Núria Gil, Oriol Capdevila i Carme Gil. Tres usuaris de Vic, Torelló i Sant Miquel de Balenyà que utilitzen la línia ferroviària de l’R3 d’una manera ben diversa. Tots coincideixen en dues coses: “Si el tren anés bé, seria un transport molt pràctic”, exclama Capdevila, d’una banda. De l’altra, el dia a dia torejant incidències i retards en el servei també els permet autoproclamar-se “militants del tren”. I és que tal com exclama Núria Gil, “no em dona la gana deixar d’utilitzar el tren, perquè per a mi és la millor opció”.
En aquesta arrencada de curs, cadascú s’ha trobat amb alguna situació compromesa vinculada amb la utilització de l’R3. En el cas de Núria Gil, de Vic, fa cada dia el trajecte entre la capital d’Osona i l’estació de Torre Baró per motius laborals. A ella, el perjudici ja li va començar amb la reforma dels horaris que es va fer l’abril passat, “ja que em van anul·lar el tren de tornada que m’anava més bé”. Gil també ha pogut comprovar que amb l’entrada en vigor dels abonaments de franc, “els retards que sovint eren de 10 minuts, ara ja són sempre de 20 o 25”. Tot i això, el que més ha condicionat els seus viatges és “l’elevada ocupació” dels combois. Gil considera els trens com a “claustrofòbics”, i denuncia que no es regula gens bé la capacitat dels vagons: “Menys trens i més gent, ja es veu que no pot anar bé”.
Amb aquesta situació de sobreocupació també hi ha hagut de conviure Oriol Capdevila, de Torelló. En els últims mesos ha agafat el tren per anar “fins a Barcelona o fins a Vic”, sobretot els divendres, “i constato que a la tarda tots els combois de l’R3 que arriben a Torelló són curts”. Això fa que si no es puja abans de l’estació de plaça Catalunya, “sigui impossible seure, i fins i tot anar dret en condicions acceptables”. De fet, ell ha optat per detectar “un racó concret del vagó i seure a terra”. Capdevila també posa de manifest la manca de control de l’aforament: “La majoria de vegades, el revisor ni pot avançar pel vagó perquè no pot passar de tanta gent que hi ha”.
Més enllà d’un servei deficient pel que fa a la comoditat, Capdevila va voler anar en tren dissabte passat, quan hi va haver una avaria en la catenària que va deixar sense servei el tram entre Vic i Torelló. “Ens van dir que posarien un autobús, però no arribava”, recorda. Finalment, el personal de l’estació “ens va dir que pugéssim en un tren direcció a Ripoll”, i que quan hagués arribat a la capital del Ripollès “ja tornaria a baixar”, en direcció Barcelona. Capdevila, que no va pujar al tren, considera que “no tenia cap sentit fer-ho”, ja que la mateixa gent que havia pujat cap al nord va tornar a passar per Torelló de tornada, fent evident el desgavell del moment.
Una situació un pèl surrealista també va viure Carme Gil. En el seu cas utilitza el tren cada dia per anar a treballar des de l’estació de Balenyà-Tona-Seva fins a Vic. Dilluns passat, de tornada a casa, va voler agafar com sempre el de les 20.24h. A causa de la jornada de vaga, “acumulava molt retard”, però finalment va passar a les 21.10h. A les pantalles informatives s’anunciava que com és habitual “feia parada a totes les estacions”, però la sorpresa de tots els passatgers va ser veure com es saltava les de Balenyà-Tona-Seva i la dels Hostalets de Balenya i s’aturava a Centelles. “Va afectar a molta gent, entre ells molts treballadors que anaven a la fàbrica de Monells”.
Carme Gil lamenta que s’hagi normalitzat el fet que el tren va malament, “quan és lamentable”. Capdevila reconeix que ha adaptat els seus trajectes als possibles contratemps que hi pugui haver en el servei, i si saps que has de ser a una hora a un lloc concret “i no pots fallar”, doncs “t’organitzes per marxar abans”, i si va puntual “acceptes esperar-te”. Núria Gil demana no resignar-se i continuar batallant –com fan tots ells des de la plataforma Perquè no ens fotin el tren–, perquè el transport ferroviari “sigui un servei fiable”.
