L’Associació de Veïns del Barri de la Serra-de-senferm de Vic ha entrat una instància a l’Ajuntament demanant que s’aterri l’obra feta del que havia de ser la promoció de 18 pisos protegits que hi feia l’Associació Catalana de Municipis (ACM). Les obres fa més d’un any que estan aturades i ja comencen a presentar un cert estat d’abandonament. Els pisos han saltat a primera pàgina de l’actualitat en formar part de les investigacions de la fiscalia anticorrupció entorn a les presumptes irregularitats de Josep M. Matas i Xavier Solà al seu pas per l’ACM.
Els pisos, de fet, no han estat mai ben vistos des del barri. Ja en el seu moment, després que l’Ajuntament i l’ACM en fessin la col·locació de la primera pedra, l’associació de veïns va fer saber el seu malestar perquè s’hi feien els pisos en contra de la seva voluntat. Ja aleshores, i de fet encara ara, des de l’Ajuntament se’ls assenyalava com uns insolidaris que no volen pisos de protecció oficial al barri. Extrem que, des de l’associació, es nega.
En la instància els veïns exposen els principals arguments que justificarien l’enderroc de l’obra feta i el retorn del solar a l’ús agrícola. En primer lloc, perquè al seu entendre els pisos ni responien ni responen a una “veritable demanda de la ciutadania”. També, però, perquè arran de la publicació de les presumptes irregularitats entorn a la construcció dels pisos, l’associació de veïns considera que “els interessos per la construcció dels habitatges no responien a la voluntat de facilitar l’accés a l’habitatge”. Ans al contrari, diuen al text presentat a l’Ajuntament, “hi havia interessos privats darrere del projecte”.
Actualment, el solar torna a ser propietat de l’Ajuntament, ja que l’obra no es va executar en el termini que s’havia fixat entre el consistori i l’ACM. Ara l’Ajuntament està en negociacions amb la mateixa ACM, amb la Generalitat i alguns promotors privats perquè es pugui canviar la qualificació dels pisos que s’hi haurien de construir de venda a lloguer. Així es considera que tindrien més sortida, més en temps de crisi immobiliària galopant com l’actual. El mateix alcalde, Josep M. Vila d’Abadal (CiU), ho va reconèixer en l’últim ple. La venda del solar, que en el moment de firmar el conveni amb l’ACM, el juliol de 2009, es va valorar en 491.881 euros, representaria una important font d’ingressos per a l’Ajuntament, prou mancat de líquid després que altres aventures immobiliàries com les del polígon del Bruguer no sortissin tan bé com s’havia pensat en el seu moment. La idea seria vendre el solar a una promotora especialitzada a comercialitzar pisos de lloguer.
Amb tot, l’associació de veïns tampoc veu bé que tregui “rendiment econòmic” d’un projecte que, al seu entendre, “ja del seu inici ha creat polèmica i oposició veïnal” i on, recorden en la instància entrada a l’Ajuntament, “els mecanismes utilitzats i la finalitat del projecte tenen seriosos dubtes ètics”.
En el text presentat a l’Ajuntament, i del qual esperen resposta, recorden que es calcula que a Vic hi ha uns 3.500 pisos desocupats, “que no compleixen la seva tasca i funció social”, i que haurien de ser els primers a poder ser oferts per a habitatge protegit. Finalment exposen la seva opinió que des de les institucions públiques, també l’Ajuntament de Vic, “s’ha de fomentar un canvi en el model econòmic i productiu, basat fins a l’actualitat en la construcció i que ens ha abocat a una greu crisi econòmica i sobretot social”. La instància acaba demanant que s’enderroqui el que s’ha construït i que se’ls informi de les actuacions i decisions que facin referència al solar i a la construcció dels pisos.
La instància la firma Agustí Bancells, com a president de l’Associació de Veïns de la Serra-de-senferm. Bancells ja és qui en el seu moment va negociar en nom dels veïns la possibilitat que els pisos no es fessin. La negociació, recorda Bancells, la va tenir en tot moment únicament i exclusiva amb Xavier Solà, aleshores regidor d’Urbanisme de Vic i alhora director de la Fundació Privada d’Habitatge Públic de Catalunya, vinculada a l’ACM, que era qui formalment promovia els pisos. “Ens vam sentir enganyats, ja que no va complir cap dels seus compromisos, sobretot el de no començar els pisos si no hi estaven d’acord els veïns del barri”, explica ara Bancells.
“És important que ara això es pugui debatre obertament i que no es torni a prendre una decisió sense comptar amb els veïns”, afegeix Bancells. El president de l’associació nega que els veïns haguessin demanat mai els pisos, en contra del que va deixar anar Solà en la seva compareixença al Parlament. Sí que havien demanat, i així se’ls va considerar en el POUM, que es pogués aixecar un pis més de les cases del barri per assegurar la continuïtat generacional. L’associació de veïns s’ha reunit amb CiU, CUP, PSC, ERC, ICV i SI, que esperen que els puguin donar suport en la seva reclamació. De moment, només ERC ha donat suport públic a la seva reivindicació.
