Amb la derrota d’Esteve Pujol de fa quatre anys i mig i la renúncia de Xavi Sala, semblava un moment propici per a Esquerra per aconseguir l’alcaldia.
Les circumstàncies van determinar que s’obrís un canvi en les regles del joc, de l’esport i fins i tot de l’estadi. Va ser una oportunitat, però no tant com podia semblar aparentment. Darrere dels socialistes hi ha una estructura molt forta. ERC podia passar de governar amb tres regidors a tenir els millors resultats de la història però ser oposició. I ha passat. Em quedo amb això, encara que no sigui suficient per governar, i que l’equip hi va posar tot el que va poder.
Els socialistes van saber treure més rèdit del seu passat com a govern?
La seva infraestructura és molt potent fruit d’haver governat durant vint anys al poble, amb complicitats que no es dilueixen en un sol mandat a l’oposició. Per cada cartell nostre, ells en tenien dos o tres. A més Xavier Guitart va demostrar ser un gran candidat. Va fer una bona campanya i té el seu mèrit.
Cal viure a Camprodon per ser-ne alcalde?
Al contrari. Estic pensant que cal just el contrari. Pairó a Llanars, Pujol a Girona, Sala a Sant Pau, Guitart a la Vall de Bianya. La garantia per ser-ne sembla que sigui no viure-hi.
Camprodon no sembla un arquetípic poble proletari, però en canvi hi han governat els socialistes durant dècades. I a les darreres eleccions els antics convergents ni s’hi han presentat…
És un poble complex. En el seu moment va tenir una indústria potent que va fer venir gent de fora de Catalunya. Els seus descendents de quarta generació són camprodonins de tota la vida, i l’orientació d’esquerres existeix. No valoro que el PDeCAT no es presentés. Els socialistes tenien una bossa de vots que va fer el seu efecte. Nosaltres vam veure que seria blanc o negre, i vam buscar una llista àmplia a la recerca de la centralitat. De gent independentista, que visqui a Camprodon, i amb noms de la llista de Xevi Sala.
Abans de les eleccions parlava de llista única com a solució per governar Camprodon. Ho continua creient?
Cal buscar el nombre més gran de consensos. Molta política de poble i molt poca de partit. I a partir d’aquí que la gent decideixi qui vol que els lideri i qui ha de fiscalitzar el govern. Una llista única invalidaria diverses generacions de polítics camprodonins. I es percebria més com un equip de gestió que d’identificació política.
Com vol seduir l’equip de govern per implementar punts del seu programa electoral?
Vam marcar la línia de no criticar pel gust de fer-ho. Cada crítica ha d’anar acompanyada d’una proposta. Quan hem dit que els pressupostos no eren transparents, hem suggerit els pressupostos participatius. En aspectes com l’oci nocturn, l’alcalde va comprar la nostra proposta. Esperem que tingui continuïtat i si d’aquí a tres anys hi ha canvi de govern, que no calgui tornar-ho a canviar.
Entén que l’oci nocturn serà mai compatible amb el descans dels veïns?
Soc veí del carrer on hi ha la discoteca, i crec que sí. Però necessitem involucració de totes les parts. Els empresaris de l’oci hi han de posar el màxim de voluntat, els joves han de sensibilitzar-se amb el sentiment dels veïns, i els veïns també amb la necessitat d’una oferta d’oci a les nits. Com més diàleg, més fàcil que tot sigui compatible.
Camprodon viu massa pendent del turisme i de les segones residències?
El turisme hi té un pes molt i important i l’ha de continuar tenint, amb una oferta de qualitat, que tendeixi a l’excel·lència. És un sector punta de llança de la nostra economia, que ens ha salvat de la despoblació i permet que ens guanyem la vida. Una altra cosa és que no s’han de posar totes les pomes al mateix cistell. Cal buscar alternatives en la fuga de professionals de Barcelona. Ser un lloc amable on viure. Per això lamentem que l’equip de govern no comparteixi la nostra idea d’espai de coworking per treure-li el màxim rendiment. Necessitem més gent entre setmana al poble. No ens calen autopistes físiques sinó bona connexió a internet, serveis públics, donar més valor a l’habitatge amb lloguers estables. Això serà bo per Camprodon, però no veiem voluntat d’anar per aquest camí.
Els problemes de telefonia poden deixar de ser un handicap algun dia en els diferents indrets de Camprodon?
Fa quatre anys no hi havia res, però ara hi ha una torre de comunicacions connectada a la xarxa elèctrica. El problema és trobar un operador que hi doni serveis, perquè no és rendible. Però hi ha recursos i opcions a explorar. Seria bo que l’alcalde ho fes, perquè ara un mòbil ja és una eina de primera necessitat per a un pagès que tingui cent ovelles. De mica en mica anem avançant, i fins i tot és bo que gent visqui a pagès encara que no hi faci les feines tradicionals.
Vostè té més afinitat amb la resta del Ripollès o amb la Garrotxa?
Concebo Camprodon com a lloc de trobada. Som un municipi administrativament ripollès, però amb una part important que pertany a l’Alta Garrotxa. Ripollès i Garrotxa no és una suma, sinó una multiplicació.
Seria adient avui dia recuperar la idea de comarcalitat que fa una dècada i mitja va impulsar-se des de la Vall?
La gent ha estat sotmesa a un estrès molt fort per part de la classe política pel context dels darrers anys. Ens cal tocar de peus a terra, que el poble vegi els polítics, que ens parli, critiqui, i que pensem en el dia a dia. Recuperar forces i prendre distància. Crec que el que alguns conceben com una derrota és una gran victòria, perquè hem posat l’Estat contra les cordes. Ara toca administrar. No m’interessa tant l’embolcall com el bon servei que hem de rebre. I el que em preocupa és que el Consell Comarcal està sobretot focalitzat en Ripoll.
Xavier Guitart va desmarcar-se de la versió del PSC respecte a la sentència contra els presos polítics. Quina lectura en fa?
Va complir una promesa electoral i em sembla bé. Quan parlem de presos polítics ho fem de democràcia i d’un estat que encara és un imperi. No cal ser independentista perquè nosaltres el límit el posem en la democràcia. En campanya no em va agradar el menysteniment cap al treball de regidors que formen part del meu equip, perquè nosaltres mai no ho farem això. A Guitart no el coneixia d’abans però tenim una relació molt constructiva.
Creu que ERC ha derivat cap a una versió moderna de Convergència a escala nacional?
Des del temps dels presidents Macià i Companys, ERC ha estat un partit amb vocació de govern. Mai no ha defugit responsabilitats. Tenim dret que se’ns valori pel que som i per la nostra trajectòria, sense comparar-nos amb ningú. Catalunya no és patrimoni de cap partit polític, ni tan sols el meu, sinó de la voluntat i la sobirania dels ciutadans.
