Dues activitats que de lluny poden semblar la mateixa però que de prop hi ha una gran diferència: una es feia de forma legal i amb consciència pel medi ambient; l’altra, no. Era el contrast, divendres a la tarda a la zona de Còdol Dret, a les Masies de Roda, en el que els pescadors esportius d’Osona anomenen la cua del pantà de Sau. Cap a les 6 de la tarda, al fons, alguns membres de l’Associació de Pescadors Esportius de Torelló pescaven i preparaven la zona per al concurs que hi havia programat per a l’endemà. Més a prop de l’accés, una furgoneta amb tres persones i 11 canyes.
La presència de pescadors furtius era el que preveien Alberto Hermoso i Jonathan Merín, membres d’associacions de pescadors de la comarca –són més de 300 socis–, que des de fa unes setmanes, amb tres persones més, han començat a fer de voluntaris ambientals de la Federació Catalana de Pesca. EL 9 NOU i EL 9 TV els acompanyaven en la seva nova tasca. En arribar a la zona de Còdol Dret, ja veien una furgoneta a escassos cinc metres de l’aigua –la normativa diu que no es poden acostar a menys de 50 metres de la llera– i una quantitat de canyes superior a les permeses per cap. Els dos voluntaris s’acostaven a parlar amb quatre persones que pescaven i els demanaven la documentació, una de les accions que poden fer com a voluntaris. Era el primer dia en què tornava a ser vigent el confinament comarcal i van comprovar que els pescadors provenien d’una altra comarca, el Bages. En demanar-los la paperassa per saber si estaven federats i si portaven les llicències per pescar en aquest vedat, res. Un estava federat i un altre portava un permís de vedat, però d’una altra zona.
Cinc voluntaris d’associacions de pescadors han començat a fer vigilància
En comprovar les seves pràctiques, els voluntaris també s’adonaven que no feien el que tocava. Portaven 11 canyes, mentre que legalment, recordaven Hermoso i Merín, només en poden portar dues per persona i han d’estar a l’abast de la mà segons la normativa. En aquest cas, estaven repartides en una distància de quatre o cinc metres l’una de l’altra. Davant de tot plegat, els feien desmuntar les canyes, alertant-los que havien avisat els Agents Rurals i els Mossos d’Esquadra –ells com a voluntaris no poden interposar sancions–. Els pescadors furtius no es resistien i feien cas, i també pressionats per la presència de les càmeres decidien marxar.
Quan plegaven les canyes, els voluntaris també havien comprovat que els furtius estaven pescant amb arts il·legals com quatre hams –la llei només en permet dos– i també en algun cas amb esquer viu, per atreure peixos depredadors més grans, una pràctica que també està prohibida al país. Al voltant de la furgoneta, també hi trobaven un parell de galledes, una amb carpes i carpins amb gel i en l’altra, alguns ja sense tripes. En els dos casos preparats per endur-se els peixos per consumir o vendre’ls nets al mercat negre, apuntaven Hermoso i Merín. Els que eren vius els voluntaris els retornaven a l’aigua però amb els altres ja no hi havia res a fer. Merín i Hermoso recordaven que els vedats d’Osona són sense mort.
Les persones que porten a terme aquestes pràctiques, que inclouen la pesca per comerciar sense garanties sanitàries, deien, solen ser procedents de l’Europa de l’Est i la Xina, on les normatives són diferents a les de Catalunya.
Lamenten que també deixen les lleres plenes de brutícia i deixalles
Els estralls de la pesca furtiva es fan palesos al llarg de la cua del pantà, ja que a banda del relacionat pròpiament amb la pesca deixen brutícia. A la zona de Còdol Dret els dos vigilants mostraven les restes dels furtius de dies anteriors, alguns dels quals hi passen nits senceres. En diversos punts, fogueres apagades, quan la prohibició de fer foc és vigent des de mitjans de març. Al voltant del foc, restes d’escates de carpes i carpins, a través de les quals es poden deduir les dimensions dels peixos.
Trobar aquest tipus de deixalles, si no enxampen directament els pescadors furtius, és el pa de cada dia dels voluntaris i de la resta de pescadors esportius i lúdics d’Osona, que netegen les zones i les tornen a trobar brutes en no res. Merín i Hermoso comentaven que en ocasions alerten un grup de furtius que marxen però llavors van a un altre punt.
Resseguint la llera del Ter, en un altre punt, a Sanglas Vell, les restes que troben són similars. Una paella sobre unes brases apagades, senyal d’haver-se menjat el peix, cerveses en una bossa i restes d’escates i en aquesta ocasió al costat d’ous dels peixos. Els vigilants comentaven que aquests dies els peixos es concentren a la cua del pantà, que és on molts van a fressar i els furtius ho aprofiten. De fet, allà, recordaven, la setmana anterior s’hi van trobar també una xarxa, que tampoc està permesa aquí, que encara portaven al cotxe.
Els dos voluntaris lamentaven les actituds que mostren en moltes ocasions els furtius. A banda dels fets prohibits, la manca de respecte cap al medi ambient fa que “la gent que desconeix el món de la pesca esportiva ens posi a tots al mateix sac”, ja que quan passegen pel costat del riu i troben la brossa en donen la culpa als pescadors, asseguraven. I les societats amb llarga trajectòria a Osona precisament es dediquen a netejar les lleres. “El comportament a determinades hores quan fan coses que no són pròpiament de pesca”, apuntaven Hermoso i Merín, com el consum d’alcohol, fan que alguns pescadors locals “tinguin por de baixar”, tant gent gran que fa anys que pesca com pares que ensenyen a fer-ho als seus fills.
Els pescadors lúdics i esportius estan farts de tot plegat i “necessitem ajuda” per poder aturar aquestes pràctiques. Els voluntaris ambientals són conscients de la manca d’efectius dels Agents Rurals i els Mossos i la Seprona, als quals avisen quan detecten males praxis. De fet, en ocasions ja han enxampat alguns dels furtius, però davant de “l’augment del furtivisme” reclamen “més vigilància per part dels qui tenen les competències i també la implantació de la figura d’un guàrdia professional que pugui fer aquesta tasca, com passa en alguns llocs on hi ha un guàrdia fluvial del vedat. En el cas de Catalunya, explicaven, només n’hi ha en zones truiteres.
Els voluntaris, que solen fer aquesta tasca de vigilància sobretot els caps de setmana, acabaven la ronda de divendres amb la certesa que l’endemà es tornarien a trobar amb la mateixa situació.
