“En municipis petits no es parla tant de política com de gestió”

Castellterçol és la segona població més gran, en nombre d’habitants, del Moianès. El 2020 en tenia 2.548. Hi ha hagut un augment d’empadronaments arran de la pandèmia? Sí que s’ha notat, però no és exagerat. Fa poc vam anunciar en un ple municipal que hem passat dels 2.600. Tot i això, la realitat és més complexa: una cosa és l’empadronament, i l’altra, la gent que viu al poble. Molta gent tenia segona residència aquí i per temes fiscals s’acabaven empadronant, però només hi estiuejaven i a l’hivern es notava molt. Ara algunes persones sí que s’han quedat a viure malgrat que en empadronaments no hi ha hagut un augment exponencial. En l’àmbit pràctic es nota, per exemple, a les escoles. El municipi està musculat en habitatge per assumir aquest volum de gent? Des del Consell Comarcal hi ha un estudi, que es va posant al dia sovint, sobre els habitatges en ús i en desús. A diversos pobles del Moianès hi ha una gran quantitat d’habitatges buits, que no s’han posat mai a la venda ni a lloguer, falta la voluntat de posar-los a disposició del mercat. Durant la pandèmia el Centre de Salut es va haver de tancar i es derivaven les peticions a Moià. La situació ja ha tornat a la normalitat? Sí. En pobles petits s’accentuava la problemàtica de la manca d’efectius mèdics, però vam poder anar recuperant progressivament el servei, començant per dos dies a la setmana fins ara, que ja està completament restablert. Ara estem fent obres per reubicar pediatria, ja que ens hem quedat sense espai arran de la creació de la zona només destinada a la Covid. Activitats, teatre, caminades... El poble es va reactivant? No estem recuperats, però sí que estem intentant entrar a la nova normalitat a poc a poc. Sobretot el que no volíem que quedés debilitat era la cultura i per això vam posar en marxa el teatre i les entitats, reactivant-les ràpidament. Això ens va portar problemes, perquè adaptar-te a les normatives et condiciona les activitats. S’han de preparar a curt termini i has d’estar disposat a canviar-les. El POUM de Castellterçol és del 1981, ja que el 2013 els en va tombar un que tenia només tres anys. Una ordenació tan antiga complica la gestió urbanística? Basar-nos en la regulació urbanística del 1981 és complicat, però encara ho és més haver tingut un POUM actiu durant dos anys i que després el tombessin. Aquell no va arribar a bon port per falta de zona verda, però potser no ens hauríem de regir tots en els mateixos termes legals. No té sentit que, en un poble envoltat de bosc, es tombi el POUM per falta de verd. Si volguéssim crear un planejament nou, el primer que hauríem de fer és solucionar aquest punt. Actualment el gran problema que tenim és haver de treballar alhora amb tres supòsits: les construccions del 81, el que es va crear del 2010 al 2013 i les casuístiques concretes d’algunes zones. Pas a pas ens anirem plantejant un POUM nou, però abans hem d’estudiar cap on volem anar. De moment estem tirant endavant algunes modificacions de forma sectorial. Ho hem fet amb el catàleg de masies o integrant alguns espais a l’inventari del patrimoni cultural català a través del Bé Cultural d’Interès Local. A banda de ser alcalde, també és president del Consell d’Alcaldes. Quina relació hi ha entre consistoris? L’avantatge del Consell Comarcal és que aquesta manera de treballar conjunta ja feia temps que la dúiem a terme amb el Consorci. No tenia gaire sentit que Castellterçol formés part del Vallès. En l’àmbit industrial, per exemple, defensaven una àrea amb què no teníem res a veure. Amb la resta de pobles de la comarca, la relació que tenim ja ve de temps i estem molt acostumats a treballar junts. Els exvallesos –Granera, Sant Quirze, Castellcir i Castellterçol– tenim molts serveis mancomunats. Però hi ha bona relació o no? Molt bona. Tot i això, és diferent la que puguem tenir amb els més propers, amb Calders o Monistrol, que estan a l’altra banda i, per tant, no hi ha una comunicació tan directa. En general ens ajudem entre nosaltres. Posant el focus en el Consell Comarcal, com veu l’encaix entre ERC i Junts? Durant la primera legislatura no es tenien en compte els colors polítics, però en aquesta segona sí que hi ha hagut més tendència a això. Per divergències? No tant en idees molt diferenciades com a l’hora de gestionar-les, crear comissions, treballar... A nivell municipal és la segona legislatura de Castell en Positiu. Compta amb 8 regidors i majoria absoluta. Com són les relacions amb Junts per Castellterçol (3 regidors)? Molt cordials i de treball comú. Després de les eleccions, amb els resultats a la mà van ser molt francs i ens van dir que volien treballar conjuntament. Per això pel que fa a decisions i gestió diària formen part de totes les comissions de treball. Sempre comptem amb ells. En municipis petits jo crec que no es parla tant de política com de gestió. Les idees que podem tenir són molt semblants. Van entrar a governar el 2015 amb un deute que havien eixugat al cap de tres anys. Els pressupostos han estat condicionats per això? El que estava condicionat els primers anys era el romanent de tresoreria, perquè s’havia de destinar al deute. A l’hora d’executar el pressupost, d’uns 2,7 milions d’euros, no ens podíem endeutar, la qual cosa va condicionar les inversions. Tot i això, nosaltres sempre hem sigut del parer, especialment en el primer mandat, que no era moment d’invertir en construccions i totxo, sinó en manteniment de les infraestructures ja existents. Un dels grans projectes de legislatura és l’Institut-Escola al bosquet de Can Sedó? Sí. La Generalitat l’ha dotat de finançament amb uns 4 milions d’euros i ara estem focalitzats a desenvolupar el projecte. Paral·lelament hem impulsat un procés participatiu amb tots els ens educatius per conèixer les necessitats concretes del col·lectiu. El problema és que s’han perdut tranquil·lament 10 anys a posar-se d’acord sobre l’espai on construir l’escola. Per això el compromís que vam adquirir en la primera legislatura va ser prendre una decisió i escollir la ubicació. No només vam aconseguir això, sinó que vam reduir els terminis d’una forma dràstica en decidir aprofitar l’edifici que hi ha ara, l’Institut Ramona Calvet i Picas, ampliant el pati al bosc de Can Sedó per tal de complir amb els metres quadrats. Els canvis de govern i la pandèmia ho han endarrerit, però continuem fent el seguiment i ho estem reactivant per no perdre més temps. Quins són els terminis? El curs 2024/2025 ens agradaria tenir l’escola. Un altre projecte important és la transformació de la Fàbrica Anla. En què la volen convertir? La Fabrica Anla era una indústria tèxtil que va esdevenir municipal. Idealment l’hauríem volgut reconvertir en un hotel d’entitats o fàbrica d’arts, però bàsicament cultural i on totes les entitats tinguin un espai. Som un poble petit, però tenim un volum associatiu molt gran i molta demanda de locals. En aquest sentit, l’Anla sempre ha sigut aquell caramel que s’havia de convertir en el lloc on aglutinar totes les entitats. Aquí també hem obert un procés participatiu. És un edifici molt gran, d’uns 9.000 metres quadrats, i pot acollir diversos usos. Un d’aquests serà l’Arxiu Comarcal. Podríem dir que Castellterçol està agafant cada cop més protagonisme? La idea de la comarca sempre ha sigut externalitzar serveis i que no se centri tot a la capital, per això la majoria de serveis estan mancomunats. Ens agradaria que amb les instal·lacions passés el mateix i que tots els pobles del Moianès tinguin protagonisme. És difícil trencar amb aquesta dinàmica, perquè habitualment a les comarques noves tots els serveis se situen a la capital. Per exemple, fa poc hem demanat mancomunar el servei d’escombraries. A la Diputació estan molt avesats que els demanem qüestions que no han fet mai, i ho accepten amb ganes, però costa trencar les normes imposades d’intentar centralitzar serveis i instal·lacions. En aquesta línia, també volen materialitzar la segona biblioteca de la comarca... Som al poble on va néixer i morir Enric Prat de la Riba, qui va impulsar la connexió telefònica i les biblioteques a tots els pobles de la comarca. Actualment tenim una sala de lectura que fan servir els municipis veïns i, en un futur, tindrem un institut-escola. Per això ens hem adherit a un programa pilot i hem proposat les escoles velles com a possible ubicació d’aquesta futura biblioteca, que seria la segona de la comarca. L’església de Sant Julià d’Úixols esdevindrà Bé Cultural d’Interès Local. Com ho valoren? Molt positivament. És una zona molt estimada per tothom. Hi ha una entitat, anomenada Església de Sant Julià d’Úixols, que a través de donacions de privats i alguns arquitectes del poble que col·laboren de forma altruista ha tirat endavant la rehabilitació i millora d’aquest espai. Abans s’estava ensorrant. Com es relacionen amb el jovent? Potser és de les àrees més complicades i és normal que es queixin i reclamin. És molt difícil satisfer totes les seves necessitats, però intentem escoltar-los. Fa poc vam tenir un conflicte amb aquest col·lectiu perquè vam retirar un skatepark que no estava construït de forma adequada. Feia molt soroll. Des de llavors l’estem intentant reubicar parlant amb els mateixos joves. Una altra iniciativa que hem impulsat és la Muralliberats, que ha tingut molt d’èxit. Amb aquest projecte volem potenciar els coneixements sobre els grafits i que es creïn als llocs adequats. No crec que sigui una bona política fer les activitats que vol l’Ajuntament pels joves, sinó fer les activitats que volen els joves des de l’Ajuntament. Des del consistori han obert una convocatòria d’ajuts per rehabilitar façanes. És arran d’un augment d’actes vandàlics? Tenim pics. Ara hem impulsat una línia d’ajuts destinada a les façanes més debilitades del casc antic per millorar-lo de forma global i una altra línia destinada a pal·liar aquests pics de grafits en murs privats. Castellterçol compta amb una riquesa cultural important. El Centru (Centre Espai Escènic), de fet, és referent d’arts escèniques a la comarca. És una de les coses de què estem més orgullosos. S’havia fet una gran inversió en aquesta instal·lació, per crear un teatre punter on només es feia una actuació l’any. A més, es cobrava a les entitats per fer-lo servir. Nosaltres hi hem donat vida facilitant la seva dinamització, així totes les entitats sense ànim de lucre hi tenen accés de forma gratuïta. També hem potenciat el teatre amateur, passant de 3 a 7 actuacions l’any, i hem augmentat la participació d’altres sectors i col·lectius, com les escoles. Enguany s’ha iniciat la quarta temporada professional i tenir entre 80 i 100 espectadors en cada actuació, per una població petita com la nostra, és un èxit rotund. Per sort a Castellterçol comptem amb molts espais i amb els pressupostos hem pogut mantenir-los. La intenció és donar contingut millorant els continents.

“En municipis petits no es parla tant de política com de gestió”

Les pimes catalanes dediquen 41,1 hores al mes a la burocràcia, segons Pimec

“Treballo a la part bona de la IA”

L’Atlàntida vibra en el concert final dels 180 anys de l’EMVic

“Em va apallissar davant del nostre fill”

LA PREGUNTA

Aprova els primers cent dies de Salvador Illa com a president de la Generalitat?

Tiroteig i fuga a Viladrau en un operatiu antidroga amb 800 quilos d'haixix

S'encén una furgoneta a la C-17 a Malla després d'una topada amb un cotxe

Detingut per atracar amb un ganivet dues gasolineres de Tona

L'exregidora de Roda Marina Quintana opta a presidir Aliança Catalana a Osona

Venut a Torelló el primer premi de la Loteria Nacional

Aquarius Cosmetic, Nandu Jubany, Clàudia Bayés, Roansa i Frigorífics Ferrer, guardonats amb els Premis Cambra Osona

Resolta l’avaria de senyalització a l'R3 entre Sant Martí de Centelles i la Garriga

Foc en una xemeneia al carrer Barri de Tona

La Farga de Bebié: la decadència d'una de les colònies tèxtils més grans del Ter