Entre una foto i l’altra han passat 10 anys. Una dècada convulsa en la relació Catalunya-Espanya, que va començar amb la consulta del 9-N i es va tancar l’any passat amb la llei d’amnistia per als encausats pel Procés. La data simbòlica d’inici, aquell 9 de novembre de 2014 quan 2,3 milions de catalans van anar a votar i un 80,76% va donar suport a la independència de Catalunya, serà recordada per sempre més per la família Datzira-Marcé. Aquell dia, a les 2.13 i a les 2.17 de la matinada, van néixer a l’Hospital Universitari de Vic en Martí i en Pau. Una de les imatges de la jornada que va publicar EL 9 NOU de l’endemà va ser la de les seves germanes, la Queralt i l’Aina, sostenint-los als braços, i per això ara que aquest dissabte els germans, a qui es va batejar als mitjans de comunicació com els bessons del sí-sí, faran 10 anys el bisetmanari els ha volgut tornar a reunir.
“Ens ho han dit moltes vegades que vam néixer un dia important per Catalunya”, afirmen tots dos. La mare de la família, Judit Marcé, afegeix que “quan vius el Procés com el vivim nosaltres va ser un dia màgic perquè havien de néixer a finals de mes però es van avançar i no ens ho esperàvem” i també comenta que “és curiós perquè la gent ens ho recorda cada any” perquè ho associen a la data i ho “celebres amb doble emoció”. A causa del naixement dels seus fills, ella no va poder anar a votar aquell dia, però com molta altra gent –fins a 700 persones– ho va fer al llarg de la setmana següent a la delegació de la Generalitat a Vic, on hi havia una urna. Sí que ho va fer el mateix 9 de novembre el pare, Marc Datzira. “Diria que ho vaig fer al matí a Vic, però no ho recordo molt bé”, reconeix, fruit de l’emoció del moment. En canvi, tenen molt clar que el vespre abans de posar-se de part encara van anar a un acte al seu poble i que aquella nit es va empaperar de groc tota la plaça Major de Vic. “Ho seguíem tot aquells dies d’abans. Vam anar, per exemple, al Roc34, on es va pintar tota la façana groga, i també a Malla, on van desplegar una estelada gegant”, detalla Marcé. Datzira recorda que “van ser moments de molta eufòria i novetat perquè ningú es pensava que es pogués tirar endavant. La votació va ser una mica de costellada, per ensenyar el que volia la gent i no per decidir res, però va fer molta il·lusió”.
També tenen ben present aquell dia les altres dues protagonistes de la fotografia. La Queralt, la germana gran, tenia 10 anys, i l’Aina en tenia 8. “El que et queda és l’eufòria i felicitat del moment, però no tant del context polític”, assegura la Queralt. “Jo era petita i sí que recordo que la iaia ens va despertar i ens va dir que havien nascut i també que els vam anar a veure, però no tinc un record clar de les votacions”, diu l’Aina. Sí que són conscients, en canvi, que com a família participaven activament del Procés. Tot i així, l’Aina no amaga que ara “com que no se’n parla he desconnectat una mica”.
La família Datzira-Marcé lamenta, justament, aquest refredament del moviment sobiranista i la desafecció que es detecta en els joves que van viure’l activament, però també mantenen l’esperança “que es pugui tornar a engegar” i asseguren que “els que som independentistes de soca-rel quan hi haguem de ser hi serem”. Ells tenen clar que “quan arribi aquell dia nosaltres hi tornarem a ser tots sis”.
Francesc Homs: “El 9-N va ser un moment de comunió extraordinària”Els bessons del sí-sí fan 10 anys
El taradellenc Francesc Homs, conseller de la Presidència i portaveu del govern de la Generalitat en el moment de la consulta sobiranista, va deixar la política el 2017 després de ser condemnat pel Tribunal Suprem a un any i un mes d’inhabilitació i a una multa per un delicte de desobediència per organitzar el 9-N. Homs va ser expulsat del Congrés, on era diputat, i des de llavors exerceix d’advocat al seu propi despatx. El dia de la consulta va fer de voluntari en una mesa a l’Institut de Taradell.
“El 9-N va ser un moment de comunió extraordinària entre una part de la societat catalana i el món polític i la prova és que en poques hores vam aconseguir milers de voluntaris per fer la consulta”, destaca Homs. “Ho recordo”, diu, “com a molt positiu, i malgrat que ara hi hagi dispersió, coses com aquella donen una gran confiança perquè això no desapareix. És com el foc que està sota les brases”. Per l’exconseller, la consulta del 9-N i el referèndum de l’1-O han estat les dues grans fites del Procés i “van ser expressions incontestables d’afirmació nacional que es van fer de manera exemplar”. La prova, diu, és que l’Estat només hi va saber respondre “amb cops de porra, la inhabilitació, la presó o embargant propietats com em van fer a mi durant molts anys a casa meva”.
La pregunta que es va fer a la ciutadania en la consulta on Homs va formar part de l’organització va ser “Vol que Catalunya esdevingui un Estat?” i en cas de marcar la casella del “sí” hi havia una subpregunta que era “Vol que aquest Estat sigui independent?”. Un total de 73.645 persones a Osona i 13.189 al Ripollès van emetre el seu vot aquell dia. Tal com era de preveure, hi va haver un domini abassegador del “sí-sí”, amb 67.499 vots a Osona (pels 2.606 del “sí-no” i els 1.034 “no”) i 11.771 al Ripollès (per 533 “sí-no” i 288 “no”). Al 9-N hi van poder votar els majors de 16 anys i els estrangers.
