Els caçadors d’Osona i el Ripollès també es planten i, malgrat que aquest diumenge comença el període de caça del porc senglar, no agafaran l’escopeta. Amb aquesta decisió se sumen al pols contra el departament d’Acció Climàtica que lidera la Federació de Caçadors de Girona després d’anys de “promeses incomplertes” i que el col·lectiu se senti “criminalitzat” per part de la mateixa administració. La gota que ha fet vessar el got és una nova normativa en virtut de la qual es volia instar les colles a comunicar amb 48 hores d’antelació les zones de batuda. Anna Sanitjas, directora general d’Ecosistemes i Gestió del Medi, ha explicat aquesta setmana que l’objectiu és incrementar la seguretat a bosc tot compatibilitzant la caça amb qui fa esport o excursions. “És necessari que els caçadors anunciïn amb certa antelació on faran la batuda per planificar millor les sortides i disposar de dades a l’hora de prendre decisions, però sobretot per facilitar informació a la ciutadania i que es respectin les batudes”, destacava dimecres en declaracions a l’Agència Catalana de Notícies.
Des del punt de vista de les associacions d’Osona i el Ripollès, però, la mesura és un “sense sentit”. “No podem preveure on caçarem al cap de dos dies perquè no som endevins. Els senglars es mouen amunt i avall i no és una cosa que depengui de nosaltres ni puguem controlar”, explica Jaume Cortina, president de la Societat de Caçadors de Sant Julià de Vilatorta. El cap de colla del senglar de Viladrau, Pere Arxé, apunta en la mateixa direcció: “Se’ns demana un impossible. L’administració ens colla cada cop més amb normatives i sancions fetes des d’un despatx, sense escoltar-nos, però per darrere ens demana que sortim i matem tants senglars com sigui possible”.
Després de la negociació in extremis d’aquesta setmana, totes dues parts parlen de “bona predisposició”. D’una banda, el departament continua defensant la mesura d’informar sobre les batudes com una aposta en pro de la seguretat i ha accedit a simplificar els tràmits de comunicació que haurien de portar a terme les societats. “Nosaltres volem que se’n facin. No es tracta d’entorpir, sinó que això sigui una eina més per protegir l’activitat”, assegurava Sanitjas dimecres. De l’altra, els caçadors proposen comunicar les coordenades quan es despleguin en espais públics, però no en propietats privades, que és l’habitual a Osona, el Ripollès i el 80% de Catalunya. “No tenen en compte que, a dreta llei, els únics que disposem de permís per ser en aquell espai som nosaltres, gràcies als acords amb els propietaris”, explica Joan Riera, president de la Societat de Caçadors de Vilanova de Sau. Així, malgrat l’aparent voluntat d’arribar a un acord, els dos blocs continuen enrocats i aquest diumenge no es caçarà tot i l’inici d’una temporada que va del 4 de setembre al 26 de març.
Els caçadors hi afegeixen que el problema no és només la nova normativa pel que fa a les zones de batuda, sinó que “any rere any se’ns prometen coses que després se les emporta el vent”, assegura Riera. D’aquest “calaix de sastre”, Arxé en destaca les sancions que s’hauria d’activar quan algú se salta els cartells: “Als caçadors se’ns multa a la més mínima, però llavors no passa res si es fa cas omís dels nostres rètols. La seguretat que s’exigeix hauria de ser a tothom per igual”.
El punt en què sí que hi ha acord és que el senglar s’ha de considerar “un problema de país”. Tant l’administració com els caçadors coincideixen que s’ha convertit en una plaga amb conseqüències nefastes pels conreus, accidents a la carretera i el risc de traslladar a Catalunya la pesta porcina africana. El Departament apunta, en aquest sentit, que és “conscient del valor” de la feina dels caçadors.
Unió de Pagesos va emetre un comunicat aquest dijous pressionant l’administració i dient que, “si no és capaç d’aconseguir el consens amb els caçadors”, cal que retiri el punt sobre les zones de batuda, “perquè dificulta molt una activitat imprescindible davant els danys que la sobrepoblació de senglars ha causat a la pagesia els darrers anys”. Per Riera i Cortina, aquest front comú per part d’agricultors, ramaders, propietaris forestals i caçadors és justament un dels trets diferencials de la realitat actual respecte a altres episodis de desacord amb la Generalitat: “Som tots que estem cansats que s’agredeixi el món rural. Hem dit prou i anem a la una perquè s’escolti, sí o sí, a la gent de la terra”.
