viñas, que exporta a tot el món però reconeix que “a Itàlia es ven aquesta carn de més valor mentre que a Grècia és més general i per tant la venda a Itàlia ara no hi és”.
{{ comment.text }}