Els alumnes del Ripollès tractaran el sentiment de pertinença

La sotragada social que va suposar a Ripoll els atemptats d’agost de 2017 per la implicació de joves integrats a la vida del municipi ha evidenciat una problemàtica que el Grup Operatiu de treball comunitari de Ripoll ha posat sobre la taula: el tractament de les emocions en aspectes com el sentiment de pertinença o d’identitat. Fills de famílies d’origen estranger establertes al poble han subratllat una circumstància que havia passat desapercebuda fins fa tres anys i mig. Alguns descobreixen durant l’adolescència que malgrat haver nascut a Ripoll, haver-hi anat a escola i parlar en català, són tractats per altres vilatans com si no fossin d’aquí. El desarrelament està servit.
Per donar respostes que permetin refer una bona convivència i encarar aquesta anomalia s’ha impulsat un model de treball que sota el nom de projecte Baobab’s es vol començar a impartir a partir del curs vinent a les escoles del municipi. Els baobabs són arbres originals de Madagascar, Àfrica i Austràlia, que es caracteritzen pel gran diàmetre del seu tronc, una altura que pot arribar als trenta metres i una longevitat que supera la de moltes altres espècies vegetals. El projecte que en manlleva el nom anirà dirigit als alumnes de Primària i Secundària per tal de reforçar-ne també les relacions socials, la igualtat de gènere, l’orientació sexual o les diferències per raó d’origen. Paral·lelament, els professionals de l’ensenyament també rebran formació amb una nova metodologia de justícia restaurativa.
La coordinadora de l’àrea de Ciutadania del Consorci de Benestar Social del Ripollès, Núria Riera, ha explicat que “com més conscients siguem de les motxilles personals de cadascú més fàcil serà arribar a una bona convivència”. La pandèmia de la Covid-19 n’ha retardat l’aplicació perquè cal que el projecte es pugui fer de forma presencial. Alguns resultats del treball de diagnosi que s’ha desenvolupat durant els dos últims anys ha posat al descobert que tant en la gestió de la diversitat com en les emocions d’alguns joves “hi ha molts aspectes que encara no estan resolts”, destaca Riera.