L’alcalde de l’Esquirol, Àlex Montanyà, i els altres dos regidors d’AUD, Joan Callejón i Alba Molas, i el d’ERC, Ventura Bagaria, han hagut de pagar solidàriament entre tots quatre i de la seva pròpia butxaca 1.500 euros de multa. Ho han hagut de fer presumptament per haver endarrerit l’ordre d’enderroc d’una part d’una casa de Cantonigròs construïda il·legalment a partir d’una llicència concedida el 2003, quan CiU governava a l’Ajuntament de l’Esquirol. Els regidors de govern al·leguen que si la casa no s’ha fet enderrocar abans és perquè estaven mediant entre els denunciants i els propietaris de la casa per arribar a un acord i que els efectes de l’enderroc no fossin tan severs. Ara el jutjat també ha retirat a l’Ajuntament la competència per ordenar l’enderroc i l’ha passat a la Generalitat. Del que sí que haurà de respondre l’Ajuntament, però, és de les conseqüències de l’enderroc, ja que en haver estat construïda la casa amb una llicència municipal, la responsabilitat de la il·legalitat és municipal. Per això s’haurà de dotar properament en els pressupostos de 2015 d’una partida d’un mínim de 120.000 euros, que és en el que estan quantificades les obres d’enderroc i posterior reconstrucció de la part de la casa afectada. A més, s’hi haurà d’afegir el cost del reallotjament de la família i dels possibles danys i perjudicis que puguin reclamar.
La llicència d’obres per construir la casa en qüestió es va concedir el 2003, amb Josep Antoni Roquer (CiU) d’alcalde. Més endavant, el 2008, amb Pep Mas (CiU) al capdavant del consistori, es va pretendre legalitzar l’obra modificant la normativa urbanística municipal. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), però, va anul·lar tant una llicència com l’altra. I després d’anys de litigis, el 26 de febrer de 2013, ordenava l’enderroc de les parts de la casa que incomplien la normativa. També es donava un termini de tres mesos perquè l’Ajuntament s’assegurés que s’executava l’enderroc. Ni que fos fent l’enderroc el mateix Ajuntament de forma subsidiària. Si no, ja s’advertia de la possibilitat de sancions a les autoritats responsables de l’incompliment de l’execució de la sentència, de les quals haurien de respondre de la seva butxaca, i no pagar-ho amb diners de l’Ajuntament. Si no, podrien incórrer en un delicte de malversació de diner públic. El tribunal va esperar més d’un any a veure si finalment es resolien les negociacions entre les parts implicades i si es presentava el projecte d’enderroc en la línia del que es marcava a la sentència. En anar-se dilatant el procés, però, al final ha optat per multar els regidors de govern.
La il·legalitat de la casa, propietat de Miquel Codina, nebot de l’exregidor independent de Cantonigròs Ramon Codina, rau en el fet que el soterrani la justícia no l’ha considerat com a tal, sinó com a planta baixa. Això fa que l’altura total superi el que determina la normativa. D’aquí que s’ordeni l’enderroc de l’altell, però també, en superar els metres previstos per la normativa, s’endarrereixi 30 centímetres la façana oest de la casa. Això hauria pogut comportar l’enderroc total de la casa, tot i que el projecte preveu una solució intermèdia construint una segona façana a l’interior de la casa previ a l’enderroc de l’actual. A l’últim ple, l’exregidor Jordi Albanell, des del públic, va criticar el paper que va jugar l’arquitecte en la concessió de la llicència.
