L’inici de curs després de l’estiu coincideix, aquest 2024, amb l’arrencada del nou govern socialista al comandament de la Generalitat. Són dies de nomenaments i anuncis, com els dos milions d’euros que s’invertiran a Sant Pere de Torelló per substituir les teulades d’amiant i, des dels ajuntaments, els alcaldes i alcaldesses estan a l’expectativa de quin pes i amplada de banda confereix el PSC als governs locals.
El ventall d’opinions és ampli: del centellenc Josep Paré, del mateix color polític, que hi veu “una oportunitat d’avançar en serveis públics i recursos després que els últims anys no hi hagi hagut gaire col·laboració” a caps de consistori allunyats ideològicament que temen un retrocés de la llengua i la cultura catalanes.
En general imperen, tot i això, les ganes de deixar passar uns dies de gràcia i fer confiança a les declaracions d’intencions del nou executiu. Amb tres demandes comunes: que arribin als ajuntaments els diners que realment necessiten per prestar tant les competències que tenen reconegudes com les que no però que acaben assumint, que se’ls aplani el camí a l’hora de demanar subvencions o justificar obres i que tinguin poder de decisió, és a dir, que siguin els consistoris qui marquin les actuacions més convenients a cada lloc.
Una petició, aquesta darrera, que emana amb especial intensitat des del Ripollès. “Confiem que la visita que va fer el president a Castell de Mur [Pallars Jussà], on no hi ha cap regidor socialista, no es quedi en anècdota ni titular i ens trobem un govern que realment té ganes de conèixer territori i equilibrar-lo, perquè només les necessitats de la vall de Ribes ja poden ser diferents de les de la vall de Camprodon o la Cerdanya”, diu Mònica Sanjaume (Junts).
Oriol Lázaro (Junts), alcalde del municipi veí de Campdevànol, afegeix a la llista de desitjos que la llei d’alta muntanya tiri definitivament endavant: “Necessitem totes les eines possibles per lluitar contra el despoblament. Si volem que la gent visqui al món rural, ens fa falta bon transport públic, habitatge a preu assequible i telecomunicacions que permetin treballar a distància en feines de qualitat”.
Més enllà de demandes concretes, com que no decaiguin de l’agenda del Govern la plataforma Prima que s’ha de construir a Gurb o el nou CAP i el futur Palau de Justícia a Vic, els alcaldes i alcaldesses també consideren “il·lusionants” les campanes al vol sobre recuperar el pla de barris, o que com a mínim es mantingui el Pla Únic d’Obres i Serveis de les últimes legislatures. “Pensant en millores urbanes, però també en les persones i l’impacte positiu de recuperar habitatge”, diu el santjoaní Ramon Roqué (MES).
La necessitat d’habitatge és, de fet, una carpeta que preocupa tots els consistoris, així com la urgència d’invertir en sanitat i educació.
Els republicans Marçal Ortuño (Torelló) i Pol Barnils (Seva) també coincideixen a posar el focus en el cicle de l’aigua i la convocatòria de subvencions per continuar sectoritzant la xarxa o renovant clavegueram. “És el típic servei oblidat, malgrat que és imprescindible i que als ajuntaments ens costa molts diners”, apunta Barnils.
Un altre àmbit pel qual els governs locals esperen “molta col·laboració” de la Generalitat és la seguretat. L’alcaldessa accidental de Vic Bet Piella (Junts) defensa, en aquest sentit, que “entre tots hem d’empènyer canvis legislatius pel que fa a la reincidència o les ocupacions”.
Sí que sobta que independentment del color polític els ajuntaments redunden en l’infrafinançament de l’administració local. El pradenc Jordi Bruch (Junts) és dels més contundents: “Si no fos per la Diputació de Barcelona, no arribaríem enlloc”.
S’expressen en termes semblants el tonenc Lluís Ges (Independents) o la socialista Verònica Ruiz, al capdavant de les Masies de Voltregà. També és compartida la demanda d’una relació fluida amb la Generalitat i els seus departaments.
BET PIELLA, Junts | Vic
“Amb l’antic Govern teníem avançats projectes que han de continuar, com el nou CAP o el Palau de Justícia. També reivindiquem el Centre de Tecnificació Esportiva de la Catalunya Central. Calen més recursos per a la UVic i el Consorci Hospitalari, per habitatge… I canvis legislatius en seguretat, reincidència i ocupacions. Pel que fa a educació, demanem un centre integrat d’FP a l’IES i, entre altres, ampliar l’escola Estel.”
ARNAU ROVIRA, Junts | Manlleu
“A grans trets, esperem de la Generalitat agilitat, estabilitat i proximitat i, a escala nacional, que l’educació, la salut, la llengua i la cultura catalana continuïn sent prioritats. Si ens centrem en Manlleu, desencallar inversions previstes de fa anys, com el CAP i la construcció de l’institut escola del Ter. També reivindicarem la comissaria de Mossos, que donarà servei a tot el nord d’Osona, i millores en mobilitat i carreteres.”
MARÇAL ORTUÑO, ERC | Torelló
“Esperem que no decaigui l’aposta municipalista dels darrers anys i que tirin endavant polítiques com el pla de barris, deixant marge de maniobra als ajuntaments a l’hora de decidir les inversions més convenients. Mantenir les subvencions pel que fa a l’aigua, el clavegueram i les energies renovables hauria de ser una altra prioritat. En clau local, accelerar perquè Torelló i la Vall del Ges disposin d’un CAP ampliat i renovat.”
LLUÍS GES, Independents | Tona
“La despesa pública que assumeix la Generalitat ha baixat els últims anys i això ha por-tat els ajuntaments a assumir competències per les quals no tenim recursos. També ens trobem una administració massa burocratitzada. A escala local, confiem que la Generalitat es faci càrrec de l’escola d’adults d’Osona Sud, inversions en habitatge, seguretat i civisme o, en transport, que l’E12 pari a les Quatre Carreteres.”
JOSEP PARÉ, PSC | Centelles
“Convenia un canvi a la Generalitat i percebo de forma molt positiva les ganes del nou Govern de treballar amb els ajuntaments. Els últims anys no hi ha hagut recursos ni gai-re suport. Penso en habitatge, planificació sanitària, educació, equipaments… A Centelles esperem ampliar encara més la col·laboració pel que fa a la nova biblioteca o la commemoració, el 2026, dels 150 anys de la mort d’Ildefons Cerdà.
MERCÈ CABANAS, ERC | Taradell
“Ens cal suport per posar en servei habitatge assequible i demanaríem, en línies generals, que s’atenguin les necessitats de cada poble tenint presents la seva composició social, l’esforç de l’ajuntament i els serveis que oferim malgrat no ens pertoquin per llei. També més autonomia municipal, més simplicitat burocràtica, més cooperació institucional i menys xarxa clientelar.”
TONI MAS, ERC | Roda de Ter
“Hi ha projectes que ja teníem embastats i necessitem la tranquil·litat que s’hi donarà continuïtat, com la pacificació del trànsit a la C-153, l’ampliació de l’escola Emili Teixidor o que la formació professional a Roda no es quedi només en el primer cicle que estrenarem. També estem pendents d’una millora del servei d’autobusos i havíem obert una línia de col·laboració per a la retirada de l’amiant de les teulades de Puigneró.”
CARLES VALLS, Independents | Balenyà
“Confiem que tiri endavant el nou model de finançament per a Catalunya i que arribin diners als municipis, perquè a Balenyà tenim dos grans projectes: el nou consultori, que és l’obra de mandat i fins ara no s’ha materialitzat per falta de finançament; i la construcció d’almenys 10 pisos socials. Ja disposem dels terrenys i ens fan molta falta; al poble no n’hi ha cap.
POL BARNILS, ERC | Seva
“El gran projecte de mandat és la residència i el centre de dia, que costaran gairebé 4,5 milions d’euros. Tenim contactes fets de la passada legislatura en termes de finançament. Als municipis també ens ajudaria molt que s’aposti per grans subvencions en clavegueram –el servei oblidat– i que arribin recursos per a habitatge o les especialitzacions educatives. Captar i consolidar professionals sanitaris, una altra prioritat.”
VERÒNICA RUIZ, PSC | Les Masies de Voltregà
“Que hi siguin, perquè fins ara la Generalitat no hi era. A diferència de la Diputació, no l’hem sentit a prop. A partir d’aquí, que, si es tiren endavant projectes d’habitatge, es pensi més enllà de l’àrea metropolitana de Barcelona, i que es torni a engegar el Pla de Barris, ja que al seu dia Vinyoles no se’n va arribar a beneficiar. També insistirem a pacificar i posar limitadors de velocitat a la C-17z.”
JOSEP CASASSAS, ERC | Gurb
“Sobretot que es mantingui el compromís amb la plataforma PRIMA, que és important tant per Gurb com la comarca. També que l’Espai Activa’t, el centre de dia, s’integri de manera efectiva a la xarxa SAIAR i passi a ser gratuït. A escala nacional, confiem que es mantingui el PUOSC, que la Generalitat sigui àgil i pròxima i que no retrocedim en aspectes com la cultura i la llengua catalana”.
JORDI BRUCH, Junts | Prats de Lluçanès
“Per a ajuntaments petits com el nostre són imprescindibles programes com el PUOSC, perquè si no fos per la Diputació, que ens nodreix de diners tot l’any, no arribaríem enlloc. També demanem recuperar les guàrdies nocturnes i de cap de setmana al Centre d’Atenció Primària, més pediatria i infermeria i, com sempre, inversions en seguretat, fibra òptica… Per gaudir de bons serveis públics.”
SÍLVIA ORRIOLS, Aliança Catalana | Ripoll
“No traslladem cap demanda concreta al nou Govern de la Generalitat, perquè tampoc se’ns ha convidat a fer-ho, ni a mi ni al consistori. Sí que denunciem, com ja hem dit en altres ocasions, l’ínfim finançament que rebem com a municipi. El suport és molt més gran per part de la Diputació de Girona i les seves línies d’ajut.”
RAMON ROQUÉ, MÉS | Sant Joan de les Abadesses
“Espero màxima col·laboració amb els ens locals, que sembla obvi, però des dels ajuntaments no sempre percebem Governs propers. Com a projectes concrets, sobretot que es desencalli l’edifici d’Infantil i Primària de l’escola Mestre Andreu. El necessitem molt. També nous quilòmetres de vies verdes o invertir en habitatge i, en general, una relació fluida amb la Generalitat i els seus departaments.”
ORIOL LÁZARO, Junts | Campdevànol
“Cal actuar a la travessera del poble: els vehicles hi corren, hi ha molt trànsit i, alhora, vianants que travessen i voreres en mal estat. Els ajuntaments també necessitem major musculatura econòmica, perquè se’ns deleguen competències però no prou recursos. Un exemple és el control i gestió dels gats de carrer. També convé desencallar la llei d’alta muntanya.”
MÒNICA SANJAUME, Junts | Ribes de Freser
“El primordial és que treballin per estructurar un país equilibrat. Això implica dotar de finançament les entitats municipals, sigui amb un PUOSC, una llei de barris… I agilitzar els tràmits perquè no morim en l’intent. Les necessitats de la vall de Ribes són diferents de les de la vall de Camprodon o la Cerdanya, per això cal governar visitant cadascun dels territoris i coneixent-los de primera mà”.
