Empreses
Laboral
Economia Verda
Pagesia
Economia domèstica
Empreses amb futur

Els ERTO han afectat un de cada quatre treballadors l’any 2020

A Osona, amb 19.155 afectats, el percentatge és una mica més gran que al Ripollès, amb 2.684

La crisi econòmica derivada de la Covid-19 ha portat les regulacions d’ocupació a xifres mai vistes tant a Osona com al Ripollès. Durant l’any 2020 han quedat afectades 19.551 persones a Osona amb 2.389 expedients presentats i 2.684 al Ripollès amb 533 expedients. Tot i així, les extincions van ser poques en comparació amb el període 2008-2012. Aquest 2021 ja s’ha presentat un ERO d’extinció a Girbau, que ara es negocia.

Durant l’any 2020 i amb la intromissió de la Covid-19, les afectacions han estat diferents per la diversitat de modalitats d’expedients de regulació temporal d’ocupació (ERTO) que permet la legislació, però si es té en compte que la població ocupada de la comarca és de 70.886 persones, un de cada quatre treballadors (27,5%) han passat per algun procés de regulació. Al Ripollès, aquesta xifra és una mica menor (23,4%) ja que hi ha 11.432 persones ocupades (amb dades del 2019) i n’han quedat afectades 2.684. En tots dos casos són xifres molt importants que no s’havien vist en l’anterior crisi econòmica del 2008. És cert, també, que en tot l’any no hi ha hagut pràcticament l’extinció de contractes. Van ser dos a Osona i dos al Ripollès, que van afectar, respectivament, 55 i 47 persones. Al Moianès no n’hi va haver cap d’extinció.

D’expedients de regulació n’hi ha hagut cada any, tot i que, com es pot veure al gràfic adjunt, entre el 2015 i el 2019 van ser testimonials perquè se sortia de la crisi anterior. El 2020, que havia de seguir la tendència, ha tingut com a protagonistes els ERTO, directament temporals, ja que les empreses van optar per les modalitats de suspensions temporals i reduccions de jornada com a alternatives per pal·liar els efectes de la crisi sanitària, que van acabar comportant els cessaments temporals d’activitats, ja fos per l’estat d’alarma o pels continus confinaments de la població. Tal com es pot veure en les taules adjuntes, això va ser especialment intens els mesos d’abril i maig i es va mantenir en dades altes fins al desembre. L’evolució continua sent alta en els mesos posteriors, amb una clara corba descendent que es trenca al novembre, quan es tornen a produir mesures restrictives d’activitat, especialment al sector de la restauració, vinculades a la segona onada de la pandèmia. Aquests sectors, amb un 24% del total d’ERTO presentats, han estat els que més han optat per aquesta via, seguit del comerç, amb un 21%. La indústria en concentra el 12% del total.

Els ERTO han contribuït a evitar acomiadaments massius. De fet, el nombre d’afectats per processos d’acomiadaments col·lectius ha quedat per sota de l’exercici del 2019 a la comarca d’Osona, on n’hi va haver 541. En el cas del Ripollès no ha passat perquè no hi va haver cap afectat per extinció de contracte. Ara bé, tot i que els treballadors amb contracte indefinit han pogut conservar el lloc de treball, les dades de l’atur s’han engreixat amb persones de col·lectius amb feines menys estables. A Osona, l’any 2020 va acabar amb 9.190 aturats, una variació interanual del 21,9% més i 23.998 demandants d’ocupació que representa un 158,8% més de variació interanual. La ràtio de demandants d’ocupació d’Osona és del 29,8% sobre el total –per sota de la ràtio catalana que és del 34,9%–, mentre que al Ripollès aquesta ràtio és del 28,7% i al Moianès, del 26,1%. Al Ripollès, el nombre d’aturats a finals de desembre era de 1.162 persones i al Moianès, de 690.

Tot i que els ERTO han evitat la pèrdua, per ara, massiva de llocs de treball, el que no ha augmentat el darrer any són les contractacions. A Osona van baixar un 23,5% mentre que al Ripollès ho van fer un 39,5%.
Al Moianès, comarca de la qual hi ha menys dades anteriors, es van fer 168 ERTO que van afectar 1.023 persones, essent els mesos d’abril, maig i novembre els que més gent van afectar.

LA PREGUNTA

Aprova els primers cent dies de Salvador Illa com a president de la Generalitat?

En aquesta enquesta han votat 82 persones.
Comentaris
Encara no hi ha comentaris en aquesta entrada.

    {{ comment.usuari }}{{ comment.data }}
    Comentari pendent d'aprovació

    {{ comment.text }}


Fes un comentari

Comentant com a {{ acting_as }}.

{{ success }}

Per fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't