Nota de premsa del Grup de Defensa del Ter
“Sota el títol “Les fonts: aigua fresca i regalada?” el divendres passat dia 25 de març va tenir lloc al Casal Cívic Frederica Montseny de Manlleu la presentació per part del Grup de Defensa del Ter dels resultats de les analítiques de les fonts d’Osona i el Lluçanès.
L’acte va comptar també amb la presència d’en Jordi Bigues, periodista i ecologista de llarg recorregut.
El treball de recollida de mostres d’aigua i la seva anàlisi ja fa més de 10 anys que realitzem de forma sistemàtica per part del conjunt de voluntaris de l’entitat que treballen en defensa del patrimoni de les fonts i les seves aigües.
Al mateix el Grup de Defensa del Ter ha estat denunciant l’origen de la contaminació per nitrats dels aqüífers subterranis degut al desgavell i saturació de l’agro-indústria del sector porcí osonenc, amb la connivència de les administracions.
La vetllada va servir també per celebrar i posar de relleu el treball d’aquest grup de persones que any rere any participen d’aquesta tasca dins del Grup de Defensa del Ter.
Així ho va remarcar el ponent convidat, Jordi Bigues, que va estar excel·lent en el discurs. Entre altres va senyalar que la xarxa tupida de la societat civil i voluntaris sobre el territori són elements imprescindibles tant pel medi ambient, com per la democràcia en si mateixa: “Cada cop que perdem una font és la democràcia agenollada. I al darrere hi ha l’interès privat i subvencionat per l’administració, en aquest cas el sector ramader intensiu”.
A continuació trobareu un breu resum de l’estat de les fonts d’Osona i el Lluçanès segons els resultats de les analítiques obtingudes.
RESUM DE L’ESTAT DE LES FONTS D’OSONA I EL LLUÇANES: ANY 2011
Quan es va editar el llibre “Les Fonts que tenim” (2005) del llistat de les fonts més contaminades en trobem 9 amb valors molt alts (entre 450 mg de nitrats per litre fins a 210 mg/l). Aquest any 2011 en trobem 13 amb valors. Cal recordar que la concentració màxima permesa per la OMS (Organització Mundial de la Salut) per considerar una aigua com a potable és de 50 mg/l.
En clau comparativa podem constatar que 25 fonts han tingut valors superiors l’any 2011 respecte al 2009 i també enguany 23 fonts han tingut valors superiors a la mitjana dels anys 2002-2004-2006.
L’any 2011 el ranking de les fonts més contaminades és:
FONT MUNICIPI NITRATS mg/l
De La Salada Gurb 398,6
Del Molinot Manlleu 353,-
Del Casanell Taradell 350,-
Si mirem els resultats per zones:
A la Plana de Vic d’un mostreig total de 47 fonts en trobem 29 amb resultats superiors a 50 mg/l. Això significa un totals del 62% de les fonts analitzades d’aquesta zona.
A la Vall del Ges Sant Pere de Torelló no en té cap de contaminada. Ben diferent de Torelló que si l’any 2009 en tenia 1 de 2 fonts enguany en té 2 de 2. i Sant Vicenç 3 de 3.
Pel que fa al Lluçanès, d’un mostreig de 36 fonts en trobem 21 per damunt d’aquest valor, un 58%. Aquí trobem 3 municipis: Alpens, Sant Boi de Lluçanès i Sobremunt que no tenen cap font per sobre el valor admissible de potabilitat. En canvi la part occidental del Lluçanès passa el contrari.
A la zona Guilleries-Montseny és les fonts presenten un millor estat de salut. De les fonts les 16 fonts analitzades cap està per sobre del valor de 50mg/l.
Al Bisaura de les 11 fonts analitzades tan sols 3 estan per sobre del llindar.
Per últim la zona del Congost-Moianès torna a presentar valors considerables de nitrats en 6 de les 9 fonts analitzades.
Un altre fet greu a tenir en compte és l’augment de fonts sense mostreig pel fet que no rajen.
Cal valorar positivament una sèrie de restauracions puntuals de fonts. És el cas de la Font de la Pixarella a Alpens, la Font de Sant Miquel de l’Ordeig de Masies de Voltregà o la Font de Santa Cecília a Sta. Cecília de Voltregà. Els Amics de les Fonts del Lluçanès Nord també restauren fonts anualment.
Contràriament també s’han detectat diverses fonts amb balanç negatiu pel què fa a l’entorn i accessibilitat, algunes d’elles corren el risc de perdres.
La reparació i el manteniment físic de les fonts és una prioritat del GDT. Amb la finalitat última de recuperar les fonts i l’estat òptim de les aigües subterrànies a Osona i el Lluçanès.
Seria d’estúpids deixar perdre una cosa que estimes!”
