Fins al mes de març, el ritual marcava que cada dilluns la taradellenca Pepita Camprubí començava la jornada amb un esmorzar amb les amigues just abans d’anar al taller de memòria en què totes hi participaven. “La gràcia també era trobar-nos”, explica, tot remarcant que l’activitat que organitza la Mancomunitat La Plana “va molt bé perquè et permet refrescar moltes coses i exercitar l’escriptura i sobretot la memòria”. L’escenari va canviar amb l’arribada de la pandèmia i el confinament, quan es van cancel·lar les classes presencials i la vida social de tothom va quedar molt limitada. “De fer-ho tot a no fer res es va notar”, diu Camprubí.
Conscients des de l’organització d’aquesta inquietud, els tallers per a gent gran es van adaptar ràpid a la nova situació, i amb noves eines com els grups de WhatsApp o dossiers que se’ls feien arribar es van poder mantenir unes activitats que també tenien “un rerefons emocional. Crear un vincle entre tots ells en un moment complicat”, apunta la tècnica de gent gran, Helena Signes.
Les reflexions que els participants van fer durant els mesos més durs del confinament s’han recollit ara en un diari “on detectem pors comunes”, com per exemple el fet de morir en solitud, “però també missatges optimistes”, principalment lligats a la idea de recuperar el contacte físic amb les persones estimades.
Pepita Camprubí, que rebia la visita dels seus fills a diari però viu sola, confirma la sensació de “sentir-se acompanyada” durant uns dies força feixucs, i es mostra agraïda pel seguiment a la gent gran que es va fer des de la Mancomunitat “així com també per part dels veïns, que sempre demanaven si faltava alguna cosa”. Aquest curs, els tallers per a gent gran han continuat a distància perquè la situació epidemiològica encara no permet tornar a classe. Camprubí acaba amb un missatge d’optimisme i espera tornar-hi en breu. De moment, amb el grup d’amigues que es trobava per esmorzar cada dilluns surten a caminar cada matí. “Ens hem convertit en un grup bombolla”, conclou.
