Des del passat dimarts, el Departament de Treball publica les dades dels ERTO (expedients de regulació temporal d’ocupació) que s’han registrat de forma continuada cada dia. Aquest dimecres, els presentats a Osona sumaven 1.586, que afecten 10.870 persones, i els del Ripollès, 309, que n’afecten 1.585. Hi ha, doncs, 12.455 afectats a les dues comarques.
Del total d’ERTO a Osona, 1.505 són de causa de força major, o sigui els de les empreses que es van veure obligades a tancar pel decret d’estat d’alarma. En aquests casos el govern espanyol paga la part de la Seguretat Social que normalment hauria de sufragar l’empresa. Afecten 9.539 persones. 81 més que s’apliquen a 1.331 persones són els que es presenten per causes econòmiques, tècniques, organitzatives o productives. En aquest cas, és l’empresa qui paga aquesta Seguretat Social. En tots dos casos, el treballador no gasta el temps de l’atur, o sigui que no se li comptabilitza. Els 10.870 perjudicats representen el 19,7% dels llocs de treball assalariats segons el compte de cotització. Ara bé, aquest percentatge, més enllà del creixement que tindrà el nombre d’ERTO, pot variar a l’alça perquè està calculada amb la xifra de nombre d’assalariats del passat desembre, que era de 55.225, segons l’Observatori Socioeconòmic d’Osona. Quan es faci amb la del primer trimestre d’aquest any, serà més alta.
Al Ripollès, el nombre d’ERTO de causa de força major són 301, que afecten a 1.509 persones, mentre que de la resta se n’han presentat 8, que afecten 76 treballadors. En el cas del Ripollès, i sobre els 10.275 assalariats del desembre passat, aquesta xifra representaria una afectació del 15,4% dels treballadors actius.
D’altra banda, la comarca d’el Moianès registra 103 ERTO, que afecten 652 persones, dels quals 92 són de causa major (amb 497 afectats) i 11 de la resta (amb 155 afectats). Tant els sindicats com les organitzacions empresarials expliquen que aquesta xifra anirà augmentant, perquè encara hi ha molts expedients que no han estat registrats per falta de temps material.
Com es pot veure al gràfic, els anys en què hi va haver molts més ERO van ser entre el 2009 i el 2013. I tot i que el 2019 n’hi va haver un repunt –també a Catalunya– no es preveia una situació com l’actual. Cal veure també que en els ERO posteriors als anys de la crisi iniciada el 2007 hi havia molta suspensió de contractes i acomiadaments col·lectius per tancament d’algunes empreses. En aquest cas, tots els expedients presentats són temporals.
{{ comment.text }}