Aprendre a marxes forçades. És al que ens ha obligat la covid-19 des que va esclatar la pandèmia, el març de l’any passat. Fer servir mascareta, desenvolupar la fórmula de la vacuna, buscar tractament per als pacients i, entre sacrificis individuals i col·lectius, no estalviar esforços a l’hora d’evitar la transmissió del coronavirus. Durant aquests mesos ens hem familiaritzat amb termes com epidemiologia, risc de rebrot o reinfecció. I és que malgrat que d’entrada les persones que contreien la covid dues vegades eren l’excepció –durant el primer mig any amb prou feines se’n van reportar una trentena entre Hong Kong, els Estats Units, Bèlgica o l’Equador–, ara també hi ha veïns i veïnes d’Osona i el Ripollès que s’han trobat amb aquesta circumstància. Aleix Caballeria i Mariona Tor, de Sant Joan de les Abadesses, ho poden explicar en primera persona. Van passar la malaltia el gener de l’any 2021 i un segon cop aquest desembre, coincidint amb les festes de Nadal. El virus no va derivar ni una vegada ni l’altra en símptomes de gravetat, però sí que els ha obligat a fer dues quarantenes i espavilar-se per compte propi quan el sistema de salut no acabava de respondre. El seu cas és particular perquè a més a més esperen una nena que ha de néixer pel maig i que, segons els metges, arribarà al món ja amb anticossos contra el SARS-CoV-2.
La primera vegada que es van infectar va ser el Cap d’Any del 2020, quan els positius disparats havien portat la Generalitat a decretar el confinament perimetral del Ripollès i la Cerdanya. “Ens vam ajuntar una colla, sense superar el màxim permès i tots amb testos d’antígens negatius. En aquell moment encara no era possible comprar-ne a les farmàcies, però un amic en tenia per la feina”, explica Caballeria. Ell es va trobar malament al cap de dos dies i més endavant va caure la Mariona. Llavors ja eren pares d’en Blai, un nen d’un any i mig, i es van traslladar del seu “pis petit” a passar la quarantena a casa d’un avi que havia mort justament un mes abans a causa de la pandèmia. D’aquell primer contacte amb la covid, Caballeria en destaca un dia de febre alta, però sobretot l’esgotament: “Pujava els 12 o 13 esglaons fins a la primera planta, on hi ha l’habitació, i arribava súper cansat”.
Esperen una nena que ha de néixer pel maig, ja amb anticossos
Tant ell com la Mariona es van vacunar amb la primera dosi pel juny i des del setembre passat, quan van saber que esperaven una nena, han extremat les precaucions: contacte amb poca gent fora dels cercles habituals i, en cas de trepitjar un bar o un restaurant, sempre a la terrassa. Estant ella embarassada la covid els feia encara “més respecte”, però tot i vigilar molt van topar novament amb el virus per contacte familiar. Aquest cop els símptomes van ser de menys intensitat: “Un dia de mal de cap i cansament. Si no fos perquè hi ha la covid i saps que és això, hauria anat a treballar amb normalitat, igual que amb els constipats d’abans de la pandèmia”. El confinament el van intentar complir també al màxim, però amb un punt menys de severitat que al gener i permetent-se, per exemple, sortir a fora quan ja era fosc. “Ens vam passar els dies de Nadal tancats a casa”, diu Caballeria, “baixàvem just a última hora del vespre perquè al nen li toqués una mica l’aire i pogués jugar amb la pilota o la bici”.
Ara, superada la segona experiència amb la covid, tornen a fer vida normal. No tenen cap bola de vidre per assegurar que aquest haurà estat el seu últim contacte amb la malaltia, però confien en el pronòstic que s’anirà tornant com una grip o un refredat. Això ha d’alleugerir la pressió sobre el sistema sanitari. I és que Caballeria, de fet, no està satisfet amb la resposta de l’atenció primària. Assegura que el primer cop no el van arribar a trucar per donar-li l’alta i que amb la seva parella tampoc van complir malgrat haver promès un “seguiment exhaustiu” per l’embaràs. Sí que li quedarà gravat a la memòria haver estat de les primeres persones de Sant Joan a reinfectar-se: “Quan vaig anar al CAP amb un test positiu fet a casa, em deien que era molt rar i que encara no s’havien trobat casos així.” En continuem aprenent cada dia. A marxes forçades.
