La Plana de Vic va superar aquest estiu per primer cop des del 2003 el llindar d’alerta per la contaminació d’ozó troposfèric. Va ser el 23 de juliol, enmig d’una de les onades de calor. Aquell dia les tres estacions osonenques, situades a Tona, Vic i Manlleu, van registrar una presència d’ozó superior als 240 µg/m³, que és el límit legal. Segons un informe que ha fet públic Ecologistes en Acció amb dades d’entre el gener i el setembre d’aquest any, el territori que comprèn Osona és on també s’ha superat més vegades el llindar d’informació –per sobre de 180 µg/m³– de tot l’Estat espanyol, en total en 41 ocasions.
Miquel Ángel Ceballos, coordinador de l’informe, explicava dimarts passat al Col·legi de Periodistes, on es va presentar el document, que la Plana de Vic i el Prepirineu són dos dels punts de l’Estat espanyol on se supera el mínim legal de 8 hores. Tot i així, apuntava que al Ripollès i a la resta de punts de Catalunya també se supera la recomanació de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) que “és més fiable i estricta” que la normativa espanyola i europea. Així, explicava, “tota la població de Catalunya respira un aire perjudicial per a la salut segons les recomanacions de l’OMS. Remarcava que, del total, 173.000 persones –un 2% de la població catalana– que inclouen les 151.182 de la Plana de Vic viuen a les dues zones on la mitjana de les estacions de mesurament supera l’objectiu legal per a la protecció de la salut. De fet, com afegia Xevi Mas, de l’associació Osona Respira, la comarca és una de les tres zones d’Europa més contaminades per ozó, juntament amb la Vall del Po –a Itàlia–, i una zona de Bulgària.
L’informe ressalta que la contaminació per ozó “s’ha d’abordar com un problema sanitari de primer ordre” ja que es tracta del contaminant atmosfèric que “afecta més població i territori”. Segons diu l’Agència Europea de Medi Ambient, aquest factor causa entre 1.500 i 1.800 morts prematures a l’Estat espanyol, sobretot en els col·lectius més vulnerables com els infants, les persones grans, les dones embarassades o qui pateix malalties cardiorespiratòries cròniques.
María García, coordinadora de qualitat de l’aire d’Ecologistes en Acció de Catalunya, recordava que els dos focus principals d’emissions a Catalunya són l’àrea metropolitana de Barcelona i el Camp de Tarragona i que l’ozó que es genera arriba a la Plana de Vic i el Prepirineu. Els òxids de nitrogen que generen l’ozó provenen del transport per carretera, el marítim i les indústries, i una altra font d’emissió és el metà de la ramaderia intensiva, afegia Ceballos. De fet, “on hi ha cabanes de porcí elevades”, com a Osona “hi ha emissions importants”, encara que no és el principal factor, remarcaven.
Segons els tres ponents, des de les administracions no s’estan prenent les mesures necessàries per abordar els problemes que genera aquesta contaminació. Ceballos deia que han d’informar dels nivells “tant si se superen com si no” i que “el que es difon no és adequat a la gravetat del problema”. Afegia que calen protocols d’actuació que de manera preventiva restringeixin el trànsit. De fet, des de l’entitat han interposat recursos a set comunitats autònomes, entre les quals Catalunya, en què els reclamen el pla que “fa quatre anys que els demanem”, apuntava el coordinador de l’informe.
Garcia parlava de possibles mesures que demanen des d’Ecologistes en Acció com aplicar una taxa anticontaminació diària”, d’uns 10 euros, que faria reduir l’ús del vehicle privat i en què es premiaria els cotxes amb tres ocupants o més. L’ecologista assegurava que en ciutats com Estocolm aquesta mesura ha fet reduir un 30% el trànsit. També demanen una tarifa plana per al transport públic o la racionalització els horaris.
{{ comment.text }}