Dels 200 professionals en exercici inscrits al Col·legi d’Advocats de Vic, gairebé la meitat, 95, formen part del torn d’ofici, és a dir, que a banda d’atendre clients particulars fan guàrdies i l’administració pot activar-los quan cal assistir una persona que no en disposa. Això garanteix que tothom, fins i tot qui no compta amb recursos econòmics, té assegurat el dret de defensar-se i, per tant, plena igualtat en l’accés als tribunals.
Partint d’aquesta base –que el torn d’ofici és servei públic–, la Generalitat va posar en marxa l’any 2017 un pla per fomentar-hi l’ús del català.
Es materialitza en que els advocats reben 25 euros de bonificació per cada escrit que presenten en aquesta llengua, com ara demandes o recursos. I la notícia és que els de Vic són els que més s’han sumat al programa d’entre els 14 col·legis professionals que hi ha arreu de Catalunya.
Hi estan inscrits, en concret, el 70% dels lletrats del torn d’ofici, frec a frec amb el 68% de Manresa, però molt per sobre de la mitjana catalana del 25% i de les xifres de Sabadell (11,24%) o Barcelona (16,28%).
Per l’advocat vigatà Santi Crusellas, que forma part de la comissió de català del Consell de l’Advocacia Catalana (CICAC), la dada de Vic és “molt positiva” en el context d’una administració de justícia amb aquesta llengua en clares dificultats. Tant com que l’any 2024 és el del segle XXI amb menys sentències en català, només un 6,5%.
“El principal problema als judicis és que oralment la majoria continuen fent-se en castellà”, explica Crusellas. Ho atribueix al fet que els jutges, fiscals i altres figures implicades en l’engranatge judicial no saben català, i assegura que poden arribar a donar-se “situacions surrealistes”.
A la base hi ha el contrasentit d’un xoc de drets, ja que els advocats catalans tenen el d’expressar-se en la seva llengua, però la llei també empara els magistrats o fiscals a no haver de saber-ne per exercir.
El pla de foment del català en els serveis de justícia gratuïta es va posar en marxa el 2017, quan al capdavant de la conselleria hi havia el gurbetà Carles Mundó (ERC). Va començar com a prova pilot, amb una bonificació de 14 euros per escrit que s’ha incrementat fins arribar als 25 de l’actualitat.
L’any 2024, la Generalitat va destinar al programa uns 400.000 euros, l’equivalent a 15.350 actuacions.
El Departament de Justícia està estudiant ara compensacions econòmiques per als advocats d’ofici que també utilitzin el català a les vistes orals. “Qualsevol mesura serà bona, i evidentment hi estem a favor, però la mare dels ous seria modificar la Llei Orgànica del Poder Judicial i que s’obligués els jutges i fiscals que han de venir a Catalunya a saber el català. Que no fos un mèrit, sinó un requisit”, sentencia Crusellas.
