“En 16 anys pretenem produir la nostra energia amb plaques solars”

Li feia por l’abstenció?Sí, però vam quedar sorpresos de tenir el millor resultat en nombre de vots de tots els mandats que ens hem presentat, gairebé 1.300 en una població de 2.500 i amb una participació del 77%. Entesa per Sant Pere era la setena vegada que es presentava i n’ha guanyat sis. Això denota que segurament la gent no només es mobilitza quan hi ha llistes que es confronten entre elles. Ha estat per explicar el projecte, per ser constants i demanar a la gent que ens doni confiança i fer molta pedagogia. Dels 111 vots en blanc, un 8% dels vots, quina lectura en fa?La faig positiva, perquè amb llistes úniques a la comarca és dels pobles amb els vots en blanc més baix d’Osona. Un 8% denota que hi ha hagut un vot en blanc que se sol associar, quan hi ha llista única, que és de càstig i que no està d’acord amb la candidatura. De fet, aplicant la llei D’Hondt, amb un 8% difícilment haurien aconseguit un regidor si hagués anat tot a una candidatura. Sempre és bo que hi hagi alternatives polítiques, però s’han de poder construir i travar. La nostra gestió, que n’hem encertat i errat, denota un grau de confiança important del poble. No es va presentar en tàndem com el 2015 amb Griselda Castells, i no es va fer el canvi d’alcalde que es preveia a mig mandat. Es van equivocar llavors?Posant terminis molts cops t’equivoques, perquè durant un mandat passen moltes coses i és obvi que dir què faràs demà és difícil de concretar. Ja vaig fer la meva autocrítica en aquest sentit. Després de 20 anys i mig, quina és la seva principal motivació?Ho he dit sempre, primer intentar aplicar les teves idees. Jo vaig néixer políticament als 16 anys, és quan tinc consciència nacional i social i començo a militar al Moviment de Defensa de la Terra. Hi ha un element vocacional. Algú em recorda a Sant Pere que de ben jove sempre deia que m’agradaria molt ser alcalde, tenia un somni: per estima al poble, per intentar aplicar els meus ideals i per ganes de fer un món millor des de la proximitat. He intentat donar resposta a les necessitats, amb algunes coses ho aconsegueixes i altres no. El que sí ha aconseguit és liquidar el deute que es van trobar a l’Ajuntament l’any 1999.Sí. La llei preveu que no et pots endeutar més del 75%. Quan vaig entrar el 1999 teníem un endeutament del 257%, que eren gairebé 6 milions d’euros, mil milions de les antigues pessetes, amb un pressupost municipal que era de 2 milions d’euros. No sabíem com pagar les nòmines, els proveïdors o els crèdits. Ara l’endeutament està situat al 7%, estem a l’entorn d’uns 200.000 euros. Hem pogut abaixar el deute i per altra banda donar resposta a les necessitats de Sant Pere. Sant Pere ha fet un canvi substancial en aquests 20 anys. Sant Pere tindrà un institut escola a partir del curs que ve.És una lluita que portem des del 2008. És important tenir l’etapa educativa dels 3 als 16 anys. En tot cas als 12, que talles l’etapa educativa, fas que se’n vagin a una altra població i a nivell de sostenibilitat dels serveis municipals com la piscina, la biblioteca o el pavelló, les botigues, la vida del poble perd, perquè part d’aquest jovent marxa cap a una altra població. L’educació és un pilar fonamental de la nostra societat i creiem amb un projecte educatiu potent que cal veure com evoluciona. Un altre projecte que s’està gestant és una residència per a persones amb discapacitat intel·lectual en col·laboració amb Sant Tomàs.Hem aconseguit donar la volta al cercle assistencial a la gent gran. Devem ser l’únic municipi de la comarca amb pisos tutelats per a la gent gran, que tenim un centre de dia, residència d’avis i tot dins del mateix complex i a la vegada fem atenció a domicili. Ens faltava el cas d’algú que té una situació de discapacitat intel·lectual i que el principal patiment de les seves famílies és què passarà quan els pares no hi siguin. Formen part de la nostra societat i s’han de poder desenvolupar en igualtat de condicions. Plantegem fer-ho sota els pisos tutelats per a gent gran per a 11 persones. Serà una realitat aquest 2020. Encaren la recta final del Pla de barris. En aquests 10 anys hi ha hagut entrebancs.Estem contents. Va començar el 2010 i després ve la crisi i la Generalitat ens va dir que no ens podria pagar. Vam fer una actuació de molta responsabilitat i cautela que va ser no desenvolupar-lo. A partir que el 2015 ens diuen que ja el podem tirar endavant, en quatre anys hem fet gran part de les actuacions. N’hem executat gairebé el 88% i estic convençut que a final d’any haurem executat el 100% del pla, que ha estat una inversió de 5 milions i 4 han estat subvencionats. Els projectes de caire social que es feien a través del pla, a partir del 2021 com es gestionaran?Aquest és un problema. Alguns els consolidarem com la borsa laboral, el servei de vigilància, la mediació comunitària que fa el vigilant, però hi haurà alguns serveis que haurem de deixar de prestar. Entre aquests, el projecte Reiniciant, en què han participat uns 40 joves que no treballaven o no podien estudiar. Hi havia una manca de motivació i n’hem resituat més del 50% a nivell laboral o han retornat als estudis. No ho podrem fer perquè no tindrem el finançament. Fa al voltant d’un any es va estrenar la nova caldera de la tèrmica, què suposa?Ha suposat un abans i un després. Ara crema exclusivament biomassa forestal i tecnològicament és molt avançada i qualsevol problema que tingui, es para, no pot fer altra cosa que funcionar molt bé. Cremem més de 4.000 tones de fusta forestal provinent del bosc i això genera aigua calenta i calefacció per a més de 600 habitatges, 30 indústries i les instal·lacions municipals. La UE a través del programa Leader dona un ajut de més de 30.000 euros perquè deixem d’emetre a l’entorn de 4.000 tones de CO2. És una compensació. Això no passa a cap altra població. Volem anar cap a la transició energètica, tenim una visió estratègica de Sant Pere a 16 anys vista en què ja no s’utilitzin els combustibles fòssils, en què no depenguem energèticament a nivell d’electricitat de les centrals nuclears, sinó que nosaltres mateixos ens produïm la nostra energia a través de plaques solars. Aquest és el nostre horitzó, la transició energètica és que siguem absolutament sostenibles i no contaminem el planeta. Parlava de les millores a la xarxa de calefacció. Fins ara hi havia pèrdues considerables amb les canonades.Encara en tenim. Perdíem el 50% de l’escalfor que generàvem i era absolutament insostenible. Per això ha estat fonamental el Pla de barris i altres ajuts per renovar gairebé 8 quilòmetres dels 11 de la xarxa de calefacció. Els que queden els farem entre el 2020, el 2021 i el 2022. L’objectiu és reduir-ho fins al 5% de pèrdues. És el seu últim mandat com a alcalde de Sant Pere?No ho sabem, és el començament, encara queda molt temps d’aquest mandat. Des d'ERC no entenem la moció de censura de Viladrau Jordi Fàbrega davant d'uns cartells reclamant la llibertat dels presos Després de les municipals ERC, a través de pactes, va fer canviar el govern de Gurb, Tona i Sant Quirze, que tenia JxCat.ERC sempre defensem que hi ha un principi d’autonomia de cada grup municipal i mai ens fiquem amb què han de fer en un municipi des de la comarcal. Sí que tenim uns principis d’honestedat, coherència i mai donarem suport al fet que hi hagi un pacte antinatura amb PP, Cs o Vox. No hi posa el PSC i el mandat passat es va impulsar una moció de censura contra un alcalde del PSC, a Sant Hipòlit, arran del 155.El cas de Sant Hipòlit va ser en el context de l’1-O, de la posterior repressió i sobretot l’aplicació del 155. Era la situació del 2017, això no vol dir que en qualsevol moment hi hagi circumstàncies locals que facilitin altres possibles pactes. Per altra banda, JxCat no va donar suport a ERC per obtenir l’alcaldia de Roda i a Viladrau van fer una moció de censura. Ho veu com una torna?Amb JxCat a escala comarcal sempre hi ha hagut bona relació. No ha estat en cap moment cap torna. JxCat diuen que respecten el principi d’autonomia dels grups municipals i així ho vull entendre. El que no entenem és el pacte que es va produir a Viladrau, perquè va ser cosa de quatre mesos, es va permetre que Margarida Feliu accedís a l’alcaldia i al cap de poc temps fan una moció de censura. Ells sabran per què es va realitzar aquesta situació a Viladrau. Aquests pactes dels municipis no van fer perillar el pacte del Consell Comarcal?En cap moment. I el pacte de la Diputació?Tampoc. Vam tenir clar que no tenia res a veure amb la situació a Osona, perquè és de les poques comarques que vam decidir de seguida amb JxCat de fer pinya. La proposta va ser negociada i acceptada i en cap moment va perillar el pacte. L’actual president del Consell, d’ERC, Joan Carles Rodríguez, ho ha dit en alguna ocasió.Des del meu punt de vista hi va haver una situació tensa a nivell de país, però en cap moment vam dir que hi podia haver un trencament del pacte a Osona. Que hi poden haver tensions? Sí, tal com va dir el president. El seu nom havia sonat com a possible president del Consell. Al final es va descartar.Vam acordar que fos Joan Carles Rodríguez. El seu nom d’entrada sortia a la llista de consellers i va acabar saltant.Exacte, perquè tampoc sabíem ben bé com aniria a la Diputació. Era en funció d’aquesta situació que s’havia de veure com s’acabava de configurar. Si no hagués estat diputat ara seria conseller comarcal?Sí, però al final vaig optar per anar a la Diputació. L’abstenció d’ERC en la investidura de Pedro Sánchez ha estat qüestionada, com la valora?Hem reivindicat l’Spain sit and talk. Si ens mobilitzem per demanar diàleg, quan s’obre una escletxa al diàleg no la podem desaprofitar. És el primer cop que l’Estat espanyol accepta que hi ha un conflicte polític a Catalunya i a partir del reconeixement es poden establir unes bases per dialogar. Que s’acordi que no serà entre ERC i el PSOE sinó entre governs és positiu. L’escepticisme és que és possible que això no vagi enlloc o que sí que puguem avançar. És important no perdre mai la coherència, ERC no som ingenus, sabem què vol dir patir la repressió. Avancem per intentar fer anar aquest país cap a la independència.

“En 16 anys pretenem produir la nostra energia amb plaques solars”

Corea del Sud accepta acotar el veto a les exportacions només a l’àrea de 20km de la pesta

Gil Pratsobrerroca, el fenomen literari del moment, al ‘… i bona lletra’ d’EL 9 TV

“La producció audiovisual serà cada cop més global, tecnològica i diversa”

Tres persones intoxicades per monòxid de carboni als Hostalets de Balenyà

LA PREGUNTA

Creu que s’està fent bé la gestió de la pesta porcina?

Roda reparteix 1,8 milions d'euros d'un primer premi de la loteria

Mor l'advocada osonenca Teresa Rosell

Les millors imatges del Mercat Medieval de Vic

Detenen 'in fraganti' un atracador a la joieria de Taradell

Dos ferits lleus en un xoc frontal a les Masies de Roda

CCOO denuncia l'acomiadament de 300 treballadors temporals del grup Jorge a Osona pel brot de pesta porcina

Detingut l'home que va atracar una dona amb un ganivet al centre de Vic

Més patrulles de Mossos al Remei i al centre de Vic

Tres persones intoxicades per monòxid de carboni als Hostalets de Balenyà

Què li ha passat a la Pilarin?