Per Tots Sants familiars i amics van visitar els seus difunts al cementiri de Vic. El que possiblement no rebés cap visita d’amic o familiar serà Kevin Rebbechi, un brigadista australià mort els últims mesos de la Guerra Civil i enterrat al cementiri de Vic. Sí que el té en el record, però, un vigatà, Manel Montero, un guàrdia urbà que en les seves estones lliures es dedica a la investigació històrica. I està escrivint la història de Rebbechi, un jove que als 15 anys va marxar de casa els pares, a Melbourne, i va acabar mort de tifus després de quedar malferit a la batalla de l’Ebre.
La relació de Montero amb Rebbechi precisament va començar un dia de l’any 2009, quan estava exercint de guàrdia urbà al cementiri de Vic. Una dona se li va adreçar en anglès i li va demanar si sabia on era la tomba de Kevin Rebbechi. Van buscar-la i la van trobar. La dona hi va deixar un ram i un paper amb un text en honor de les Brigades Internacionals. Interessat com està en la història, es va començar a interessar per la del desconegut brigadista australià.
Després d’una recerca força infructuosa per internet, no es va donar per vençut i va recórrer a l’arxiu municipal de Vic. Era improbable que hi trobés res, però la seva constància va tenir premi i enmig de molts altres papers n’hi va trobar un d’un tal Bartomeu Capdevila que escrivia des de Melbourne en nom del pare de Rebbechi interessant-se si estava enterrat en cementiri cristià. També va trobar un document precisament de la Guàrdia Municipal de Vic on deia on estava enterrat Kevin Rebbechi.
A partir d’aquí va anar estirant del fil fins a contactar amb Alun Menai Williams, un brigadista gal·lès que va participar en un homenatge a la serra de Pàndols amb motiu de l’aniversari de la batalla de l’Ebre. Montero i Williams van visitar junts al cementiri de Vic la sepultura i la passió del guàrdia urbà per descobrir la història que hi havia darrere del brigadista australià anava in crescendo.
I va ser internet qui li va donar el següent cap de fil. I no precisament cap web d’història, sinó el Facebook. Va enviar un missatge privat als sis Rebbechi australians que hi va trobar. Al cap de cinc dies el responia Marielle Rebbechi, filla d’un cosí del brigadista enterrat a Vic. Ell i el pare de Marielle eren la tercera generació d’una família italiana emigrada a Austràlia per la febre d’or. I un bon dia li apareixia al Facebook un missatge privat de Nina Rebbechi, neboda del brigadista, emocionada que ell s’hagués interessat per la seva història.
El contacte amb la família va ser providencial, ja que a partir d’aquí va poder completar diverses peces del trencaclosques biogràfic de Kevin Rebbechi que havia anat compilant. Rebbechi havia marxat de casa als 15 anys, on va tornar poc abans de marxar a la Guerra Civil espanyola després de treballar en plantacions de canya de sucre i a les mines. I un bon dia va agafar un vaixell que el va dur fins a Londres sense ni tan sols dir-ho a la família.
Montero ha pogut reconstruir, consultant diversos arxius, bona part del recorregut vital de Rebbechi en el seu últim any de vida. Els intents d’enrolar-se amb el batalló britànic de les Brigades Internacionals, de com la seva inexperiència i el cognom italià va fer que el confonguessin amb un espia de Mussolini i de com finalment va aconseguir arribar a Figueres creuant els Pirineus a peu. Montero ha consultat arxius catalans, però també a Àvila i Salamanca, i, especialment, d’australians, telemàticament o per correu.
Rebbechi va quedar malferit a la batalla de l’Ebre i d’allà el van traslladar a Barcelona, primer, i després a Ripoll, en un moment que, amb la guerra pràcticament perduda pel govern democràtic republicà, els brigadistes van ser distribuïts per diferents viles de la riba del Ter, com Ripoll, Sant Quirze o Torelló, a l’espera de creuar la frontera cap a França. A Ripoll, però, el jove australià de 21 anys hi va agafar el tifus i va ser ingressat a l’hospital militar de Vic, on ara hi ha l’Escorial. Allà va fer amistat amb Rose Weinar, una infermera nord-americana que hi treballava. L’1 de gener de 1939, però, Kevin Rebbechi moria.
Més enllà dels detalls de la història, Montero ha obtingut diversos objectes i documents relacionats amb el jove brigadista mort i enterrat a Vic. Entre ells, un llibre sobre els brigadistes australians que van lluitar a la guerra d’Espanya. Ara, però, és Montero qui està enllestint un text –del qual porta escrites 50 pàgines– sobre la història de Rebbechi. Voldria que l’ajudessin a traduir-lo a l’anglès i regalar-lo a la família Rebbechi per Nadal. “I si algun dia pogués prendre forma de llibre, ja seria massa”, exclama un entusiasmat Montero, apassionat per la història i, des de fa un temps, especialment per la del jove brigadista australià pel qual un bon dia una senyora que parlava anglès li va preguntar mentre ell feia guàrdia al cementiri de Vic.
