Un 47,5% dels nois de 4t d’ESO de la demarcació de Barcelona es mostra més angoixat pel seu futur que abans de la pandèmia. En el cas de les noies, aquest percentatge s’eleva fins al 65,2%. Les xifres s’obtenen d’un estudi fet per la Diputació després de recollir 1.696 enquestes i extreure’n conclusions. Al darrere de cada resposta, però, de ben segur que hi ha un matís concret. Perquè l’adolescència i l’inici de la joventut estan marcades per la diversitat. I això també es fa palès en com han viscut la pandèmia, les restriccions que s’han aplicat en el seu dia a dia i l’afectació que això els ha provocat a nivell personal. EL 9 NOU s’ha reunit amb dues noies –Meritxell Funoll i Georgina Garcia, de 17 anys– i dos nois –Albert Reixach, de 17 anys, i Biel Ferran, de 15–, i ha descobert quatre veus i visions diferents per explicar el que han viscut en l’últim any. Sí que hi ha una coincidència que és el punt de partida de la conversa: “Estem en un moment de la vida ja de per si incert, i la pandèmia encara ens ha afegit més dubtes”, diu Reixach, que estudia 2n de Batxillerat a l’institut Pere Barnils de Centelles. Incertesa, per exemple, per preparar i decidir el seu futur, ja que tots tenen unes expectatives “i no sabem si les podrem complir a causa de la situació que estem vivint”, explica Funoll, de Folgueroles, que cursa 2n de Batxillerat a l’Institut de Vic.
“Estem en un moment ja de per si incert, i la situació ens ha afegit dubtes”
En l’àmbit educatiu, per exemple, el model semipresencial que s’ha hagut d’establir a Batxillerat no els convenç, “perquè creiem que potser no sortirem prou preparats”, conclou Funoll. Biel Ferran, que estudia 4t d’ESO a l’institut Les Margues de Calldetenes, recorda que “les dificultats que pots tenir sent a classe augmenten si ho fas en línia”. Des de l’escola de Rocaprevera de Torelló, la cap d’estudis de Secundària, Fina Ferrés, explica que de la novetat i “certa alegria” de fer classes des de casa en l’inici de la pandèmia, “ara s’ha convertit en decepció quan anunciem un confinament”. I el motiu és clar: “Els adolescents necessiten el grup”. A l’altre extrem, Ferrés també apunta que hi ha nois i noies “a qui el tancament a casa els ha sigut còmode”, i a la tornada al centre “observes que s’han fet passos enrere quant a sociabilització”. Per mantenir ben teixits els vincles dels grups-classe durant el moment de confinament estricte, a Rocaprevera es va apostar per fer sessions telemàtiques individuals i col·lectives “per parlar de temes emocionals”, i aquest treball s’ha mantingut durant aquest curs, “provocant en diverses activitats que parlin sobre com es troben”.
I és que si hi ha una edat en què les amistats bullen és l’adolescència i l’inici de la joventut. I en aquest àmbit, la pandèmia també hi ha fet forat. Perquè moltes de les coses que es fan amb amics xoquen de ple amb les restriccions per fer front a la pandèmia. “Tot ha de ser molt organitzat, no podem improvisar”, lamenta Garcia –que l’any vinent vol començar Odontologia–, recordant tots els criteris de prevenció que cal complir si es vol trobar amb alguna amistat.
Unes mesures de prevenció que han intentat respectar al màxim, “però acabes necessitant el contacte amb la gent de la teva edat, amb els amics”, diu Georgina Garcia, també de Folgueroles i estudiant de l’Institut de Vic.
Tots quatre reconeixen que tal com en el seu cas han fet el que tocava, “hi ha gent que ho ha fet molt malament”, apunta Reixach. “I no només entre els joves”, matisa Funoll, afegint que molta gent gran “ha fet el que ha volgut. Tothom hauria de fer autocrítica”.
Un distanciament social als centres educatius i en les estones de lleure dels joves que ha remogut sentiments. L’impacte en la personalitat i la salut mental de cadascú, però, ha sigut diferent, i de nou els matisos són importants. “Emocionalment jo sempre estic bé, però sap greu haver-te d’estar de fer coses”, diu Reixach, que l’any vinent vol iniciar la carrera d’Història, mentre que Biel Ferran comenta que moltes de les seves aficions “les puc fer des de casa”, i que a través d’eines telemàtiques “també he fet noves amistats”. Ferran juga a beisbol, “i això sí que ho he trobat a faltar”.
Pel que fa a Funoll, que té previst iniciar els estudis universitaris de Psicologia el curs vinent, creu que en l’etapa inicial de la joventut “els alts i baixos emocionals són constants”, i remarca que la pandèmia li ha fet notar que les baixades “són més en picat i costa una mica més remuntar”. En aquest àmbit de la salut mental, Ferrés creu que seria un error pensar que pel fet de ser joves “tot els passarà, perquè no tots són iguals”, i creu que és clau fer un treball d’acompanyament “sobretot amb joves a qui l’aïllament els pot haver fet mal”. Durant aquest tràngol, els joves amb qui ha parlat EL 9 NOU expliquen que han trobat suport en la família i també en els amics. “Crec que hem madurat”, assegura Ferran, tot posant èmfasi en les reflexions i converses amb els amics quan algun d’ells passava un mal moment: “Ens hem donat suport entre tots. Buscant activitats per distreure’ns ni que fos a distància. Qui tenia un problema sabia que era allà”.
En l’objectiu de donar una resposta als dubtes i possibles problemes dels joves en temps de pandèmia també hi han jugat un paper important entitats com el Consell Comarcal d’Osona –que va unir diverses àrees sota el lideratge del Servei Comarcal de Joventut– i els punts joves. “S’haurien de difondre més les opcions que ofereixen”, diu Funoll, mentre que Reixach posa deures i reclama que els projectes que s’inicien “s’asseguri que s’implementen i no caiguin en l’oblit”.
Malgrat la situació que els ha tocat viure, la conversa amb els quatre joves permet acabar amb la sensació que tot i les dificultats que són conscients que encara hauran d’afrontar, les expectatives en positiu s’imposaran a les frustracions. Ho exemplifiquen amb una resposta contundent a la reflexió de si tenen la sensació d’haver-se perdut alguna cosa de la vida en l’últim any: “Les ganes se’ns acumulen”.
