La tradició americana de reduir els preus a finals de novembre, el divendres posterior al Dia d’Acció de Gràcies, ha arrelat els darrers anys també a Catalunya, unes ofertes que sobretot arriben a través d’internet, encara que cada cop més s’hi suma el comerç tradicional. La societat cada vegada té menys por de comprar per internet i en conseqüència ha augmentat el nombre d’estafes virtuals. Segons els Mossos d’Esquadra, en el que portem d’any a Osona se n’han denunciat 952, una xifra que gairebé duplica els 588 casos de l’any passat, quan ja s’havia disparat respecte a les 475 estafes per internet del 2016. En el cas del Ripollès, també hi ha un lleuger augment tenint en compte que amb 106 casos ja s’han superat els 102 de l’any 2017 i els 86 del 2016. Marc Caparrós, cap dels Mossos a Osona, subratlla que el 2017 un total de 200 enganys es van produir durant els dies del Black Friday i per això demana a la ciutadania que estigui en alerta aquests dies.
La pujada d’estafes que Caparrós considera “elevadíssima” es produeix en la major part “dins l’àmbit de la llar”, comenta, “per compres o activitats que fas dins de casa teva”, 752 de les d’aquest any. Els ciutadans reben ofertes a través de xarxes socials com Facebook o Instagram i també per correu amb unes rebaixes en alguns casos massa elevades. Caparrós recomana “no clicar directament i buscar la web de referència”. Un cop allà cal mirar en primer lloc si l’adreça URL comença amb “https” –hi ha d’haver la lletra “S”– i si hi ha un cadenat. Si és així, “són segures”, diu l’inspector. “Amb una cosa tan senzilla podem evitar estafes”, assegura Caparrós.
Els Mossos parlen de tres tipus de casos. El primer, que arriba “un producte que no has demanat”, sovint més senzill. En aquest sentit també s’ha de tenir en compte que “per 30 euros no pots comprar un ordinador” i estar alerta. En segon lloc, pot ser que “el producte no arribi mai”, i, finalment, la tercera tipologia seria l’anomenada pesca informàtica o phishing, en què “es queden amb les teves dades i fan càrrecs fraudulents” als comptes corrents. Per evitar aquest darrer cas, des de la policia recomanen ampliar les mesures de seguretat bancàries, com per exemple només permetre el pagament presencial amb les targetes i habilitar-les just per fer la compra per internet en aquell moment. De fet, hi ha molts bancs que ja han implementat mesures perquè en ocasions els toca a ells retornar els diners de les estafes.
Els Mossos diuen que és clau l’actitud preventiva per evitar les estafes per internet, ja que moltes vegades els autors operen des d’altres països i és complicat caçar-los. Precisament aquest dijous van iniciar una investigació en detectar que des d’un servidor de Turquia es llançaven campanyes publicitàries fraudulentes de grans marques comercials oferint grans descomptes pel Black Friday.
“DESPRÉS DE L’ENGANY NO POTS CONTACTAR-HI MÉS”
Antonia Pino, de Roda de Ter, va veure un anunci a través d’una xarxa social, a internet, d’una crema per tapar tatuatges i imperfeccions de la pell. Va pensar que li aniria bé i va decidir comprar-la. Abans, però, “vaig mirar si hi havia comentaris dolents” sobre el producte, però no en va veure cap, comenta. Va donar les dades i va rebre la trucada d’una persona, suposadament de l’empresa que venia el producte, per uns 40 euros. Fins aquí, cap problema, explica. Dies després, en rebre la crema, “la caixa i el tub estaven manipulats” i fins i tot el producte es va vessar en agafar-lo, “estava molt líquid”, comenta Pino. Un cop estafada, relata, va tornar a mirar per internet i aquella crema tenia un cost inferior al que havia pagat. Llavors va intentar trucar al suposat número de l’empresa venedora i res de res, “truques i no contesta ningú, no hi pots contactar més”. Al mur de Facebook on va veure l’oferta hi ha volgut posar “que és una estafa i m’han bloquejat”. Per això ella mai va veure, prèviament, comentaris negatius sobre el producte, explica. La rodenca no ha posat denúncia als Mossos pel cas que li va passar al juliol perquè “és un import baix”, i assegura que “em va fer molta ràbia, no pels diners” sinó pel simple fet d’haver estat enganyada.
