Marc Parés (Junts) viu el seu segon mandat com a alcalde de Sant Boi de Lluçanès. Ha estat el darrer convidat de l’Angle obert d’EL 9 TV abans d’una aturada per festes.
És un motivat de Nadal o ni fu ni fa?
Són unes dies que m’agraden, sí. A Sant Boi tenim una agenda d’actes força plena.
Està sent un mandat important al poble, sobretot per la reforma del passeig Lluçanès. Com ha canviat?
Ja és un passeig, no una carretera, amb prioritat per als vianants. Ha quedat molt bonic. Va costar conviure amb les obres, perquè la travessera és molt llarga i l’afectació va implicar molts veïns, però el resultat final és absolutament positiu. Aquest segon mandat està sent de consolidació, de saber on som i materialitzar projectes.
Amb aquesta actuació acabada, es va treure un pes de sobre? Va pensar “mandat fet”?
No. És una obra important, potser la més ambiciosa dels dos anys que portem, però n’hi ha moltes més, algunes ja en curs i d’altres que hem de fer. Les ganes no decauen.
Ara han acabat la restauració de la portalada de l’església.
S’hi han invertit 160.000 euros i també ha sigut una obra maca de fer. L’església de Sant Boi sempre l’hem cuidada molt, igual que els anteriors equips de govern, i la Diputació de Barcelona s’ho ha mirat amb bons ulls. Just el mes passat es van commemorar els 250 anys de la consagració de l’església i vam inaugurar l’obra. Fa molt de goig.
Ha costat entendre’s amb el Bisbat de Vic?
No, com que era millorar l’estat actual… En aquest cas, les relacions han estat fluides.
En altres no tant?
Tenim algun tema sobre la taula que des de l’Ajuntament volem desencallar i ens està costant. Ara sembla que es comença a veure la llum.
Ara ens ho ha d’explicar…
Ens preocupa un cobert que hi ha en un camp propietat del Bisbat. El sostre és d’uralita i a dins s’hi acumulen restes de fa molts anys. Des que vam entrar vam dir que volíem netejar el terreny i fer-ne ús, perquè està a la part antiga de Sant Boi. Sense les escombraries amuntegades, s’embellirà el nucli antic i el camp ens pot servir per a jardí o aparcament. Ho estem acabant de polir, però en principi el 2026 ens en sortirem.
Al febrer farà dos anys de la implantació del sistema de recollida de residus porta a porta. L’aproven?
Sí. Parlant amb els veïns, agrada. Al principi generava angoixa, els canvis fan mandra i el desconeixement encara més, però amb el temps la gent s’hi ha acostumat. Deixar les escombraries davant de casa és molt còmode i les rutines s’integren de seguida. Com que els veïns estan contents, nosaltres també, i hem augmentat moltíssim el percentatge de recollida selectiva. Encara no tenim les dades de tot el 2025, però ens acostem al 75%.
Tenen a punt les plaques fotovoltaiques a la coberta del pavelló, però faltava connectar-les a la xarxa. Han avançat?
Estem a l’espera de la companyia. Ara, pendents que instal·lin un comptador. Hem fet passos i queda poc. Confiem desencallar-ho el primer trimestre del 2026. Llavors també podrem impulsar la comunitat energètica. Programarem una xerrada perquè la ciutadania tingui informació de primera mà sobre què fer, però abans volem tenir la instal·lació en marxa.
La Generalitat ha presentat el pla que ha d’ordenar el mapa d’energies renovables a Catalunya. D’acord amb el detall de Sant Boi?
És una planificació ambiciosa i penso que som molts els municipis estudiant-la i a l’expectativa de com s’acaba articulant. D’entrada, la capacitat que es preveu a Sant Boi és una bestialitat: plaques fotovoltaiques en un 3,3% del terme municipal.
Què té marcat en vermell a l’agenda abans d’acabar el mandat?
Seguim el que proposàvem al programa electoral, i la voluntat és dur a terme tantes accions com puguem. El passeig ja està, però tenim altres obres previstes i, en concret, dos carrers que són prioritat. El Pare Gallifa, paral·lel al passeig, el renovarem aquest 2026. És un carrer molt antic i emblemàtic i amb el canvi deixarem el centre bastant millorat. L’altre és el carrer de Vic, un dels que falten per posar pedra del nucli històric. El projecte ja està a punt i, si tot va bé, l’executarem el 2027. Treballem per millorar el poble i els seus serveis en tot el possible.
Sant Boi s’omple fort els caps de setmana. Hi ha gent a la plaça, els bars, les botigues… Creixen en habitants o en perden?
Anem a més. Quan vam entrar el 2019 érem 541, em va quedar gravat, ara passem dels 600.
Qui arriba al poble?
Sobretot persones migrades que treballen a les residències, granges, fàbriques i serveis, i també famílies de l’àrea metropolitana de Barcelona que busquen tranquil·litat i un entorn idíl·lic. L’habitatge no és un problema greu, però sí que cada cop en tenim menys de buit.
A quant puja el pressupost del 2026?
Un milió i escaig d’euros. Ens hem vist obligats a actualitzar la taxa de residus, perquè el transport i l’entrada de tones d’escombraries a l’abocador cada vegada són més cars. Nosaltres no havíem tocat mai la taxa, però aquest cop era necessari.
Governen amb llista única. Això vol dir tranquil·litat? Sempre autoexigència?
Totes dues coses. Som molt exigents i treballem fort. També s’ha de dir que en un poble petit, el feedback dels veïns i veïnes és constant. En tot moment saps com van les coses.
El primer mandat es van presentar com a independents. Aquest, sota el paraigua de Junts. El canvi ha estat una bona decisió?
Sí. Formar part d’un partit vol dir suport, recursos, assessorament i tota una xarxa que no teníem els primers quatre anys. S’agraeix. Al grup comarcal hi ha caliu i companyonia.
Amb l’enduriment de discurs dels últims mesos s’hi troba còmode?
Sí. Quan els alcaldes alcem la veu és perquè constatem problemes reals. Als pobles petits no ens hi trobem tant, però entenc les demandes de més seguretat i que s’actuï contra la multireincidència.
Aprova el govern del PSC a la Generalitat?
No en tenim cap queixa. Estan pendents i amatents. Fa un parell de mesos ens va visitar la delegada.
Amb la comarca constituïda, han donat per tancat el debat sobre el Lluçanès?
Per part de Sant Boi, sí. Es va fer un referèndum i vam seguir el que havia decidit la gent del poble.
El no, per tant, continua sent vigent?
A dia d’avui, sí.
Hi ha risc de duplicar serveis o que costi de casar els que presta el Consorci del Lluçanès i els que oferirà el futur Consell Comarcal? A un i altre ens no hi són representats el mateix nombre de municipis…
A través del Consorci tenim mancomunats serveis com turisme, esports, envelliment actiu o empresa i treball. Ens en beneficiem. No puc dir com serà la convivència amb la mancomunitat. De moment no n’hem parlat.
El Serrat Rodó desperta interès i més interès. Per què criden tant l’atenció les excavacions arqueològiques?
Suposo que pel fet de voler saber què hi havia abans que nosaltres. Fa quatre anys que hi treballem. Hem fet xerrades amb molt públic i tenim ganes de seguir aprenent. El finançament de les excavacions ha estat en alguna campanya municipal i, en d’altres, de la Diputació.
I el Roure de la Senyora?
Està molt delicat. Cada vegada floreix menys. Ens han dit que aquests arbres monumentals tenen un procés llarg de mort, però últimament sembla que s’hagi accelerat. Tenim assessorament expert i el cuidarem tant com puguem.
El projecte polític de Marc Parés té corda per anys?
M’agrada fer d’alcalde. Si les eleccions fossin demà diria que sí, però en un any i mig poden passar moltes coses. També depèn de l’equip, que és el més important. Si entre tots decidim que sí, jo encantat.
Què fa quan no és alcalde?
Viatjar, anar amb bici… Amb la bici volto molt pel poble i sempre em trobo algú que em recorda coses a fer.
