L’acord s’ha decidit en les últimes setmanes als plens dels ajuntaments de cada municipi. Els alcaldes admeten que no els agrada prendre aquesta decisió, però defensen que és només una qüestió econòmica i organitzativa. De fet, d’acord amb la llei, per tenir una àrea bàsica de serveis socials pròpia s’han de tenir com a mínim 20.000 habitants.
L’usuari no notarà cap canvi. El servei i els professionals seran els mateixos. Però aquest fet també té una lectura política. Arriba precisament en un moment que el Lluçanès aixeca la bandera de reivindicació de comarca pròpia i sembla un pas enrere. A més, que el Consell Comarcal hagi de socorre el Consorci és un mal símptoma amb el teló de fons del projecte de llei de governs locals, una normativa que preveu la desaparició del consorcis i mancomunitats.
