De cop i volta el món es va aturar a Osona, el Ripollès i Lexington, Massachusetts (EUA), on viu la vigatana Roser Rovira. Era el 13 de març i la rutina i el tragí diari de dies “mil·limetrats” combinant la feina i anant amunt i avall amb els fills cap als extraescolars va quedar alterat. “Ens havíem de quedar tancats a casa”, i en un d’aquests dies li va venir la inspiració per escriure un conte sobre la Covid-19 que ara, uns mesos després, serà un motiu més per recollir diners per La Marató de TV3 que se celebra aquest diumenge i que es dedica, precisament, a la pandèmia. Un dia l’autora mirava com nevava, després es va mirar els peus i “portava uns mitjons, m’agraden els mitjons divertits”, i d’aquí va sorgir la idea de la història que protagonitza una nena, la Sara. La petita té uns mitjons diferents de cada dia, de molts colors i amb dibuixets diferents, fins que arriba un dia en què al calaix dels mitjons només n’hi troba uns “que no són seus, són els del confinament”. Els altres han desaparegut i només n’hi ha uns de foscos amb unes rodonetes vermelles que, de prop, tenen la forma del virus.
L’autora fa una metàfora entre els mitjons i els dies de la setmana, que durant el confinament eren pràcticament tots iguals, fins que al final n’hi apareixen uns de tonalitats blaves que indiquen “que la vida ha canviat”, i ja no torna a ser tot com abans d’aquell confinament que va començar pel març.
A través d’un grup de catalans al món, el delegat de Catalunya als EUA va plantejar fer alguna activitat per La Marató i aquí va ser quan Rovira els va explicar que havia escrit aquest conte i llavors una altra catalana que viu a l’Equador, Gemma Rosas, es va oferir per fer les il·lustracions. A qui participa a La Marató i es posa en contacte amb ella se li envia el conte en versió digital. Rovira explica que van descartar imprimir-lo ja que “això s’emportava molts diners que poden ser per La Marató”.
El llibre compta amb el pròleg del vigatà Julià Blanco, investigador de l’Institut Germans Trias i Pujol i d’IrsiCaixa, en què hi diu que el llibre de la vigatana afincada a Lexington “és una excel·lent metàfora que ens recorda la fragilitat de l’ésser humà com a espècie, però també la nostra capacitat d’adaptació i la voluntat de sobreviure i de preparar-nos pel futur, encara incert però esperançador”.
De contes d’Els mitjons ja n’ha enviat a diversos punts del món. Amb aquesta publicació, com en d’altres contes que ha escrit, juga amb la metàfora en què els nens hi veuen una història i la gent gran hi veu més enllà. Per ara els mitjons del confinament són al calaix i recorden que des del 13 de març el món ha canviat.
