Els últims mesos s’ha confirmat la presència d’un exemplar de llop, mascle, al Moianès, una comarca on l’últim atac i exemplar dataven del 2011. Així ho va explicar Gabriel Lampreave, coordinador del seguiment del llop dels Agents Rurals, a la setena Jornada de Transhumància al Lluçanès, una trobada amb propostes al voltant del sector primari i el medi natural que va tenir lloc el cap de setmana passat a Santa Eulàlia de Puig-Oriol.
De totes les taules rodones que hi va haver, una de les primeres es va centrar a parlar sobre la presència del llop a les comarques de l’interior de Catalunya. Encara que no sigui una constant, de tant en tant hi ha atacs dispersos i baixes recurrents entre el bestiar que pastura en ramaderia extensiva.
Tal com van detallar els experts, el llop va desaparèixer dels boscos i muntanyes catalans durant el primer terç del segle XX, però els darrers 20 anys s’ha detectat un degoteig d’aquests animals al Pirineu. El 1995 ja es tenien molts indicis que havia tornat, però la Generalitat no ho va confirmar oficialment fins al 2004. Els exemplars que hi ha a Catalunya són d’origen italià i han arribat fins aquí en un procés gradual, després de travessar els Alps i França. “La meva sensació és que es funciona amb improvisació. El llop ens ha donat temps i no l’estem aprofitant. No hem sigut capaços de preparar-nos i aquests llops solitaris es podrien convertir en grups més endavant”, apuntava Lampreave dissabte passat. Segons va dir, al Moianès els indicis genètics de la seva presència es van trobar a La Ginabreda, entre Moià i Castellterçol, però l’àmbit d’actuació de l’espècie és molt ampli i l’exemplar –un, de moment– s’hauria mogut arreu de la comarca.
Durant la taula rodona també es va parlar d’una de les mesures impulsades des de la Generalitat per contribuir a pal·liar la situació: el pagament dels danys, és a dir, el reemborsament de 100 euros als propietaris de ramats per cada animal mort. Lampreave, tot i això, no ho considera una bona manera d’enfocar la problemàtica: “Caldria prendre mesures i accions més concretes, no sempre reactives, i analitzant cas a cas.”
Els ramaders coincidien a remarcar que cobrar per les baixes no els compensa, ni econòmicament ni en tranquil·litat. “Pagar el dany és una obligació de l’administració i no et treu l’angoixa que vivim cada dia pel llop”, deia Florenci Serra, d’Odèn, al Solsonès, que després de perdre 150 animals va canviar les ovelles per vaques a fi d’evitar que l’explotació se n’anés en orris: “Em fa més por la gestió de l’administració que el mateix llop. La Generalitat hauria d’estar obligada a presentar resultats.”
Una altra mesura sobre la qual es va parlar és incorporar gossos especialitzats en la protecció dels ramats. “No són la solució a tots els problemes, però si es fa bé, hi ha un canvi radical”, va apuntar Lampreave. Segons Déborah Temple, de la facultat de veterinària de la Universitat Autònoma de Barcelona i membre de l’Associació de Gossos de Protecció de Ramats, aquest mètode “pot ajudar molt”, però “cal ensinistrar molt concretament el gos i tampoc és fàcil trobar una bona genètica”. El Departament d’Agricultura i Ramaderia de la Generalitat, de fet, ja ha entregat alguns gossos mastins per protegir bestiar, però els pagesos no estan satisfets dels resultats.
Tots els assistents van coincidir a reivindicar que la problemàtica creixent a causa del llop suposa, a més a més, un nou obstacle per a un sector ja molt tocat. La seva intenció és coordinar-se per trobar una proposta de control que sigui més efectiva. I és que, en definitiva, segons paraules de Serra, “ara amb els boscos més tancats i ramats més grans tampoc hem innovat. Estem fent servir els mateixos mètodes que utilitzaven els nostres avis”. Durant el debat també es va plantejar la dicotomia que el llop és un perjudici per a la ramaderia, però la seva presència té al mateix temps beneficis mediambientals i ecològics.
El mascle registrat al Moianès s’afegeix a tres més de localitzats al Ripollès, el Port del Compte i l’Alta Ribagorça durant els últims mesos. Els Agents Rurals s’encarreguen de fer-ne seguiment.
