Des del 2008, Vic treballa en la recuperació del bosc de ribera del Gurri i el Mèder. Aquesta tasca ha tingut com a derivada la creació de la popular anella verda, un circuit a l’entorn de la capital d’Osona que segueix el curs fluvial. Vinculat a aquest projecte, en aquest mandat s’han treballat tres actuacions principals: d’una banda, i encara en un estat embrionari, la recuperació de l’antic espai industrial de Genís Antel per convertir-lo en un nou pulmó urbà i de l’altra –ja en execució–, la compra i adequació per a ús públic del turó del Castell d’en Planes. Per últim, en el ple d’aquest mes de març es va aprovar per unanimitat la creació d’una zona d’aiguamoll al sector de les Casasses, al límit del terme municipal de Vic amb Gurb.
En aquest espai de 70.000 metres quadrats al marge dret del Gurri “s’hi farà una actuació similar al que s’ha fet en altres punts de l’anella verda”, explica el regidor de Medi Ambient de Vic, Albert Castells.
En concret, es retiraran espècies d’arbrat i vegetació “invasores o alòctones”, se’n plantaran d’autòctones i s’adequarà el camí “perquè pugui tenir un ús públic”. La gran novetat respecte a d’altres zones restaurades de l’entorn del riu serà “la creació d’un espai d’aiguamoll”, apunta Castells. Això significa que aprofitant el meandre que fa el curs fluvial en aquest punt es farà una primera bassa a prop del riu, que quedarà inundada quan hi hagi crescuda, i el nivell freàtic “permetrà mantenir-hi la humitat”. A la zona humida s’hi potenciarà vegetació com els canyissars, i s’ha de convertir en un reclam per a tota la fauna que viu o cria en aiguamolls, “sobretot l’avifauna”.
Uns metres per sobre, hi haurà una segona bassa, on el nivell de l’aigua “serà més oscil·lant”, en funció de les pluges. Aquest sistema d’aiguamolls ocuparà aproximadament “un 10% del total de l’àmbit d’actuació”, el que significa uns 7.000 metres quadrats repartits en dos punts humits. El projecte també inclou la instal·lació de panells informatius sobre la fauna i vegetació de l’entorn i una estructura per aguaitar sobretot ocells.
El cost de la intervenció –que ja es troba a exposició pública– és de 257.000 euros. Està previst que el finançament arribi a través d’una subvenció de l’ACA que representaria aproximadament el 40% del total, i recursos municipals. Si els terminis de l’administració es compleixen, la intenció és executar aquest projecte de cara a la propera tardor.
La llúdriga es va recuperant
Als anys setanta, la persecució de l’home i el deteriorament de la qualitat de l’aigua dels rius i rieres d’Osona i el Ripollès van fer gairebé desaparèixer la llúdriga. De fet, en les últimes dècades, el mustèlid que més es deixava veure a prop dels cursos fluvials era el visó americà, una espècie invasora que es va adaptar al territori després d’escapar-se d’indústries dedicades a la pell d’aquests animals. En els últims temps, i tal com confirmen des del Grup de Naturalistes d’Osona i també el Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis (CERM), la llúdriga s’ha anat recuperant al Ter i als seus afluents com el Mèder o el Gurri. De fet, dissabte passat, una usuària de Twitter va alertar que n’havia vist una al Gurri, al seu pas per la zona del Marcé. Des del CERM van comentar que en aquest punt “el riu té molt bona qualitat” i hi ha barbs i bagres que li poden servir d’aliment. Des del Grup de Naturalistes d’Osona, Carles Martorell remarca que no és excepcional veure llúdrigues al Gurri, perquè és un animal “amb molta mobilitat” i que s’ha adaptat “a l’estat ecològic del riu”. Un fet important seria constatar “la cria a l’entorn del Gurri”, un fet que voldria dir que més enllà de bona qualitat de l’aigua “també hi ha bona qualitat del bosc de ribera”.Vic
