El temps no acompanyava massa aquest dimarts al matí, quan roinejava, per fer excursions, però hi havia qui s’atrevia a fer el recorregut de 2,2 quilòmetres des de l’aparcament habilitat a la zona del camp de futbol de Cantonigròs fins al salt d’aigua de la Foradada. Al voltant de les 12 del migdia, un grup d’una vintena d’infants joves estaven asseguts al costat de la taquilla de fusta on a partir d’aquest cap de setmana es torna a cobrar l’ecotaxa per arribar fins a la Foradada. Esperaven la resta del grup, en total 39, tots membres d’un centre socioeducatiu de Bellvitge, a l’Hospitalet de Llobregat. Dos dels educadors, Alfred Parellada i Aina Ojeda, explicaven que feien una estada de dilluns a dimecres –l’any passat també la van fer– perquè els nens i joves de P5 a 3r d’ESO vegin llocs als quals no poden anar per la seva situació o “no estan acostumats a anar”.
Un tros més enllà, també tornaven Esther Estruch i Cristóbal Vicente amb la Sara i la Mariona. Són de Cornellà però tenen segona residència a Cantonigròs. “Hem vingut tota la vida, des de petits”, apuntaven, i a la zona de la Foradada “com a residents intentem venir quan no hi ha gent, mai està buit”, com ho estava per exemple aquest dimarts, asseguraven. Pel que fa a l’ecotaxa no els semblava malament, perquè amb la massificació “estava molt xafat i brut”.
Encara més avall en el recorregut, que té un desnivell de 117 metres, Judith Pastrana i Mercè Ramon, de Tarragona i Barcelona, aprofitaven per fer la sortida. Elles estaven un parell de dies allotjades en una fonda de Tavertet. La intenció, fer “caminades petites” per la zona, que coneixien a través de les xarxes socials i internet. Elles tenen vacances tota la setmana i “aprofitem els primers dies perquè no hi ha tanta gent”, deien. Com tothom qui passava pel camí dimarts, no havien de pagar la taxa que “veiem bé si serveix per a la conservació, si es massifica molt”, però per altra banda “pagar per entrar en un espai de la natura fa certa ràbia”.
Les pluges dels darrers dies feien que el salt d’aigua estigués esplendorós. A la zona, en aquell moment, ningú, fins que hi arribaven Miquel Oliva i Marta Sanfeliu, de Barcelona. Des de dilluns a la tarda estaven allotjats en un hostal de Cantonigròs i la previsió era quedar-se fins dimecres. Ell havia estat a la zona i havien vist la Foradada a través del Wikiloc i fotografies a les xarxes, com també el salt de Sallent, que havien visitat el dia abans. Pagar una taxa ho veien bé “si és per mantenir la zona, però si és per la massificació em sap greu”, deien. Com altres visitants, també “aprofitem i venim abans que arribi tota la gent”.
Després, arribaven Alba Gragera i Pau Pavón, amb la seva filla, Blanca, que havia volgut acabar de fer el camí sense anar a la cadireta, i el gos. Ells, de Sabadell, feien una ruta amb autocaravana i s’havien aturat a la zona habilitada de Cantonigròs. “No coneixíem la zona i l’hem trobat buscant lloc a través d’una app, vam veure que hi havia bones vistes”, deien. Amb la previsió meteorològica, dubtaven si quedar-s’hi una nit més o dirigir-se cap a la següent parada d’una ruta en què com molts buscaven la tranquil·litat.
