Els Pérez, dos germans amb patins d’or que han fet cim conjunt a Colòmbia

El Mundial de patinatge disputat a Colòmbia el recordaran tota la vida a casa els Pérez Montero. No és per menys, ja que en la competició d’Ibagué la germana gran, la Sara, va aconseguir el seu segon or mundial formant part del grup de xou petit del CPA Tona, mentre que el germà petit, l’Arnau –que també forma part del club tonenc–, va alçar-se amb el Campionat del Món júnior en individual.

Dos èxits en què el vincle familiar hi va tenir un paper clau, sobretot en la victòria de l’Arnau: “El primer entrenament i el programa curt no em van anar gens bé”, recorda el patinador, que va finalitzar la primera part en competició en quart lloc.

Els nervis de disputar per primer cop un mundial “em van jugar una mala passada”, una situació que només arribar a Colòmbia –just abans que l’Arnau competís en el programa llarg– va detectar la seva germana Sara: “És una situació que impressiona, i l’inici se li va fer una mica gros”.

Davant d’aquest escenari, “vam tenir una xerrada”, desvelen els dos germans, en què la Sara li va mostrar tot el seu suport: “Li vaig dir que gaudís del moment, perquè era una situació que qui sap si viuria mai més. I que ho fes el millor possible, però sense cap pressió”. Una recomanació que l’Arnau reconeix que va fer el seu efecte, i en el programa llarg “vaig sortir a pista sense res a perdre” i la cosa “va funcionar molt bé”.

Després d’aquest primer or de l’Arnau, va arribar el torn de la Sara amb el xou petit. “Notàvem la pressió de competir contra grans rivals com el Cunit”, però l’equip tonenc va sortir molt concentrat a la pista i va assolir el repte de revalidar el títol mundial. Una victòria que van poder celebrar a Colòmbia mateix amb els seus pares “amb molta emoció”.

I és que sense cap mena de dubte, la primera dedicatòria dels èxits aconseguits a Ibagué va pels seus pares, César Pérez i Loli Montero. “Si no hagués estat per ells, no hauríem pogut anar mai a entrenar”, ressalta l’Arnau, tot recordant les hores de cotxe del pare portant-los als entrenaments i a les competicions.

En aquesta mateixa línia, la Sara posa en valor la feina de la mare, “que ens ha fet tots els mallots i sempre s’ha cuidat del tema vestuari”. Així doncs, tots dos coincideixen en la voluntat de dedicar aquests triomfs a ells: “És com la manera d’agrair-los tot el que han fet per nosaltres”.

Les dues medalles d’or aconseguides aquest setembre simbolitzen un cim en una trajectòria en el món del patinatge que va començar la Sara amb 5 anys fent una extraescolar al col·legi Sagrat Cor de Vic. Després de superar tots els certificats de la base, i ja a Tona, la gran dels Pérez es va incorporar al xou petit del Tona, on han arribat els èxits més destacats de la seva carrera.

Una mica més recargolada és la història de l’Arnau: “Jo feia hoquei patins”, explica, tot afegint que els entrenaments amb l’estic i la pilota no l’acabaven de convèncer. De fet, la seva germana recorda que es passava les sessions “fent exercicis de patinatge”. Finalment, l’Arnau va penjar l’estic i es va passar a les piruetes i salts sobre les quatre rodes. Amb encert, sense cap mena de dubte.