Durant una època David Compte es va plantejar anar a missions al Tercer Món, però aviat va veure clar que el seu futur passava “per la meva terra i la meva gent”. La situació de la diòcesi del Bisbat de Vic requereix “la fe com a opció de futur” i aquí és on ha arrelat d’ençà que amb 26 anys va començar a exercir com a vicari de Santa Maria i de Nostra Senyora de Gràcia a Manlleu. Se n’hi va estar vuit. Ara, amb els cinquanta encara a l’horitzó, els manlleuencs es retrobaran de nou amb Compte, originari de Sant Martí de Tous (Anoia) però amb arrels a Sant Pere de Torelló per part de mare, com a relleu de mossèn Joan Serrabassa al capdavant de les tres parròquies. Torna a Osona en el paper de rector, mentre que els santjoanins perdran la seva imatge característica empatitzant amb la gent per carrers i places, sempre amb el somriure dibuixat al rostre per donar-los escalf.
La tasca nòmada dels clergues el va portar a Sant Joan fa una dècada i mitja, i marxar-ne no li resultarà fàcil. “La gent de muntanya”, afirma, “són com els bascos, que costa d’entrar-hi, però amb qui acabes creant vincles forts perquè tenen un cor entranyable i una gran capacitat d’estimar”. Per això aquests últims dies de comiats, records i nostàlgia li serviran per endur-se “el nom de cada persona que he conegut, a qui acabes estimant perquè et confien moments significatius de les seves vides” i amb l’ombra d’un Monestir de llarga història però sempre al servei de les persones. Durant aquest temps ha viscut moments d’alegria, però també d’altres de “duríssims” com els que va passar durant la pandèmia, quan va haver d’oficiar enterraments al cementiri “amb un màxim de cinc persones que no havien tornat a veure el seu familiar en vida després que se l’enduguessin a l’hospital”. Aleshores va articular oficis religiosos retransmesos per YouTube per arribar a tots els malalts o fidels que no podien sortir de casa.
En l’època on va exercir alhora de rector i com a vicari general de la diòcesi, alguns santjoanins van veure en David Compte el futur bisbe de la diòcesi vigatana. Ell es referma en el paper de servei i compara la seva tasca amb la d’un metge de família. Reclama la fe com a opció de futur, reivindica l’evangeli de Jesús com a “molt modern”, i afirma que “religió i ciència es reclamen constantment”. El seu futur passa altre cop per Manlleu, una ciutat amb una realitat bastant més complexa que la de Sant Joan. Quan li pregunten si tornarà per Sant Joan de visita exclama que “encara no n’he marxat”. Ho farà un cop s’ha acabat la festa major, perquè al setembre és quan es produeixen els canvis que va nomenar el bisbe Romà Casanova el juliol passat. El seu substitut serà l’actual vicari Félicien Mbonigaba, a qui està acompanyant en el traspàs de competències. Aquest religiós d’origen ruandès que va fer el doctorat durant vuit anys a Itàlia en literatura clàssica i cristiana antiga, i que ocuparà també les rectories de Sant Martí d’Ogassa, Santa Llúcia de Puigmal, Sant Miquel de Setcases, Sant Martí de Surroca, Sant Julià de Tregurà i Sant Martí de Vilallonga de Ter.
