QUIOSC DIGITAL BUTLLETINS
EN DIRECTE EL 9 TV
EN DIRECTE EL 9 FM

“En la relació entre Sant Hipòlit i les Masies hem de fer autocrítica tots”

Entrevista a Marina Crous (Som Voltregà-AM), regidora de Benestar Social i Participació a Sant Hipòlit

Marina Crous era la número 2 a la llista de Som Voltregà-AM –vinculada a ERC– que liderava l’exalcalde Hipòlit Serra a Sant Hipòlit. Després del pacte amb JxCat i la CUP va assumir les regidories de Benestar Social i Participació Ciutadana.

S’estrenava en política.
És una batalla important des de l’inici. És una experiència molt enriquidora i la recomano a tothom que pugui dedicar-hi un temps. És lligat i si vols desenvolupar projectes encara més. T’aporta moltes coses.


En les eleccions partien des de l’alcaldia, fruit dels pactes tot i que eren la força menys votada. Van perdre un dels tres regidors.
És molt positiu que incrementés la participació, i segurament hi va tenir una influència a les europees. Els votants van decidir en clau independentista, ho vam entendre així des del primer moment i vam interpretar que reeditar el pacte de final de mandat amb JxCat era la millor opció, i afegint-hi la CUP. Segurament la irrupció de la CUP va fer que reduíssim vots en comparació amb el 2015, però en tot cas benvinguts, i tots a treballar pel mateix objectiu.


Han tocat sostre amb la seva part del pastís de vots? Entre la CUP i vostès.
Som Voltregà neix amb un objectiu molt clar: acabar amb el bipartidisme al Voltreganès. Això ho hem assolit descaradament, ja des del 2015. Certament hem de ser realistes i autocrítics. Ens presentàvem a aquestes eleccions amb el clar objectiu de guanyar, no hem de dir cap altra cosa. És important fer una reflexió, el mateix dia ens vam trobar per parlar-ne i enfocar-ho de la millor manera possible de cara a les properes.


L’exalcalde Xavier Vilamala (Sumem-CP) deia que les urnes havien castigat Som Voltregà per haver fet la moció de censura.
Potser sí, no ho puc negar, va ser una decisió complicada, la vam prendre en el si del grup i van haver-hi molts esdeveniments l’octubre del 2017 que van marcar aquesta decisió. No podíem ser aliens a la situació que s’havia donat al municipi. A Sant Hipòlit va votar el 70% de la població a favor del sí i la nostra responsabilitat era que la república la comencéssim a constituir també des dels ajuntaments. Els nostres objectius són estrictament municipals, però no podem perdre de vista que el nostre objectiu de futur de conjunt de país és la independència. No pensar en aquesta línia seria enganyar els electors.

“Amb JxCat i CUP hi ha bona entesa, treballem de la mà i tots hi dediquem molt”

De seguida van tenir clar que s’havia de reeditar el pacte. Com funciona?
Estem treballant molt bé. Com més sensibilitats polítiques es puguin representar al consistori més podem anar als petits detalls. Som tres grups amb diferents maneres de pensar. Molts projectes els hem acordat de forma unànime, cadascú posant el seu granet de sorra. Tant amb JxCat com amb la CUP hi ha bona entesa, estem treballant de la mà i hi dediquem moltes hores tots a tots nivells. No tinc cap crítica.


El paper al govern és diferent del mandat passat, quan tenien l’alcaldia.
L’alcalde havia de ser Gerard Sancho (JxCat) i així ho van decidir els veïns i veïnes. Hipòlit Serra és tinent d’alcalde i hem entomat algunes de les regidories més importants com Medi Ambient i Benestar Social, un dels cavalls de Troia de l’Ajuntament. Tenim un pes important en les decisions que es prenen i així va ser com vam decidir presentar l’acord d’investidura.


L’antic PSC va proposar un pacte amb JxCat i sumar la resta. S’hi veien?
Inicialment també vam tenir alguna trobada amb ells i penso que com més sensibilitats puguem representar millor. El grup socialista té una experiència acreditada i penso que l’hem de saber aprofitar. Em dol que se’ns titlli de no voler la seva col·laboració. En qualsevol cas la proposta que ens va fer Sancho la vam trobar més interessant, perquè aquests resultats no es podien llegir només en clau municipalista.


Com és la relació amb l’oposició dos anys després de la moció de censura?
És el moment que comencem a superar el tema de la moció de censura. Hem de començar a deixar les personalitats perquè qui se’n veu perjudicat és el poble. Personalment i els meus companys de grup, mà estesa amb qualsevol que tingui projectes pel municipi, sigui del color que sigui. Els donem veu en tot el que creiem que ens poden donar experiència.


Com està la relació entre els ajuntaments de les Masies i Sant Hipòlit?
Igual que la moció de censura l’hem d’anar superant. Jo quan pujo el carrer de casa i travesso i passo a ser a les Masies no em plantejo si soc en un municipi o un altre. Si els veïns no es plantegen aquesta dualitat, com ens l’hem de plantejar els ajuntaments? No la podem provocar nosaltres. Jo no em plantejo agafar un ordre prioritari per a la residència en què primer entrin els de Sant Hipòlit i si queden places els de les Masies, és absurd. Hem de fer autocrítica tots perquè qui més qui menys n’hem tret pit i és un error. Hem de començar a treballar conjuntament, és indiferent el color del grup que governi a cada lloc. Hi ha hagut una sèrie d’esdeveniments que han provocat una tensió real entre els dos ajuntaments i a nivell d’autocrítica no ho hauríem de permetre.


Un punt de crisi van ser la Comunitat de Municipis i la Unitat Bàsica de Serveis Socials. Com valoren haver passat al Consorci d’Osona de Serveis Socials?
Una decisió natural, com la resta dels municipis de la comarca. Quan decidim entrar al consorci, jo no hi era, és perquè és una decisió que és natural del devenir de la situació: criteris unànimes, ajuts per a les persones de forma unànime i professionalització. Només hi puc veure avantatges.


La Covid ha augmentat la feina dels serveis socials.
Hem detectat un nou perfil d’usuari que no hi havia acudit mai. Des de l’inici vam crear una borsa d’ajuts per a comerços i per a famílies. Hem tingut una despesa molt elevada, s’han incrementat els ajuts d’emergència social.


Un dels punts que portaven al programa eren els pisos tutelats.
Hi ha una necessitat. Sant Hipòlit és una de les poblacions més envellides de la comarca. La inversió és important i la pandèmia ha trastocat la possibilitat de gestionar-ho a curt termini. Tenim espais per poder-ho fer i estem intentant indagar en la via de buscar alguna fundació o companyia inversora que ens pugui fer un cop de mà a subjectar el projecte.


El seu grup porta la Regidoria de Medi Ambient. Plantejaven fer la recollida porta a porta.
Som Voltregà ho portava al programa com una prioritat. Tenim un problema en la recollida de residus i a Sant Hipòlit és molt viable perquè disposem de 970 metres quadrats i no hi ha nuclis descentralitzats. Ho vam posar sobre la taula amb tots els grups municipals i fets els números vam veure clar que era el projecte. Hi entràvem el maig del 2020 i vam decidir frenar perquè les Masies va veure que era interessant afrontar aquest projecte i que no tenia massa sentit fer-lo en un municipi i no en l’altre. Van demanar que els esperéssim a l’octubre, ho vam fer. Malauradament en el transcurs d’esperar va ser quan ens vam trobar amb la finalització de l’empresa de residus, que s’ha de reformular. A veure si el darrer trimestre de l’any que ve el podem instaurar.

“La consulta sobre la unificació no té sentit si no votem als dos pobles”


Al programa portaven la consulta per la unificació.
L’únic que proposem és que es faci una consulta. En cap moment hem dit una resposta o una altra. Dins del grup hi ha diferents sensibilitats i maneres de veure-ho. Estem parlant de fer una proposta al municipi i que ells mateixos puguin determinar com ho veuen. Al final és l’única proposta que fèiem.


Es veu en un horitzó proper?
Ho intentarem, hi seguirem treballant. Evidentment hi ha d’haver una entesa amb les Masies perquè no té sentit votar a Sant Hipòlit i no allà. Malauradament per la situació actual les relacions entre els dos municipis és complicada. Amb l’entrada de JxCat al govern de les Masies tinc l’esperança que es pugui dur a terme.

LA PREGUNTA

Creu que l’absentisme és un dels principals problemes del mercat laboral?

En aquesta enquesta han votat 8353 persones.