La Covid-19 està sacsejant les nostres vides i en força casos està situant professionals de l’àmbit sanitari i assistencial així com moltes famílies en escenaris d’un fort impacte emocional. L’atenció davant d’una malaltia que ha accelerat processos vitals que abans es digerien a foc lent, o fer front a situacions com una possible mort en solitud són algunes de les idees que desgrana Xavier Gómez-Batiste, director de la Càtedra de Cures Pal·liatives de la Universitat de Vic-UCC.
L’ESCENARI
“Aquesta crisi afecta a tots els nivells del sistema sanitari. Tots els centres estan en tensió. En el cas de les residències de gent gran, a més, amb unes característiques que ja eren especials. Ja anaven una mica justes de personal i de recursos, i la crisi ha accelerat les dificultats. En aquests centres hi ha persones que no només requereixen una atenció en l’àmbit social, sinó també sanitari. Cal un reconeixement als professionals. La situació que vivim accentua la idea que cal augmentar de manera exponencial la necessitat sanitària de les residències.”
EFERVESCÈNCIA
“Tota una sèrie de coses que els sanitaris fèiem d’una manera natural i organitzada, ara, en situació de pandèmia, s’han de fer amb molta més pressió i intensitat. Perquè ens trobem un gran volum de persones que d’una manera brusca entren en un estat de malaltia avançada i situacions de final de vida.”
EL FINAL DE LA VIDA
“Davant d’aquesta situació, s’atén pràcticament igual que abans a nivell clínic però el que és complex és el tema de la presència dels familiars i l’aïllament dels malalts. Proposem a hospitals i residències que en situacions de final de vida, respectant el risc de contagi i amb les mesures de protecció que calguin, el malalt estigui acompanyat almenys per un familiar. La por de morir sols és present aquests dies en malalts i en familiars. Cal tenir en compte aquesta necessitat d’acompanyament, i en la mesura del possible cal evitar el patiment immens que suposa una mort en solitud.”
EL DOL
“Rituals que van bé pel dol, per digerir la pèrdua d’un ésser estimat, tampoc es poden fer d’una manera normal. Hem de pensar en com podem pal·liar no només la qualitat en l’atenció de les persones que afronten una situació de final de vida sinó també l’impacte en els familiars. Primer, perquè puguin acompanyar en la mesura del possible el seu familiar i segon, perquè no hi hagi un dol complicat. També s’està produint un fort impacte en els professionals. Treballen amb molta pressió, amb situacions d’impacte emocional i amb un elevat risc de contagi. Estem responent d’una manera aguda i molt activa a una situació de crisi. Tot fa preveure que haurem de pagar una factura important a mitjà termini en termes d’estrès posttraumàtic. Hi ha molts impactes socials i emocionals que s’hauran d’entomar.”
UN PROTOCOL
Des de la càtedra de Cures Pal·liatives que imparteix la UVic-UCC i que dirigeix el doctor Gómez-Batiste s’ha creat un document amb recomanacions per prendre decisions ètiques i clíniques a les residències. “Ens hem posat d’acord amb persones que treballen en residències, en projectes de geriatria, de cures pal·liatives, atenció primària, medicina interna, etc., i hem creat un protocol per ajudar i donar suport als professionals a l’hora d’atendre les persones. Aconsellar no només en l’aspecte clínic, en el tractament del dolor i de la malaltia, sinó també en l’ètic o d’acompanyament a la persona i a les famílies.”
NOUS VALORS
“De les dificultats també en podem extreure conclusions positives. Estem veient grans exercicis de compassió, de suport entre persones, de reconeixement al col·lectiu sanitari i assistencial. Idees que caldrà mantenir com a societat per fer front als temps que venen. Tenim grans exemples de bona atenció a les persones grans. Aquesta crisi ens ha d’animar a reflexionar com fer-ho encara millor.”
